Gramenetum

L’any dels indecisos

2015 és l’any de les eleccions i de les decisions perquè en molts pocs mesos seguits tindrem convocatòria de comicis locals, eleccions al Parlament de Catalunya i eleccions generals. No és un any per indecisions, sinó per prendre partit i comprometre’s amb els canvis que s’estan produint a la política en general i a la nostra societat en particular.

Per començar, és innegable que Catalunya viu ara un dels moments més importants de la seva història: ha de decidir si vol o no constituir-se en estat independent. Més tard o més d’hora, els ciutadans seran convocats a les urnes en referèndum per manifestar lliurament la seva voluntat. I això exigeix un debat públic madur, serà i respectuós entre els partidaris del sí i els del no.

Un debat que permeti als indecisos, que són molts, formar-se una opinió ben informada i obrar en conseqüència.

Per tots aquells i aquelles que consideren que parlar de la independència no te cap sentit, que es tracta d’un projecte sense garanties i que fuig d’afrontar els problemes reals, aquest escrit pretén explicar els motius poderosos per pensar que necessitem l’eina que només ens dóna la independència, que és bona i que val la pena aportar per ella. Perquè aquest any 2015 és any d’eleccions i tots hem d’escollir (municipals, catalanes i generals). Moltes coses canviaran i caldrà decidir en cada moment.

 ’Si algun cop t’han dit que la independència ho resolt tot, t’han mentit. La independència no ho resolt tot’.

Molts pensem que és un gran oportunitat per solucionar moltes coses, però ben segur que  no té propietats màgiques. La independència no és més que un instrument, una eina, i les eines es poden utilitzar bé o malament. No hi ha garanties que Catalunya sigui capaç d’usar bé aquesta eina i en tregui el màxim profit. Així que qui hagi començat la lectura esperant un catàleg de garanties de millora signat davant notari, és millor que no continuï.

Carta a un indecís, o no

La independència mai va ser, majoritàriament, el pla A del catalanisme, però ara ha esdevingut el projecte, l’únic projecte possible, que pot permetre desenvolupar les seves potencialitats econòmiques, lingüístiques i culturals, i assegurar el màxim benestar possible. Al món on vivim és necessari tenir política fiscal pròpia, connexió ferroviària de mercaderies i viatges amb Europa, gestió de l’aeroport del Prat, AVE, corredor mediterrani, competències a la xarxa de rodalies, justícia, etc. Una reforma federal, com es plantejava al passat, és molt difícil per no dir impossible.

La hipercentralització va contra tot aquest procés i ens deixa molt poc marge de maniobra. Per això reivindiquem la possibilitat de responsabilitzar-nos del nostre futur, per la via democràtica. Per que es tracta d’una ‘revolució democràtica’, potser inèdita a Europa, on s’està confrontant la voluntat i la força de la gent contra l’immobilisme de l’establisment constitucional.

Ara són els ciutadans els que recuperen el protagonisme perdut a la transició per posar en marxa una nova oportunitat de fer les coses millor. Es tracta d’una situació absolutament nova on la independència és sinònim d’oportunitat històrica. És innegable que representa una ruptura democràtica amb l’antic estat i l’apertura d’un procés constituent del nou estat català. Per això és molt important participar activament en la construcció d’aquest nou país.

Imaginar el futur és el motor de la història

El conflicte no es contra Espanya, ni contra els espanyols. Hi ha molt vots pel sí entre la gent que diu sentir-se catalana i espanyola. De fet, són els partits que estan en contra de la independència els que parlen sense parar de fractura social i classifiquen als catalans segons el seu origen.

És en definitiva, un conflicte i un desacord polític amb un estat que juga sistemàticament contra els interessos de la societat catalana, a la que no reconeix com a subjecte polític, que no la deixa votar i que nega infraestructures…

Aquest procés cap a la independència, que té caràcter participatiu, integrador i multitudinari, també compta amb el suport de l’associació ‘Súmate’ que diu ‘em sento espanyol, però vull la independència’. Això és una mostra més de que volem que sigui un projecte compartit, no excloent, un model de convivència. Bombardejar constantment amb advertiments o amenaces de sortida de la Unió Europea o de l’euro no és la millor manera de vendre una Espanya atractiva pels catalans. És l’etern argument del la por que no podrà impedir que Catalunya passi a ser ‘un afer europeu’ i, ben segur, no serà castigada ni exclosa.

