Emigdi Subirats i Sebastià

Durant la campanya electoral l’adjectiu més usat per la bona gent del PP per referir-se als partidaris de la independència va ser el de nazis. El van pronunciar i escriure tots els dies. L’enlairaven amb la boca plena i se sentien ben cofois. La colla que encapçala la Camacho va fer emblema d’aquest qualificatiu. Recentment els camarades peperos de les províncies Vascongades (a ells, els desagradaria que els qualifiquessin d’euskalduns o que uséssim la denominació Euskal-herria) han fet una evolució del mateix mot per adapatar-lo als nous temps del segle XXI. Tots aquells i totes aquelles que s’oposen a la nova llei d’educació que impulsa l’excel·lentíssim ministre Wert són una banda de talivans lingüístics, que es neguen a acceptar el correcte desenvolupament de les llengües i la llibertat de parla.
El nazisme va ser el règim criminal pitjor de la història d’Europa. Van provocar tot un genocidi ètnic i van usar pràctiques assassines i macabres en tot moment. El nazisme va ser igualment un aliat de Franco durant la croada de 1936-39, i durant els primers anys del nou règim dictatorial. El PP no ha renegat mai del franquisme. Durant les dos primeres dècades de la Transició, molts dels seus dirigents hi provenien, car hi havien tingut implicació directa. Malgrat aquesta realitat, mai se m’ocorreria qualificar de nazi ni el més dretà dels dirigents del partit popular. 
Quant als talivans, es un règim caracteritzat per l’esclavització de la dona i per la hiperreligiositat. Visc a Catalunya, en un àmbit de catalanitat, i em costa trobar aquestes dos característiques  com a espill de la societat on visc. Però bé, la tropa espanyola té tots els drets quant a difamar, tenen bula ja que les lleis són seues, estan al seu servei.
La meua contrarietat arriba quan resulta que el PP governa en algunes institucions del país, i en alguns ajuntaments, mitjançant els pactes amb CiU. És a dir, pactes amb gent d’ideologia talivana i nazionalsocialista, seguint el criteri de la seua bíblia particular.
Tal com ha anat evolucionant la política catalana, amb una claríssima majoria ciutadana a favor del dret a decidir, i amb un PP radicalitzat verbalment i a la pràctica, no hi ha cap sentit per mantenir ni un sol dia més cap pacte entre CiU i el PP. És un pecat de lesa pàtria el mantenir-los. La llei Wert és la prova més palpable de la intolerància espanyolista de sempre. És la cirereta que corona tota mena de despropòsits i d’actituds anticatalanes. És l’hora de dignificar la política catalana amb el trencament de tots els lligams amb el PP. No són nazis ni talivans, tampoc el Ribera, però és el moment d’apartar-los de les responsabilitats de govern.
Un milió i mig de persones van entonar el crit d’independència pels carrers de Barcelona el passat 11 de setembre. No té cap importància per ells, la resposta ciutadana no els va importar gens ni mica. Una àmplia majoria independentista omplirà el Parlament de Catalunya, tampoc té la més mínima importància per a les ments espanyoles. En canvi, uns centenars reclamen el 12 d’octubre i el 6 de desembre la unitat d’Espanya. Més o menys eren tants com els que viuen entre Font de Quinto i la Raval del Pom, dos dels barris del meu poble. Un partit espanyolista puja 6 diputats però un altre en perd 8. Resulta que és la prova vivent que la població vol continuar unida a Espanya. 
La independència està ben prop. Cal anar fent passos ferms, i apartar el pepé de les institucions és absolutament necessari a causa del seu comportament verbal i institucional, sempre contrari a la catalanitat. No són nazis ni talivans però, cal repetir-ho per tercer cop.