Dimecres 23 de gener el Parlament de Catalunya ha de discutir la declaració de sobirania, indubtablement el tema més transcendents des de la seua restitució en el postfranquisme. Ens trobem en un moment veritablement històric, crucial per a la nostra història col·lectiva. Després de la manifestació multitudinària de l’11 de setembre, moltes coses han hagut
El cas Pallerols ha sacsejat fort la política catalana i ha esquitxat de ple Unió. En no ser un país independent, la catalanitat és dèbil i des de molts àmbits gosen qüestionar-la cada cop que poden. La catalanitat necessita fermesa i sobretot honestedat, sinó li cau tota la llopada al damunt ara i adés.La reacció
Una de les meues ítaques personals és la unitat dels partits sobiranistes catalans. Aquest tema porta a discussions aferrissades i, molts cops, val la pena no treure’l en públic si es vol conservar amistats. Tanmateix, vull creure que estem en el camí de reconduir animadversions perennes i insuportables. Tinc militància política, a ERC, però sempre
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell. Moisès Broggi ens ha deixat als 104 anys i ens ha produït un profund sentiment de tristesa. Va destacar com a doctor i humanista, en dos àmbits diversos com la ciència i el pensament. Va
Hi ha un costum extremadament generalitzat entre l’unionisme espanyolista de qualificar el sobiranisme català com a nazis o talibans. És francament una actitud antidemocràtica, vergonyosa i irresponsable, ja que fan referència impúnement a règims terribles que han causat molts morts, genocidis, i d’un totalitarisme bèstia i incomparable. No tot val en política! Aquesta és una
Avui hem de donar un zero en política catalana per al PSOEdico, el nom més adequat per a un rotatiu barceloní ara bilingüe. Queda ben clar que es pot espanyolitzar en català, tal com ja van intentar-ho als anys 1980 amb el recuperat Diari de Barcelona. La premsa de partit és habitualment intoxicadora i, el
Deia, i molt encertadament, en el seu speech la presidenta del Parlament de Catalunya, la democristiana Núria De Gispert, en la constitució del nou Parlament, que la manifestació multitudinària de l’11 de setembre de 2012 havia enterrat definitivament l’autonomisme. La via estatutària va rebre l’estocada de mort amb el pacte Mas-ZP, que deixava en no-res
El 10 de desembre ens va deixar el lluitador canari Antonio Cubillo. M’ha colpit la seua mort, ja que és l’històric dirigent de l’MPAIAC, el moviment per l’autodeterminació i independència de l’arxipèlag canari. Aquesta formació va realitzar la seua activitat política als anys 1980. Alguns dels seus membres van implicar-se en lluita armada, però la
Els unionistes han convertit la constitució espanyola en la seua bíblia particular durant els darrers trenta anys. Molt sovint s’ha criticat l’església catòlica per immobilista i dogmàtica quant a la lectura del text bíblic. Tanmateix, salta a la vista que tant el psoe com el pepé han superat els estaments eclesiàstics quant a dogmatisme amb
Durant la campanya electoral l’adjectiu més usat per la bona gent del PP per referir-se als partidaris de la independència va ser el de nazis. El van pronunciar i escriure tots els dies. L’enlairaven amb la boca plena i se sentien ben cofois. La colla que encapçala la Camacho va fer emblema d’aquest qualificatiu. Recentment
ERC va aconseguir ser la força guanyadora a Campredó a les passades eleccions constituents del 25 de novembre. Temps de saber els resultats, amb la satisfacció pertinent, vam fer una ràpida valoració inicial al respecte: és el fruit d’anys i panys de picar pedra. No descobreixo la sopa d’all en dir que l’independentisme és ben present
El teu vot, sense cap por.El teu parlar, el català.La teua gent, independent.El teu país, el teu espillLa teua terra, la catalana.El teu partit, el més eixerit.El teu puntal, cultura i pau.El teu vot, independència.La teua lluita, la decència.La teua ruïna, la dependència.El teu plaer, lluitar pel teu.La teua vida, lliure i lliure.El teu amor,
25N: semàfor verd, a ERC, que ha aconseguit teixir un discurs molt sòlid gràcies a la capacitat comunicativa i de convicció d’Oriol Junqueras, i al fet que el partit ha consolidat una militància i un projecte que ja és capaç de superar els naturals alts i baixos polítics. Porta camí de convertir-se, sense cap mena
25N: Semàfor verd, per als companys i les companyes de les associacions de Campredó a què estic vinculat, que dia a dia dinamitzen la població, tal com fan altres persones i associacions al poble i arreu de la nació catalana. La feina diària i abnegada fa país i supera la mediocritat política. Els companys i