La ciutadania és tenir en compte als altres.

Ningú sap com serà realment el procés ni quines seran les seves passes. Només podem avançar que volem que siguin pacifiques i democràtiques.

Disculpa si el text és una mica llarg perquè en realitat no calia explicar-te tot això perquè tu ets català i saps bé com és el teu país.

El llibre

Aquest escrit està gairebé literalment basat en el llibre del mateix nom d’Eduard Voltas, periodista i editor barceloní, que és partidari del sí a la independència, com jo, i que fa una mena de carta oberta que s’adreça ‘obertament’ a tots els que dubten. ‘Carta a un indecís’ és un text breu, directe i honest, escrit amb passió però ple de raons i arguments. Un llibre que es pot trobar en castellà i en català (perquè indecisos catalanoparlants, ‘haberlos, hay-los’) i que convida a imaginar, i a construir, un futur millor per a tots.

Aquest llibre no és la ‘Carta a un jove poeta’ de Rilke, però també pretén provocar la reflexió interna, el pensament i el propi camí personal en aquest laberint polític d’Ariadna que alguns anomenen ‘el Procés’, res que veure tampoc amb Kafka, esperem…

El conjunt de llibres que parlen d’aquest tema supera ja llargament el centenar. Aquesta propera diada de Sant Jordi s’afegiran de nous, però aquest és imprescindible sobretot ara que estem al bell mig de l’Any dels indecisos.

Deia el recentment desaparegut i molt estimat escriptor Eduado Galeano que nosaltres ‘som el que fem’ no  el que diem, però que sobretot ‘som el que fem  per canviar el que som’. És a dir, afegeixo jo, ‘per millorar el que som’. Aquest ‘som’ és una forma verbal col·lectiva que es refereix a tots, i a totes, al conjunt de nosaltres… Per això,  la nova candidatura colomenca SOM Gramenet s’escriu amb lletres majúscules seguida del nom originari de la ciutat.

Tots som Gramenet

‘Tots i totes som Gramenet’ perquè aquesta és una proposta impulsada, de cara a les pròximes eleccions municipals del  24 de maig, per Gent de Gramenet, per PODEM/PODEMOS Gramenet i per independents, malgrat totes les dificultats que comporta el treball  en coordinació i acordat.  Però sobretot podríem assegurar que és de tothom  perquè  s’adreça decididament al conjunt de la ciutadania de forma directa, oberta i participativa.

Així va quedar clar a la roda de premsa que van fer els seus portaveus el passat dia 17 d’abril al local del centre cultural Aramateix on van presentar el seu Programa  electoral amb 334 propostes elaborades al llarg de més de dos mesos més debat, assemblees,  reunions i de trobades amb col·lectius i persones dels diversos àmbits de la gestió i la política local. El programa sencer i un document de resum de les 20 propostes claus més destacades es poden consultar a la web que tot just estrenen també ara.

A més, també van exposar els 10 principis del Codi ètic a que es comprometen tots els candidats i candidates que han signat una carta de compromís com a representants de l’Assemblea de SOM Gramenet.

‘Som el que fem per canviar el que som’

Després d’un procés  de primàries participatiu inèdit i pioner a Santa Coloma de Gramenet, obert a tota la ciutadania, ara presenten una llista electoral el diumenge 19 d’abril a la Rambla de Sant Sebastià. Es tracta d’un equip molt ampli amb el bagatge de Gent de Gramenet, que ha tingut 2 regidors durant l’actual legislatura, les idees fresques i la força de PODEM/PODEMOS i l’experiència de tots els col·laboradors independents. I de l’entusiasme positiu de tots i totes que hi som en aquest projecte!

