Emigdi Subirats i Sebastià

 de la força de l’independentisme amb tota la seua flama;
semàfor verd, a la capacitat organitzativa i de convocatòria de la CUP, que li ha permès organitzar molts actes, algun multitudinari, arreu de la geografia principatina, la qual cosa li obri una perspectiva electoral molt bona, però sobretot demostra que el picar pedra durant anys dóna el seu fruit;
semàfor groc, al psoe, alternativa sensata que no es creu ni la militància, que va camí de la clatellada més gran de les que es fan i es desfan. L’espanyolisme visceral de la vella guàrdia, capitanejada per la Chacon, la incomprensió total del psoe espanyol, deixa l’alcalde de Terrassa desarmat totalment, després d’una campanya grisa i fosca;
semàfor groc, a la indefinició de Joan Herrera, que el porta a una situació de ni carn ni peix, que desfà la credibilitat del seu programa. El país necessita fermesa i no el joc de la proletària sexual i la ramoneta amb inclinació roja i verda. Una de les decepcions de la campanya;
semàfor roig, per a Duran, un dels càncers del nacionalisme català, engegador d’animadversitats entre la dreta i l’esquerra catalana, polític nefast al servei dels seus interessos econòmics. I encara vol donar lliçons a tord i a dret, ensanyat com sempre contra ERC;
semàfor roig, al clientel·lisme que s’adoba durant les campanyes electorals. Com a exemple, les trucades de mòbil de diumenge la tarda que realitzaran alguns polítics per recordar als seus clients els serveis prestats, i els urgiran a passar per caixa, és a dir, per les urnes. És un dels grans episodis foscos de la democràcia, que presenciarem a partir de les 18 hores de diumenge als nostres pobles.