Emigdi Subirats i Sebastià

ERC va aconseguir ser la força guanyadora a Campredó a les passades eleccions constituents del 25 de novembre. Temps de saber els resultats, amb la satisfacció pertinent, vam fer una ràpida valoració inicial al respecte: és el fruit d’anys i panys de picar pedra. No descobreixo la sopa d’all en dir que l’independentisme és ben present en la vida social campredonenca des de fa dècades. L’Associació Cultural Soldevila ha portat una lluita implacable a favor de la catalanitat i amb un esperit independentista constructiu, que l’ha portat a col·laborar amb les altres entitats locals tothora. Ha fet ideologia, cosa que  volem remarcar en majuscules. Fa anys que els partits tradicionals s’amaguen literalment a la recerca del vot, pràctica rebutjada per Soldevila, la plataforma independentista campredonenca. El resultat ha estat ben evident, sempre hi ha hagut una presència pública independentista a Campredó superior que a la resta dels pobles del voltant. No sempre s’ha transmès en resultats electorals, perquè  la política institucional no ha estat la nostra prioritat, però mai no hem abandonat l’activisme militant. Els vots no ho són tot, no són l’essència de la vida pública ni molt menys.
Diumenge vam rebre un resultat molt merescut, la consolidació d’un fructífer treball. Sobretot, cal destacar que són uns resultats fruit de tenir un poble en moviment. Un petit exèrcit de gent mobilitzat socialment en el dia a dia. Els partits tradicionals només mobilitzen la seua gent setmanes abans de les eleccions, cosa gens positiva i que deixa molt baix el concepte de participació ciutadana. Soldevila i ERC donen veu a la gent propera tot l’any, la convoquen per informar-la degudament de les activitats, l’escolten i agafen idees o canvien de rumb si convé. Tenim aquest petit exèrcit ciutadà mobilitzat pel fet cultural, l’educatiu, l’esportiu i l’oci. A part d’un treball vigilant i incansable des de l’àmbit polític, situats a l’oposició del govern municipal de l’entitat municipal descentralitzada, institució que no satisfà les nostres aspiracions com a poble, que són ser un municipi independent.
Sense la tasca política d’ERC a la Generalitat, el patrimoni històric campredonenc estaria encara en runes, després d’anys de desinterès i desídia administrativa. Campredó també disposava del pitjor edifici escolar dels Països Catalans, ja que els governs de CiU mai no van considerar una prioritat dotar Campredó d’una escola moderna i digna. ERC va donar solució a dos autèntiques vergonyes, fruit del desinterès dels polítics governants.
Comptem amb gent intergeneracional que està implacadíssima en la vida social local, que es dedica a impulsar el futbol base o a vetllar per l’activitat educativa. Hem portat al poble homenots i donasses d’arreu dels Països Catalans que han fet carrera en l’àmbit de la literatura, l’art, la música i el cinema. Això és picar pedra, això  és allunyar-se de l’electoralisme i de la política barata. Destaquem que és un vot ideològic, que s’ha dipositat majoritàriament a les urnes el suport a les quatre barres i l’estel roig. Altres campredonencs  han donat suport a grups independentistes com  la CUP i  SI, ideològicament propers, cosa que ens complau igualment. Nosaltres sempre hem cregut en la unitat independentista i allarguem la mà a les altres formacions nostrades.

Soldevila valora altament el treball en conjunt, però també cal destacar que el lideratge de Damià Grau ha estat més que fructífer quant a consolidar una base social amplíssima. Campredó ha donat semàfor verd a ERC, a una veu implacablement independentista, això és el veritablement important.