Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

2 de gener de 2013
0 comentaris

Moisès Broggi, bon viatge pel guerrer

Muere Moisés Broggi, el último gran icono del independentismo catalán

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell. Moisès Broggi ens ha deixat als 104 anys i ens ha produït un profund sentiment de tristesa. Va destacar com a doctor i humanista, en dos àmbits diversos com la ciència i el pensament. Va ser un català de pedra picada durant tota la seua llarga vida. Tot definicions per a un home fidel a la terra que ha deixat una llarga petjada i una profunda admiració ciutadana i en els àmbits acadèmics. 
Aquests dies tothom repassa la seua trajectòria. Es destaca fets polítics com  que va tancar les llistes d’ERC a les municipals per Barcelona i que va encapçalar la llista a l’inútil cambra del Senat espanyol.
Va començar la seua militància als anys 1970 a CDC, la qual va abandonar per discrepàncies amb l’habitual línia convergent dels darrers trenta anys. El peix al cove, tècnica pujoliana, va ser rebutjat per alguns històrics militants que no van entendre mai aliances amb els governs espanyols que van servir per perdre llençols a cada bugada. El 2009 va passar a militar a Reagrupament.cat, de la mà de l’exconseller Joan Carretero, en la darrera escissió d’ERC després d’unes pugnes fratricides.  

Va formar part de les Brigades internacionals. com a cap d’un equip de cirurgians i va instaurar els hospitals flotants i els quiròfans mòbils que van evitar moltes defuncions. Va ser repressaliat pel franquisme i va sofrir un Consell de guerra.
A la novel·la d’Ernest Hemingway “Per qui repiquen les campanes” se’l retrata com a petit valerós doctor. Al llarg de la vida va rebre nombrosos premis com president de la Reial Acadèmia de Medecina de Catalunya, la Creu de Sant Jordi i la medalla d’or de l’Ajuntament de Barcelona.

Hem de destacar algunes cèlebres frases que demostren un gran compromís per la nació catalana: “La unió amb Espanya no és tan sols una rèmora, sinó que ens porta a la ruïna”, “  La sentència del Tribunal Constitucional de l’any passat va ser una condemna a l’extinció institucional del nostre poble”, “ És precís que tots els qui estimem el país ens impliquem en la resolució d’aquesta dominació d’Espanya”.  

Recordarem la seua figura i la seua fidelitat a una terra en vies d’alliberament 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!