A l’acte de presentació del  diumenge comptaran amb les intervencions de suport de representants de les candidatures Guanyem Badalona i de Sant Adrià en Comú, que són propostes polítiques alternatives similars de la comarca del Barcelonès com les que també s’estan desenvolupant a les principals ciutats arreu de Catalunya.

Més informació:

Web: www.somgramenet.cat

Facebook: Som Gramenet

Twitter: @somgramenet

Un cop al mes, des de fa ja uns 15 anys, un grup de treballadors de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (ei!, només una quinzena del total de més de 700 de plantilla!) es reuneix a l’hora de l’esmorzar pel gust de celebrar plegats una trobada ‘interdepartamental’ a l’entorn d’una taula.

El lloc és un establiment amb solera actualment amenaçat parcialment per una reforma urbanística, el Bar Pujades, a l’avinguda de Francesc Macià de la ciutat que en període republicà s’anomenava ‘Gramenet del Besòs’. Una població que va patir l’afusellament per part de les autoritats franquistes del seu alcalde d’aleshores, el pagès Celestí Boada (ERC), entre altres ciutadans republicans també represaliats.

Esqueixada de bacallà, galtes de porc i altres esmorzars dels anomenats de forquilla i ganivet… Àpats energètics com ells sols per estrenar bé el dia. Que no es perdi el sentiment republicà, però sobretot que no es perdin els bons costums gastronòmics!

Són plats tradicionals gens escarransits, com deia Josep Pla, però qui vulgui també  pot demanar un clàssic cafè amb llet amb crusan o mig entrepà, que ben segur que és més propi dels oficinistes i funcionaris de tota la vida. Cal afegir que el mig entrepà d’aquest bar equival a entrepà i mig, o a dos, d’un dels que actualment es poden trobar al centre turístic de Barcelona

Pels valors republicans al segle XXI

Sovint es parla, tot entaulats, de l’actualitat, de les novetats locals o sobre les qüestions domèstiques i particulars més senzilles. I no es parlava gaire de república, ni de monarquia… Ara ja parlem dels canvis polítics, d’alternativa, de ‘Podem’, d’independència i de república catalana! Perquè no es tracta en absolut d’una trobada ni d’un acte de nostàlgia, ni de commemoració històrica, sinó de la reivindicació i la recuperació dels valors republicans.

En aquests moments de greu crisi socioeconòmica i, sobretot, de crisi de valors, farcida de casos continuats de corrupció, estafes i abusos, tots plegats considerem que és urgent reclamar els autèntics valors universals propis del republicanisme: llibertat, igualtat, justícia i solidaritat. I en això estem totalment d’acord!

Volem la construcció un sistema millor, efectivament republicà, perquè tenim els recursos, la voluntat i perquè ho volem fer de forma democràtica i entre tots.

Potser no podrem comptar amb aquells que se’n diuen republicans però voten a favor de la monarquia, però igualment serem majoria sense ells.

Un cop més, les pròximes eleccions locals del 24 de maig, com les municipals de l’any 1931, poden ser la millor contribució que tenim al nostre abast, molt aviat, per començar a canviar les coses.

El passat cap de setmana, del 10 al 12 d’abril, es va commemorar a Buchenwald , a prop de Weimar a Alemanya, el 70 aniversari de l’alliberament d’aquest camp de concentració nazi de la Segona Guerra Mundial. Una delegació de l’Amical de Mauthausen i un grup de joves estudiants catalans van visitar el memorial dels camps de Buchenwald, el de Dora-Mittelbau (on en els seus túnels es fabricava coets i missils de ‘destrucció massiva’) i l’antiga fabrica de forns crematoris Topf&Söhne a la veina ciutat d’Erfut. També van participar a les cerimònies de l’aniversari a l’Appelplatz i a l’acte d’inauguració de la pedra en memòria dels deportats espanyols i catalans al Block 45.
Es tracta d’un projecte educatiu, solidari i de memòria on ben segur haurien de participar també molts polítics, de diversos dels grans partits, que recurrentment utilitzen els termes ‘nazi’ i ‘nazisme’ amb foscos interessos polítics i amb total impunitat.
Buchenwald va ser un dels camps de concentració més grans i més antics en territori alemany. Va estar funcionant des del juliol de 1937 a l’abril de 1945 i les seves víctimes es calculen en unes 56.000 de les que unes 11.000 eren jueus. No era un camp d’extermini industrialitzat amb càmeres de gas com els d’Àustria o Polònia, però molts presoners van morir assassinats o a causa dels durs treballs i les inhumanes condicions de vida que patien.

