Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de desembre de 2012
independentista
3 comentaris

Antonio Cubillo, en el record

El 10 de desembre ens va deixar el lluitador canari Antonio Cubillo. M’ha colpit la seua mort, ja que és l’històric dirigent de l’MPAIAC, el moviment per l’autodeterminació i independència de l’arxipèlag canari. Aquesta formació va realitzar la seua activitat política als anys 1980. Alguns dels seus membres van implicar-se en lluita armada, però la feina política va ser la que vull remarcar.
Vaig conèixer la seua figura quan tenia 16 anys i vaig iniciar-me en l’independentisme català. Vaig seguir la seua trajectòria i el vaig veure com un home ferm amb els seus ideals de denúncia del col·lonialisme espanyol. La promoció de l’africanisme va ser el punt crucial de la seua trajectòria política, la qual cosa va influenciar-me força ja que em va fer entendre l’africanitat canària i on eren els arrels.
Després va sofrir l’atemptat terrorista. Tots els governs espanyols, i les associacions feixistes, que sempre s’omplin la boca contra la violència a Euskal-hèrria, callen davant dels delictes d’estat. És hipocresia fastigosa. També la política regionalista servil aparca personatges com Cubillo, que fan nosa i els deixa en el més gran dels oblits. Quan els moren, llavors cal lloar-los. En vida, denigrar-los.
Anys després va intentar organitzar una nova formació, ja desvinculat de l’MPAIAC, el Congrés Nacional Canari. No va reeixir, i la política canària va continuar camins col·lonials. Va consolidar-se una dreta regionalista sempre a l’ombra del pepé i amb la tan coneguda política del peix al cove. L’africanisme ha quedat totalment aparcat.
Homes com Cubillo són l’exemple de resistència. Visca per sempre l’ideari d’Antonio Cubillo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!