25N: Semàfor verd, per als artistes, esportistes, cantants, escriptors i intel·lectuals que han donat la cara per les forces independentistes. Admiro Oleguer Presas, Sergi López, Pi de la Serra o Xavi Sarrià (CUP) , Isabel Clara Simó o Núria Cadenas (SI) o Lluís Llach o Lluís Gavaldà (ERC). Tots i totes han demostrat una gran
No he d’amagar que vaig tenir un grandíssim disgust quan les forces independentistes van comunicar que no s’havien posat d’acord per fer una candidatura única a les eleccions constituents de diumenge que ve, en una reunió a la qual una força ja no va voler ni assistir. Em va donar molta ràbia, vaig maleir moltes
Dissabte 10 de novembre, vam celebrar la Festa per la independència a l’antic sindicat arrosser de Campredó. Va ser una jornada històrica atès que era com un somni poder organitzar un acte d’aquestes característiques en un poble menut de l’Ebre final. No el vam organitzar com un simple míting electoral, sinó amb la nostra manera
25 N: Semàfor verd, per a tots els independentistes, independentment de la sigla que doni suport. A veure si d’una vegada per totes aquells que volen la nació catalana lliure entenen que l’enemic és Espanya i durant la campanya electoral no encenen les fogueres els uns contra els altres, així com aquell que surti perjudicat
25 N: semàfor verd; per al Consell d’Aran que ha aprovat una moció pel dret a decidir d’Aran quan Catalunya s’independitzi. Totalment d’acord, ja que aquesta comarca occitana té la seua personalitat. Fins i tot tenen dret a romandre a Espanya, encara que els castellanitzadors farien l’habitual tracte genocida envers la llengua aranesa; semàfor groc,
25 N: Semàfor verd, per a tots els grups independentistes catalans que organitzaren plegats l’aplec del Puig el darrer diumenge d’octubre. Aquesta unitat d’acció al País Valencià ha estat exemplar i encoratjadora. És el que cal. No tot està perdut a València!; semàfor groc, per a l’actitud que està tenint la direcció i alguns militants
El PSOE s’ha tornat a cobrir de glòria. S’ha convertit en un veritable hereu del partit radical lerrouxista de principis del segle XX, quant al fet d’assumir una concepció de l’estat basada en els postulats del nacionalisme espanyol més ranci, i rebutjar qualsevol ideari federalista.És un gran escàndol que atempta a l’esperit democràtic el fet
Dilluns 15 d’octubre, 72è aniversari de l’afusellament del President Companys, va atorgar-se el darrer premi que porta el nom d’una totpoderosa editorial afincada a Barcelona. No m’interessa gens ni mica qui ha estat el guardonat ja que aquesta mena de certàmens literaris premien els autors i les autores d’acord a un criteri comercial. Massa sovint
El govern espanyol sembla composat per una banda de hooligans que fan apostes per liderar el rànquing de la bestiesa, la intolerància, el despotisme, la provocació i, sobretot, l’anticatalanitat. No els diré nazis, cosa que sí que fan ells dia sí dia també amb els defensors de la catalanitat, perquè no hi ha res possible
Segons explicita un periòdic fatxa espanyol, en un article escrit per un escriptor fatxa canari, Jesucrist va ser assassinat pels catalans. És la cirereta que coronava el pastís de la maldat. Fins ara els catalans (també les catalanes) érem culpables de robar-los lligues de futbol i d’imposar-los la llengua de la terra a les escoles,
L’apunt d’avui és d’aquells que no m’hauria agradat escriure mai. Aquesta setmana molts independentistes hem passat de la il·lusió màxima a la decepció absoluta. He dedicat 28 anys de la meua vida al foment independentista. De més jovenet amb militància política a l’independentisme extraparlamentari (MDT, Catalunya lliure), ja de més gran amb militància local a
Hauré de començar l’apunt demanant perdó per la imatge, ja que es tracta d’un personatge indigne. El pitjor que han fet els partits polítics des de la nefasta Transició és el fet de carregar-se de personatges mediocrs i perversos. Aquí en tenim un exemple, amb un ministre d’educació que no en té ni idea del
Dijous 27 de setembre ha estat un dia per a la història nacional catalana, un dia per a sentir-nos orgullosos del pas que s’ha donat políticament. L’aposta ferma pel dret a decidir està avalada pel més d’un milió de persones que van sortir al carrer per demanar la independència nacional el passat onze de setembre,
L’estat espanyol, l’Espanya una i singular de tota la vida, no ha assumit ni de lluny el fet democràtic malgrat que el dictador sanguinari ja fa trenta-set anys que va estirar la pota. S’ha parlat durant anys de democràcia jove, que calia esperar a consolidar el nou sistema després de tants anys de fosc totalitarisme