És un enorme contrasentit que justament la ciutat on està el bosc de Buchenwald, Weimar, fos fins llavors una rica capital cultural on van viure Goethe, Schiller, es va aprovar la ‘República de Weimar’ i es va desenvolupar el moviment artístic Bauhaus. Després, tristament, també seria la capital on es van crear les joventuts hitlerianes i una de les ‘preferides’ del règim.
Entre els seus presoners més coneguts destaquen Jorge Semprún, que va ser ministre de Cultura (que dirà quan senti parlar algun polític socialista?) i autor de la història autobiogràfica ‘El largo viaje’ sobre el seu pas per Buchenwald, o l’ Stephan Hessel, diplomàtic francès que va ser el darrer signatari viu de la Declaració dels Drets Humans i autor del famós best seller ‘Indigneu-vos’. També podríem parlar d’altres supervivents menys coneguts, però ben reconeguts i estimats, com l’andalús José Maria Villegas o el català Edmon Gimeno, per anomenar només alguns dels protagonistes que van fer una tasca important de difusió entre els joves i estudiants.
Hessel afirmava que els drets humans es van establir per alliberar la humanitat de la por. Per això deia que sii els éssers humans no podem exercir els nostres drets, podem veure’ns compel•lits a la rebel•lió. A aquesta rebel•lió que ell mateix ens convoca pacíficament en el seu llibre: Indigneu-vos! Poc després escrivia una segona part amb el títol de Comprometeu-vos! En aquest llibres, que han interessat i mobilitzat a gent de tot el món, ens diu que la indignació ha d’anar seguida i lligada amb el compromís i amb l’acció.
En les seves paraules: El nostre món està en crisi. I només en sortirà amb la determinació, el compromís i el coratge dels qui proclamin alt i fort els valors de la democràcia i el respecte indispensable dels drets humans. No permetem que les oligarquies econòmiques i financeres controlin, per treure’n profit, les legítimes aspiracions dels pobles.
Mentrestant, ministres, presidents, diputats, alcaldes i portaveus de tota mena s’entesten en barrejar ETA, nazis i, ara també, ‘gihadistes’ només per interessos polítics espuris. Potser ja està molt vist comparar qualsevol opció contraria o dissident amb el nazisme i la renovació consisteix en atiar la por del terrorisme fonamentalista. Sembla que per a ells, i per a elles, tot s’hi val!
Per saber més: www.amical-mauthausen.org info@amical-mauthausen.org

‘Alegoria del Bon Govern’ és el titol de la pintura mural de l’italià Ambrogio Lorenzetti que encara es conserva a la Sala de la Pau del Palau Comunal de Siena. Realment és molt antiga, una magnífica pintura gotica del ‘trescento’, realitzada al voltant de l’any 1340, però molt avançada enl les formes i les idees que expressa. Per això, i perquè no és una obra de caràcter religiòs, sinó profà i en un espai cívic com és el de la sala on es reunia el govern municipal, es considera pràcticament pre-renacentitsta. Forma part d’una composició unida, com no, a una altra segona interpretació: la del Mal Govern.

Les pintures mostren les idees del bé comú per sobre dels interesòs privats, en la del Bon Govern, i els estralls de la corrupció i el despotisme, a l’altra, seguint els conceptes clàssics de la filosofia grega que en aquell moment s’havien recuperat juntament amb les idees similars de Tomàs d’Aquino.

