L’11 d’abril de 1993, avui fa 20 anys, va ser assassinat Guillem Agulló, un jove patriota de Burjassot (Horta) de 18 anys, al qual un militant feixista, Pedro Cuevas, va treure la vida mentre estava en una acampada jove a la comarca dels Millars. És obvi que va veure la mort per defensar els seus
Hello everyone and thanks for visiting and taking the time to check out our little insights into Catalan life. I am in awe that I am actually being allowed to participate in this project and hope that what I say may be of interest to some of you! So, here goes. My name is Brian
CiU ha estat la coalició capdavantera de la política catalana dels darrers 35 anys. S’ha beneficiat altament de la identificació del seu líder històric, Jordi Pujol, amb el país català; a la vegada que l’ha ajudat el fet que l’altre partit, totpoderós en altres institucions, el PSC-PSOE, quedava retratat com a sucursalista i botifler, imatge
Les Falklands islands, les illes Malvines en idioma català, estan situades a uns cinc-cents quilòmetres de la costa argentina. La soberania d’aquest petit arxipèlag roman en mans de la Gran Bretanya, voluntàriament. Recentment la població autòctona ha pogut exercir el seu dret a l’autodeterminació i ha decidit romandre part del Regne Unit, amb només tres vots contraris. Durant
El procés d’independència és la mostra de la força d’un poble. La majoria de la societat catalana va uns passos endavant respecte a les formacions polítiques, la qual cosa garanteix totalment la viabilitat del procés que ens ha de portar a l’estat propi. Mai no se m’ocorreria parlar en nom de la societat catalana, sinó
L’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha tornat a mostrar la seua part més fosca, si és que en té alguna de més clara quant esmenta la catalanitat. Ha tornat a omplir-se la boca amb qualificatius de nazis per englobar el nacionalisme català i els impulsors de la catalanitat, amb especial cura per insultar la
L’epicentre de la política catalana del segle XXI és l’independentisme. Després de dècades de menyspreu, d’acomodament, d’acceptació de les regles del joc espanyoles i, fins i tot, de criminització antiindependentista, bona part dels polítics que s’havien aferrat a l’autonomisme han fet el salt, expressió típicament catalana. La via autonomista ja no té cap futur, la
Divendres 22 de febrer, a les 22 hores, tindrà lloc la presentació de l’Assembla Nacional Catalana a Camarles (Baix Ebre), en la qual he estat convidat a prendre-hi part. És el tercer cop que donaré suport a la constitució d’assemblees locals de l’ANC, després de les celebrades a la Rapita i El Perelló durant aquest
A part de la corrupció legalitzada per l’estat hi ha d’il·legal, tot i que qui mana sol sortir sempre impune. Els lladrocinis han esclatat amb força recentment, Vénen de lluny, però. De fet, polítics que donen lliçons a tord i a dret van estar emmerdats fins al cap. El PSOE dels anys 1990 va ser
Durant els darrers dies tots ens hem alterat de debò amb l’esclat de tants afers de corrupció a redós de polítics/ques de molt de pes, tant a la nació catalana com allà a Espanya. La desconfiança amb la classe política en general ha anat pujant considerablement. De fet, els autoanomenats partits del seny i de
Una altra molt greu corrupció legal ha estat la submissió de la premsa als partits del “seny i de la centralitat” durant trenta i escaig d’anys. Aquestes formacions polítiques, tan assenyades i centrades, han tingut tot un exèrcit de periodistes i tertulians radiofònics al seu servei. Les cúpules dirigents els han col·locat al rotatiu o
Una altra corrupció legal made in Spain ha estat la potenciació de les diputacions com a veritable contrapoder anti-Generalitat, anti govern autonòmic català. Hi ha hagut una institució, amb càrrecs electes no votats directament, carregada de diners, i un govern català sempre amb la caixa pendent dels altres. Una caixa central que s’ompli en bona
He de reconèixer que em treuen de polleguera tots els casos gravíssims de corrupció política que van apareixent dia sí dia també, i que afecten greument els partits que han estat batejats com del seny i de la centralitat política per part dels poderosos grups periodístics, veritables poders fàctics tant a la nació catalana com
Les multitudinàries manifestacions del 10 de juliol de 2010 i l’11 de setembre de 2012 han marcat el pas de la política catalana dels darrers mesos. Molts analistes polítics consideren que han estat decisives quant al canvi significatiu dels resultats electorals al Principat, atès que han tingut una notabilíssima influència social. Res no pot ser
Un rotatiu barceloní, que ja fa uns anys que és editat en versió catalana igualment, ha fet pública la primera enquesta després de les eleccions de novembre de 2012, les quals van tenir un regust constituent. Evidentment és només això, una enquesta. Sabem que habitualment només se sol donar credibilitat quan els resultats són favorables