Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
25N: Semàfor verd, per als companys i les companyes de les associacions de Campredó a què estic vinculat, que dia a dia dinamitzen la població, tal com fan altres persones i associacions al poble i arreu de la nació catalana. La feina diària i abnegada fa país i supera la mediocritat política. Els companys i les companyes de Soldevila i l’AMPA, també els del futbol base, em mereixen gran estima i
reconeixement;
semàfor verd, per als afeccionats d’arrel catalana del segon equip de Barcelona, (descarto els espanyolistes furibunds). L’espectacle de l’assemblea d’ahir va ser tan lamentable que segur que va fer mal al cor a tots aquells afeccionats que estimen el club profundament i estan arrelats a la terra. No s’ho mereixen en absolut. Ànims sempre. El país necessita clubs d’elit diversos i molts de populars. La força esportiva és tot un senyal identitari a casa nostra;
semàfor verd, per a Oriol Junqueras, per les seues declaracions en què admet el mea culpa quant a l’infantilisme que portà a ERC a confiar amb el PSOE; també per a Daniel Fernández, cap de llista de la CUP, per introduir en el debat electoral els Països Catalans, la nació catalana en la seua totalitat, no ens podem permetre aquest oblit;
semàfor roig, per al ministre d’interior d’allà a Espanya que ha permès el joc brut en campanya electoral amb les filtracions al diari ultraespanyolista espanyol sobre les suposades irregularitats financeres d’alts dirigents del govern català. No hi ha dubte que ERC, tal com deia abans, ha pagat amb escreix el suport al psoe i ha vist com crema el contacte amb els espanyols. Però Déu n’hi do si hauria de recapacitar CiU i tot el seu pactisme perenne amb el pepé, els ho paguen amb la moneda espanyola de sempre. Ara bé, ni un pacte amb aquesta gent a cap institució han trencat. Què han d’esperar més?;
semàfor ultraroig, a tot el franquisme sociològic, en el dia d’avui. A diferència de la repugnant tàctica espanyola de qualificar com a nazi tot el moviment sobiranista, tàctica que mostra una baixesa moral i intel·lectual immensa, no comparo ni els adversaris ideològics amb el franquisme, ja que va ser un règim criminal. Ni la Camacho, ni el Ribera, ni molt menys el Navarro, poden ser vinculats a un règim tan denigrant. Han begut l’espanyolisme d’aquest règim, això sí, i la idea de la unitat de destí en l’universal que tant defensen. Però no van ser culpables del règim, dels seus crims, de la seua intolerància, del seu intent de genocidi contra la cultura i llengua catalanes.
semàfor verd, per als afeccionats d’arrel catalana del segon equip de Barcelona, (descarto els espanyolistes furibunds). L’espectacle de l’assemblea d’ahir va ser tan lamentable que segur que va fer mal al cor a tots aquells afeccionats que estimen el club profundament i estan arrelats a la terra. No s’ho mereixen en absolut. Ànims sempre. El país necessita clubs d’elit diversos i molts de populars. La força esportiva és tot un senyal identitari a casa nostra;
semàfor verd, per a Oriol Junqueras, per les seues declaracions en què admet el mea culpa quant a l’infantilisme que portà a ERC a confiar amb el PSOE; també per a Daniel Fernández, cap de llista de la CUP, per introduir en el debat electoral els Països Catalans, la nació catalana en la seua totalitat, no ens podem permetre aquest oblit;
semàfor roig, per al ministre d’interior d’allà a Espanya que ha permès el joc brut en campanya electoral amb les filtracions al diari ultraespanyolista espanyol sobre les suposades irregularitats financeres d’alts dirigents del govern català. No hi ha dubte que ERC, tal com deia abans, ha pagat amb escreix el suport al psoe i ha vist com crema el contacte amb els espanyols. Però Déu n’hi do si hauria de recapacitar CiU i tot el seu pactisme perenne amb el pepé, els ho paguen amb la moneda espanyola de sempre. Ara bé, ni un pacte amb aquesta gent a cap institució han trencat. Què han d’esperar més?;
semàfor ultraroig, a tot el franquisme sociològic, en el dia d’avui. A diferència de la repugnant tàctica espanyola de qualificar com a nazi tot el moviment sobiranista, tàctica que mostra una baixesa moral i intel·lectual immensa, no comparo ni els adversaris ideològics amb el franquisme, ja que va ser un règim criminal. Ni la Camacho, ni el Ribera, ni molt menys el Navarro, poden ser vinculats a un règim tan denigrant. Han begut l’espanyolisme d’aquest règim, això sí, i la idea de la unitat de destí en l’universal que tant defensen. Però no van ser culpables del règim, dels seus crims, de la seua intolerància, del seu intent de genocidi contra la cultura i llengua catalanes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!