Els frescos ens presenten el Bé, el Mal, la Justícia, la Veritat i també, podríem dir, perquè no, la Bellesa. Es veuen diversos personatges amb multiples detalls i situacions: consellers, malfactors, vilatans…

Tot el mural és una gran metafora ideològica i política, com un manifest molt de l’èpòca i alhora molt, massa, actual. No creieu? Ambrogio, com el seu germà Vasari, també pintor, eren artistes, ciutadanas i filosofs: uns autèntics reinaxentistes avançats a la seva època. Molts segles desprès, encara ens preguntem: què és el Bon i el Mal Govern?, com els podríem pintar en aquesta época d’inicis del segle XXI?

Ara diuen ‘governança’

Él bon govern és la bona gestió? Són les bones intencions? Els programes electorals immaculats i meravellosos? El bon treball de mercat que connecta millor amb les masses d’electors? Són els líders més carismàtics ? Els més resistents ? Es tracta de treballar pel benestar, la pau, la concordia ? Vol dir equitat, igualtat, seguretat o llibertat? O tot plegat? O en diferents graus? O segons prioritats? Vol dir tenir més vots, més majoria, més força i exercir més autoritat?

Ara tenim un nou concepte, que de moment no surt a cap diccionari (no cal que el busqueu!) però que s’aproximaria al que cercaven els homes que van encarregar les pintures als germans Lorenzetti: ‘la Governança’. No és fàcil descriure’l, però bàsicament ens parla de les estructures de relacions que s’estableixen per a la presa de decisions en els afers col•lectius.

La ‘governança’ inclou el sistema de regles formals i informals que regeixen les relacions entre els actors socials en relació als poders públics, agents socials i econòmics. És un terme, de la ciència política de la globalització, relacionat també amb el de ‘governabilitat’, que es referix al ‘bon govern’, la transparència, la qualitat democràtica, la gestió pública o la bona administració. Semblen definicions de tertúlia de politòlegs! Jo m’estimo més les pintures dels Lorenzetti…

Codi ètic

A la política democràtica, quan parlem d’ètica, El problema no són només els fins, sinó també els mitjans: com s’hi vol arribar. De sobras sabem que tothom diu que vol ‘el bé comú’, però: com ho volen aconseguir? Per això un dels mitjans esencials és la defininció, l’acord i l’acompliment d’un bon codi ètic que reguli i comprometi als responsables dels afers públics.

Per a les pròximes eleccions municipals, la nova candidatura SOM Gramenet, impulsada per Gent de Gramenet, Podem-Podemos Gramenet i independents, ha subscrit un codi ètic inèdit i pioner pel qual el seu Grup Municipal estarà supeditat a la Coordinadora de SOM Gramenet, que és l’òrgan executiu de la seva Assemblea, oberta a la participació dels simpatitzants i ciutadania en general.

Els regidors i regidores d’aquesta candidatura seran només portaveus de la seva Assemblea i estaran subjectes a la limitació de sou que marca l’organització: màxim de 3 cops el salari mínim o, en cas d’estar a l’oposició, només els cobraments en concept de dietes d’assistència als Plens i a les comissions informatives, sense altres beneficis habituals pels regidors.

Entre altres condicions, els seus càrrecs electes només poden tenir un sou i han de fer declaració de béns abans de prendre possessió del càrrec i després de deixar-lo. També estaran sotmesos a la limitació del periode d’exercici del càrrec (rotatori) i estan obligats a conèixer i fer complir el seu programa.

Com diu el professor i filosof Josep Maria Terricabras (que també ara es dedica a la política com a europarlamentari): Hi ha qui sosté que el poble té els governants que es mereix. No ho he cregut mai. El poble té els governants que té i poques vegades té sort. No el podem sancionar, ni el podem aturar. Però el podem expressar el nostre menyspreu moral.

I potser podem fer molt més: treballar el que puguem per fer realitat ‘la ciutat del bon govern’, com ja feien els habitants de Siena fa tants segles.

