Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
No tot val en política! Aquesta és una asseberació que no tenen en compte des de l’unionisme, justament pel seu esperit dogmàtic i pel seu ideal d’imposició. Una de les que s’ompli la boca amb l’expressió talibà per parlar del nou govern català és l’Alicia Sánchez Camacho, la pepera major del regne. Justament el que sorprèn de la Camacho és que va votar la investidura d’Artur Mas ara fa només dos anys. És a dir, va investir aquell que ella considera un talibà, no sé si també nazi. A més, actualment hi ha una gran quantitat de pactes entre el pepé i CiU actualment en moltíssimes institucions i ajuntaments del país. Com pot comportar que el seu partit pacti amb talibans en tants llocs? Quan hi ha la possibilitat de tocar poder, sembla que ja no hi ha ideologia talibana pel mig!
Aquests qualificatius són absolutament aberrants. No tenen més importància perquè provenen de l’espanyolisme més visceral, tot i que pactista quan els convé.
En unes declaracions recents, Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del psoe, coïncidia amb el pepé en el fet de voler impedir la independència de Catalunya i la celebració del referèndum d’autodeterminació. Llavors, s’ompli la boca dient que no vol que parli el poble.
Malgrat aquesta actitud i aquest ideari, els Rubalcaba, Rajoy, Aznar, Ri bera o Camacho no tenen res a veure amb les pràctiques del règim talibà. És fàcil dir el contrari per desqüalificar, però és allunyar-se de tota racionalitat.
Sóc un lector empedernit, dos de les novel·les que més m’han impressionat justament són “El llibreter de Kabul” i “Mil cels esplèndids”, les quals estan ambientades dintre d’una societat totalitària, dogmàtica i amb esperit talibà. Després d’una atenta lectura, no se m’ocorreria comparar aquestes situacions a les de l’estat espanyol, malgrat que discrepo totalment de la ideologia unionista.
Quant a l’àmbit nazi, acaba de sortir un llibre del qual he tingut l’honor de tenir cura personalment. Es tracta de Contes negres vora el Danubi, del poeta Roc Llop i Convalia (Miravet d’Ebre 1908-Vichy-on-Seine 1996). Aquests contes van tenir l’origen en les experiències del literat ebrenc al camp d’extermini de Mauthausen. També sóc l’autor de la biografia de Roc Llop (Roc Llop i Convalia, l’exli d’un poeta miravetà, 2009). A traves de les vivències de Roc Llop, puc constatar que res no és comparable a un règim com el nazionalsocialista. Podria incorporar un munt de paràgrafs dels contes que retraten un horror mai viscut.
El psoecialista Paco Vázquez, exalcalde d’A Coruña, va gosar afirmar que els xiquets castellanoparlants són tractars a l’escola catalana com ho feien els nazis. Són declaracions, igual que les de la Camacho, que mereixerien ser portades al jutjat. Demostren malícia, incultura i, sobretot, unionisme espanyolista.
Malgrat provocacions, insults, actituds irresponsables, comparacions odioses, hem de seguir fent el nostre camí. Ara hi ha un nou govern, amb el suport de la segona força al Parlament nostrat, cosa important i significativa. L’unionisme va obtenir uns resultats residuals, no per això menyspreables. Són tercera, quarta i sisena força! Els sufragis els van derrotar. El suport ciutadà que tenen s’ha de tenir en compte, però. Cal un respecte per l’ideari minoritari, justament allò que ells no tenen pel majoritari. I el respecte es pot mostrar de moltes maneres en la futura República catalana independent.
La Camacho és irrespectuosa i demagoga (per ser suau) quan qualifica de talibà el cap d’una coalició sòcia encara en moltes institucions del país. Ella és espanyola, no és talibana.
En unes declaracions recents, Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del psoe, coïncidia amb el pepé en el fet de voler impedir la independència de Catalunya i la celebració del referèndum d’autodeterminació. Llavors, s’ompli la boca dient que no vol que parli el poble.
Malgrat aquesta actitud i aquest ideari, els Rubalcaba, Rajoy, Aznar, Ri bera o Camacho no tenen res a veure amb les pràctiques del règim talibà. És fàcil dir el contrari per desqüalificar, però és allunyar-se de tota racionalitat.
Sóc un lector empedernit, dos de les novel·les que més m’han impressionat justament són “El llibreter de Kabul” i “Mil cels esplèndids”, les quals estan ambientades dintre d’una societat totalitària, dogmàtica i amb esperit talibà. Després d’una atenta lectura, no se m’ocorreria comparar aquestes situacions a les de l’estat espanyol, malgrat que discrepo totalment de la ideologia unionista.
Quant a l’àmbit nazi, acaba de sortir un llibre del qual he tingut l’honor de tenir cura personalment. Es tracta de Contes negres vora el Danubi, del poeta Roc Llop i Convalia (Miravet d’Ebre 1908-Vichy-on-Seine 1996). Aquests contes van tenir l’origen en les experiències del literat ebrenc al camp d’extermini de Mauthausen. També sóc l’autor de la biografia de Roc Llop (Roc Llop i Convalia, l’exli d’un poeta miravetà, 2009). A traves de les vivències de Roc Llop, puc constatar que res no és comparable a un règim com el nazionalsocialista. Podria incorporar un munt de paràgrafs dels contes que retraten un horror mai viscut.
El psoecialista Paco Vázquez, exalcalde d’A Coruña, va gosar afirmar que els xiquets castellanoparlants són tractars a l’escola catalana com ho feien els nazis. Són declaracions, igual que les de la Camacho, que mereixerien ser portades al jutjat. Demostren malícia, incultura i, sobretot, unionisme espanyolista.
Malgrat provocacions, insults, actituds irresponsables, comparacions odioses, hem de seguir fent el nostre camí. Ara hi ha un nou govern, amb el suport de la segona força al Parlament nostrat, cosa important i significativa. L’unionisme va obtenir uns resultats residuals, no per això menyspreables. Són tercera, quarta i sisena força! Els sufragis els van derrotar. El suport ciutadà que tenen s’ha de tenir en compte, però. Cal un respecte per l’ideari minoritari, justament allò que ells no tenen pel majoritari. I el respecte es pot mostrar de moltes maneres en la futura República catalana independent.
La Camacho és irrespectuosa i demagoga (per ser suau) quan qualifica de talibà el cap d’una coalició sòcia encara en moltes institucions del país. Ella és espanyola, no és talibana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
les autoritats invitades.
En tot cas si és per manifestar-se escridassant
quan als desfiles militarr ho feien amb Zapatero
ninguna associació militar pensava en intervindre.
Dime de que presumes, te diré de que careces.
En definitiva pot ser ells són la prolongació democràtica
dels talibans nazionals espanyols i franquista, per això
són hereus dels seus tics de sempre dictatorials.