Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

4 de gener de 2013
independentista
1 comentari

Un model de partits deplorable

Una de les meues ítaques personals és la unitat dels partits sobiranistes catalans. Aquest tema porta a discussions aferrissades i, molts cops, val la pena no treure’l en públic si es vol  conservar amistats. Tanmateix, vull creure que estem en el camí de reconduir animadversions perennes i insuportables. Tinc militància política, a ERC, però sempre he tingut lligams de col·laboració estreta amb membres d’altres formacions (CUP, Reagrupament, ICV, SI). M’agrada presumir del fet que tinc simpatia per totes les formacions nostrades que acompanyen amb la imatge  aquest apunt.
Nogensmenys, rebutjo totalment  el model de partit tradicional que ha imperat des del postfranquisme, el qual ha portat a la perpetuació d’un seguit de vicis i a perdre llençols a cada bugada per part de la catalanitat.
Des de la mal anomenada Transició, s’ha promogut la mediocritat i el clientel·lisme entre la classe política gairebé com a icona de funcionament d’una formació. Personatges amb escàs nivell, i molts cops sense gaire escrúpols, han ocupat càrrecs d’alta importància durant dècades, i els han passat a considerar gairebé com a propis, com una mena de finqueta particular. Un partit deixa el govern, i quan torna quatre o vuit anys després no es noten canvis en la direcció!
La democràcia interna ha brillat per la seua absència. S’han creat lobbies poderosos de poder que han actuar internament a base de purgues contra qualsevol veu dissident. Trobaríem exemples en totes les formacions parlamentàries, malauradament.
S’ha manipulat la premsa greument i s’ha creat un gremi de periodistes de partit, obedients al seu sou. Aquest és un dels fets més greus, atès que la premsa hauria de complir una funció d’informació pública que ara queda deluïda pels interessos de partit habituals.
Igualment, s’ha ridiculitzat l’assembleïsme, se l’ha titllat d’infantil i pueril. Un dels casos més greus va ser la ridiculització del fet que ERC portés a la decisió de les assemblees territorials el seu posicionalment davant les rebaixes estatutàries després del nefast pacte Mas-ZP que donava validesa al ribot d’Alfons Guerra. Darrerament, amb l’entrada de la CUP al Parlament, la ridiculització del model assembleari continua per part justament d’aquells que no creen en la democràcia interna i sí en la perpetuació al poder. Es qualifica l’assembleïsme d’immadur, mentre que l’obediència a qui mana deu ser exemple de maduresa extrema.
Finalment, s’ha seguit massa sovint la tàctica de pago els meus. És a dir, deixar a zero en subvencions aquella associació que no sigui propera al partit o els faci ombra a nivell local o comarcal. Aquesta és una tàctica política habitual, que hem sofert moltes persones vinculades al teixit social arreu dels Països Catalans, i que retrata el tarannà governant. 
En la futura República Catalana independent, que tenim a tocar, aquests costums, fruit d’un model polític viciat,  s’haurien de canviar radicalment. L’espanyolització de la política catalana ha portat per aquests camins, també pel de la corrupció, tema aquest que mereix comentari a part. Les ombres sobre la gestió pública encara ens fan més mal en no ser un estat independent, i tenir institucions dèbils. Ha arribat l’hora d’instaurar un model de funcionament polític radicalment diferent.

  1. Si aconsseguim la independència i tenir un estat nou, és una gran oportunitat per a crear unes estructures administratives més ben regulades i eficients que no pas les que tenim ara. Una altra cosa serà les polítiques socials que s’apliquin, que seran més progresistes o més conservadores en funció del partit que governi. Trobo a faltar el saber fer pinya pel dret a decidir, ho dic pensant sobretot en partits com ICV o les CUP. Crec que encara estan situats en una visió limitada de partit, quan al repte difícil que tenim els catalans per la nostra llibertat, ens cal una visió generosa i decidida de país.
    Salutacions. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!