Per escollir la llista de persones que formaran part de la candidatura de SOM GRAMENET per a les pròximes eleccions municipals del 24 de maig, la nova candidatura SOM GRAMENET ha convocat un procés participatiu obert a tota la ciutadania de Santa Coloma  de Gramenet a partir dels setze anys.

Del  26 al 28 de març es trobarà al local del Centre de Cultura Popular Aramateix  (C. Montserrat 3-5, baixos) l’urna i la llista amb les fotografies i la informació de  totes les persones que han decidit presentar-se a la candidatura impulsada per Gent de Gramenet (que actualment té 2 regidors a l’ajuntament) conjuntament amb, PODEMOS/ PODEM Gramenet i amb persones independents. Aquest procés s’ha dissenyat per tal d’evitar qualsevol incidència i afavorir el màxim ressò de la convocatòria.

El dijous dia 26 i el divendres dia 27 es podrà votar de 18 a 22 h el dissabte dia 28 de 12 a 14 h i de 18 a 22 h.

Són un grup de d’homes i dones compromesos, ben preparats, il·lusionats, actius i actives en els moviments socials i responsables amb el codi ètic de la candidatura. Combinen joventut i experiència per a exercir la funció de càrrec electes a l’Ajuntament com a portaveus de l’assemblea de Som Gramenet. Però també volen comptar amb la implicació i decisió de la ciutadania compromesa en aquestes primàries que volem que siguin obertes i transparents.

Posteriorment, es convocarà una assemblea per presentar els candidats i les candidates escollits, les línies estratègiques del programa electoral participatiu i de la campanya de SOM GRAMENET per a la nostra ciutat. Tothom hi podrà assistir.

Com diuen a la convocatòria, el seu lema és ‘Per una candidatura municipal rupturista! Ara és l’hora de començar a canviar les coses i de començar pel que tenim més a prop: el nostre barri i la nostra ciutat!

Codi ètic

 Els/les candidats/es han d’haver signat el Codi Ètic pel qual es regeix SOM Gramenet que planteja que el Grup Municipal de SOM Gramenet estarà supeditat a la Coordinadora de SOM Gramenet que és l’òrgan executiu de l’Assemblea.

Els regidors i regidores seran  portaveus de l’Assemblea de SOM Gramenet i estan subjectes a la limitació de sou que marca l’organització i que és la següent: En cas d’estar al govern, el sou dels regidors/es serà 3 vegades el salari mínim interprofessional. En cas d’estar a l’oposició, es cobrarà en concepte de dietes per assistència als Plens i a les comissions informatives.

Els càrrecs electes de SOM Gramenet només poden tenir un sou, han de fer  declaració de béns abans de prendre possessió del càrrec i després de deixar-lo.

També estaran sotmesos a la limitació del període d’exercici del càrrec (rotativitat) consistent en el següent: En cas d’estar al govern, exerciran de regidors/es per un període màxim de 4 anys (una única legislatura). En cas d’estar a l’oposició exerciran les seves responsabilitat durant un període màxim de 2 anys. Els càrrecs electes de SOM Gramenet estan obligats a conèixer i fer complir el Programa de SOM Gramenet.

 Més informació:

