Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La reacció de Duran després de l’acord judicial sobre el cas Pallerols, de finançament irregular d’una formació política és gravíssima. No val l’excusa que hi ha hagut altres casos de corrupció amb el pas dels anys. Ni molt menys!
Ens ho han volgut explicar com un petit conte per a infants. Resulta que hi havia uns comptes bancaris que s’anaven engreixant progressivament i que ells, responsables directes de la formació, no van creure oportú d’investigar d’on provenien. És com si fos normal en qualsevol compte familiar que hi haguessin ingressos extra i no ens ni adonéssim.
Duran, doncs, sembla que pretengui retratar a ciutadania com a completament idiotes.
I al·leguen que és necessària una llei de finançament dels partits polítics i que si algú està lliure de culpa que tiri la primera pedra. Tanmateix, l’han agafat a ell, de ple, i caldria un exemple. Caldria que fotés el camp per higiene democràtica. No m’agrada mai parlar en generalitzacions. No uso expressions habitualment com “els catalans i les catalanes volen” o “la ciutadania creu”. Sempre és part dels catalans i de les catalanes i part de la ciutadania, per suposat. Ara bé, en tema de corrupció hi ha molta part de la ciutadania que n’està fins més a dalt, i caldria exemples polítics que ens alliberessin d’aquesta veritable lacra.
Una llei de finançament dels partits polítics suposaria donar encara més ingressos per fer endolls polítics, tàctica habitual la d’endollar els dofins i les ovelletes. Pensem que molts polítics poderosos, en moltes ciutats del nostre país, fins i tot lloguen locals seus al partit. Volen finançament per finançar justament tot això? Aquest és malauradament el retrat de la política actual, on uns quants viuen molt bé, reben dietes suculentes i cobren de tot arreu.
En un moment d’alta tensió amb Espanya, no ens podem permetre ni la més mínima ombra de corrupció. I, en canvi, aquesta és l’ombra allargada de molts importants polítics vinculats a la coalició governant al país.
El no hi ha un pam de net va de boca en boca, i repeteixo, no ens ho podem permetre en el moment més important de la nostra història col·lectiva dels darrers tres-cents anys, quan tenim la independència a tocar.
Duran, Via fora!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara que encara hi és a temps, ara que ja està passant la seva època no enredi més, jubili’s! foti el camp! deixi d’amargar als catalans que ja estem preparant la nostra Independència. Vostè vol la Independència d’Espanya, molt bé vagis-en a Madrid segur que hi trobarà una bona feina en un Consell de Direcció … !? o potser no? potser no li voldran donar res pelo seu defecte … ser català.
Ai las! Roma no paga als catalans … se’ls nota amb la veu, no poden passar sense ser vistos.
Plegui, senyor Duran, ha arribat la seva hora, no ens emprenyi!
Foti el camp!
És l’estaca!
Qu aquest clam es faci gran … i ella caurà!
Salvador Molins, Berga