La jornada d’ahir ha consagrat el camí cap a la independència. Han estat els comicis del 9N, de la consulta, del dret a decidir, de la majoria d’edat de la societat catalana, de la catalanitat. ERC ha obtingut una victòria històrica, que ha fet saltar pels aires la tradició política del postfranquisme. El peix al
Divendres li va tocar a TV3 de nou. Ciudadanos i peperos van anar a una com Fuenteovejuna per atacar lel fet que la televisió pública catalana qualifiqués de nord-català l’esquiador Martin Fourcade. Natural de Ceret, al Vallespir, els polítics unionistes esmentats argumentaren que no parlava català i consideraven, doncs, el gentilici com a pancatalanisme. Aquests partits
La Transició va promoure la creació de robots polítics, que han viscut molt bé del sistema i s’hi han acomodat de la millor manera possible. Aquest ha estat un dels drames del postfranquisme, que ha portat al disseny d’uns polítics molt ben situats dintre de l’establishment, que s’han enriquit força i s’han convertit en els
Alícia Sánchez Camacho és una líder polític d’un partit conservador espanyol. Es qüalifica de no-nacionalista i de constitucionalista. Nega ser espanyolista, nacionalista espanyola, i rebutja el nou concepte polític d’unionista. És una senyora de la qual estic a les antípodes ideològiques. Darrerament s’ha vist immersa en un escàndol d’espionatge, propi de les novel·les del gran
A finals de 1989, un grup de veïns anomenat “Campredonencs per la segregació” varen convocar una assemblea popular per debatre la possibilitat d’endegar un procés de segregació de Campredó respecte del municipi de Tortosa. L’antic cinema Machí estava a vessar, donat que la major part de la ciutadania local va acollir amb entusiasme la idea de
Afirma l’expresident d’allà a Espanya, Felipe González: “Mai hi haurà un marc constitucional que inclogui l’autodeterminació”. És una frase que esdevé el veritable espill de l’Espanya castellana, uniforme i totalitària de sempre, la qual mai no admet cap tipus de diàleg. Gonzàlez, el qual en un passat solia aixecar el punt esquerre (costum que ha
Quan es parla sobre qualsevol col·lectiu, s’ha d’anar en compte per no generalitzar atès que el pensament ciutadà és personal i no col·lectiu. Sembla que quan parlem d’Espanya però, ens podem permetre algunes generalitzacions sense cap ambigüitat. L’Espanya monolingüe i singular fa molt soroll. És a dir, els ciutadans espanyols que no admeten cap
GUANYAREM LA INDEPENDÈNCIA! El proper 9 de novembre de 2014 serà un dia històric per a la nació catalana, una part de la qual està en vies d’alliberament. Les formacions polítiques favorables al dret a decidir han acordat finalment data i pregunta per a la consulta, de la qual cosa se n’està parlant abastament a
L’Esperanza Aguirre ha tornat a donar mostres de la seua demagògia habitual de nou. Aquest cop ha volgut transmetre en veu alta la idea que va haver-hi molts catalans i moltes catalanes que van aclamar l’entrada de l’exèrcit franquista per la Diagonal de Barcelona en la funesta data del 26 de gener de 1939. S’ha
Una nova enquesta del CEO reafirma la voluntat independentista de la majoria dels enquestats, els quals formen part de l’electorat català. Evidentment és una enquesta, i com a tal no és mai representativa. Ara bé, els polítics amb poder normalment dónen credibilitat a aquest tipus de consulta i les tenen en compte. L’independentisme creix malgrat
Un malaurat i dramàtic exemple de la situació de dependència és la la difusió de l’esport català a nivell internacional. No ser independents et lliga de peus i mans de nou. Només podem gaudir d’èxit individuals en alguns esports com el motociclisme,. Tanmateix,. col·lectivament la dependència ens condemna a la costellada i al ridícul més
La via catalana ha estat un èxit aclaparador. Ha sorprès gratament tots els organitzadors i els milers de participants. Ha superat totes les expectatives amb escreix. Aquests dies hem pogut anar llegint moltes anàlisis al respecte, que han tractat temes com el desencaix o la desafecció de Catalunya amb Espanya, la problemàtica econòmica o el
Ahir vam fer història! Sabíem que en faríem, perquè la resposta ciutadana era palpable. Vam superar amb escreix les expectatives més optimistes. Al matí, ja sentia l’excitació de la jornada. A més, a casa celebrem el 19è aniversari de noces. Un dinar ràpid ens portà a fer el tallar gelat al nostre bar de capçalera,
Avui farem història! La Via catalana superarà amb escreix totes les expectatives. Un acte que unirà joves i més grans amb un únic anhel, el de la independència. Recordarem sempre la Diada de 2013 com la que va abanderar definitivament el procés independentista, com ja va fer-ho la de 2012. Avui és dia d’il·lusió, de