Facebook: Som Gramenet

Twitter: @somgramenet

Web: somgramenet.wordpress.com

A Catalunya en aquests moments hi ha unes 40 sindicatures locals de ciutats i pobles que han assumit aquest compromís de defensa dels drets i que estan al servei de més de la meitat de la població catalana. Són els anomenats ‘defensors i defensores de la ciutadania’, els ‘ombudsmans locals’, que ja tenen uns 25 anys de funcionament i experiència.
Els síndics, síndiques, defensors i defensores locals vetllen perquè la ciutadania pugui gaudir d’una ‘bona administració local’. El seu objectiu esencial és la defensa dels drets de la ciutadania en l’ambit la ciutat i per tant és funció seva la supervisió de l’administració municipal, examinar i resoldre queixes, actuar d’ofici i fer de mediadors, prèvi acord de les parts, o bé proposar fòrmules de conciliació entre l’admnistració i els ciutadans.
Contra el ‘silenci administratiu’
Escoltem, informem, assessorem, són els seus lemes. Pròximitat, participació, objectiviat i transparència, són les paraules claus de la seva actuació. És una aposta pel que ara és diu ‘bona governança’. Per això, bona part del seu àmbit de treball es centra en qüestions com la mobilitat, la disciplina urbanistica, els impostos, la recaptació, el medi ambient, la seguretat ciutadana i, sobretot darrerament, els serveis socials.
Ara que falta només uns dos mesos per a les properes eleccions municipals previstes pel 24 de maig, aquesta figura tornarà a posar-se d’actualitat a sobre de la taula dels que elaboren i debaten els programes electorals. I probablement aquesta institució creixerà i es desenvoluparà al nostre país després dels comicis, en un nou impuls com ho va fer també la dècada passada.
El meu col•lega Joan Antoni Martínez Prat, conjuntament amb Frederic Prieto, fa poc van presentar el llibre ‘Síndic Municipal de Greuges, una proposta catalana en la defensa dels drets humans’ (Editorial Mediterrània, 2014) Joan Antoni Martínez, que té una llarga experiència com adjunt del Defensor del Ciutadà de Santa Coloma de Gramenet i també en la creació del Fòrum de Síndics de Catalunya, que s’ha constituit en una autèntica i valuosa xarxa de coordinació, informació, suport, intercanvi i assessorament entre les sindicatures, ens presenta en aquesta obra els trets bàsica d’aquesta institució municipal, però també les diverses dimensions de la defensa dels drets de ciutadania i dels drets humans en l’àmbit local.
Els síndics pretenen anar més enllà en la seva actuació com ho demostra el seu compromís col•lectiu per fer un seguiment de les retallades en les polítiques socials i per proposar la racionalització, l’optimització de recursos i la seva redistribució equitativa.
Qui defensa als defensors?
En temps de retallades pressupostàries ‘econòmiques’ i de retallades en drets ‘polítiques’, l’amenaça cap a un servei voluntàri com el dels síndics o defensors és patent i ha estat efectiva en casos ben representatius com és el cas del Defensor del Ciudadano de la Rioja, el de Castella La Manxa o d’algunes ciutats governades pel Partit Popular, com Jérez.
L’argument públic principal, a part de l’econòmic, és la proposta del govern espanyol d’estalviar duplicitats i centralitzar els síndics en el ‘Defensor del Pueblo’ amb seu a Madrid, dins del paquet de mesures de reforma de l’adminsitració pública. Són mals temps polítics per la defensa dels drets i de la ciutadania, per això cal més que mai una clara voluntat política per defensar decididament el manteniment i la consolidació d’aquesta institució, molt ben valorada on està funcionant i presentant els informes o memòries de gestió any rere any.
Joan Antoni Martínez, Frederic Prieto, els mateixos síndics i els seus col•laboradors ens manifesten en aquest llibre els reptes i dificultats de la seva tasca diària per avançar en la consolidació d’aquesta institució, sovint contracorrent, que a hores d’ara i en paraules dels autors ‘és una realitat fonamental en la defensa i aplicació dels Drets Humans i una aportació especificament catalana al desenvolupament d’un municipalisme realment democràtic’.
Web del Fòrum de Síndics: www.forumsd.cat

Falten ja pocs diez, però fins el dia 1 de febrer encara es pot veure l’exposició ‘On the Table’ de l’artista xinès Ai Wei Wei a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

Ai Wei Wei és internacionalment conegut des de fa anys per la seva trajectòria i també per la seva dissidència amb el règim comunista xinès, que l’ha fet encara més conegut i influent al seu país i al món:

Penso que el govern xinès perdrà la batalla, perquè per aconseguir que una nació evolucioni, el govern ha de corregir la informació, ha de deixar un espai perquè la gent pugui implicar-se, discutir, participar en el canvi. Si no és així, no crec que es pugui sostenir aquest desenvolupament, perquè tot i que econòmicament el país creix molt de pressa, políticament està com fa molts, molts anys enrere. Em sembla que fins i tot el govern sap que és impossible.

Però ell no es veu a si mateix com un artista dissident. Els veu a ells com un govern dissident!

Art i activisme

Aquesta magnifica exposició és un recorregut molt complet per la vida i l’obra de l’artista a través de diverses peces i materials que permet conèixer la trajectòria d’Ai Weiwei, des dels seus inicis al Nova York dels vuitanta fins avui. Activista i mediàtic, la seva obra es fon amb la seva militància en la denúncia de la manca de llibertats a la Xina, alhora que està present als principals esdeveniments i col·leccions d’art contemporani. Hi trobareu un muntatge extraordinari que paga la pena amb fotografia, documental, escultura, disseny i arquitectura.

El treball d’Ai Weiwei, genial artista i activista que té ‘acció’ com a paraula preferida, fusiona formats i disciplines, incorpora la cultura popular i empra les xarxes socials. Algunes de les obres que es poden veure a La Virreina són inèdites i altres són noves produccions i instal·lacions específiques ideades per Ai Weiwei amb motiu d’aquesta mostra, que us recomano molt entusiastament.

Una icona de la Xina i mundial

En aquests moments, Ai Weiwei no pot sortir de país, ni està reconegut com a dissident. Viu aïllat en el país més poblat del món (una Xina, dos sistemes!) però té una presència en els mitjans com a blogger, istagram, xarxes, youtube, sempre en contacte e intercomunicació amb artistes i persones d’arreu. A la mateixa mostra podem veure les seves imatges, l’evolució en paral·lel de la seva història i la del país, i les seves paraules:

–         Ser artista implica més que una manera de pensar, una manera de veure les coses: ja no es tracta de produir alguna cosa

–         Sempre miro de dissenyar una estructura oberta a tothom. No entenc l’art com un codi secret.

–         No vull que la pròxima generació hagi de lluitar pel mateix que jo.

–         Exhorto la gent que actuïn com a ‘ciutadans obcecats’ que qüestionin i exigeixin sempre responsabilitats. És l’única manera que tenim avui dia de gaudir d’una vida feliç i saludable. La llibertat comporta el dret a qüestionar-ho tot.

Sembla un embarbussament, però no us oblideu: Ai Weiwei al LVCI de Bcn!

Per veure més:: http://lavirreina.bcn.cat/ca/exposicions/table-ai-weiwei#sthash.Nc7dNk0y.dpuf

El carrer del Rellotge al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet

‘De suburbi a ciutat, El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet’ és el títol del magnífic llibre de la períodista Odei Antxustegi-Etxearte, editat per l’associació ForumGrama, que es va presentar el passat 13 de gener.

Aquesta obra, llargament gestada, recull la crònica ciutadana de construcció d’una ciutat durant els darrers anys del franquisme i la transició. Parteix del suburbi contenidor d’immigració d’aleshores, com la majoria de la perífèria metropolitana, per relatar la revolució pacífica que començà reclamant i acabà planificant una ciutat digna. El fet inèdit, pioner i singular va ser l’elaboració d’un projecte urbanístic alternatiu construït participativament amb veïns, organitzacions i associacions. La coordinació, l’impuls i l’ànima, d’aquest procés va ser l’arquitecte Xavier Valls, malhauradament mort en l’atemptat d’Hipercor el juny de 1987

De la protesta a la proposta

El llibre parla del crit d’alerta ‘Santa Coloma en perill’ que va ser, a final de la dècada dels 70, el primer lema veïnal i polític de llutia i reivindicació que després, als anys vuitanta,  va esdevenir ‘Santa Coloma es pot salvar’. L’anomenat ‘Pla Popular’ va ser l’eina de participació per a recollir i organitzar les propostes i les respostes a les multiples necessitats que tothom plantejava.

Com el  professor, urbanista i geògraf, Jordi Borja diu al pròleg: El Pla Popular no va neixer als laboratoris o centres d’estudi i de recerca, ni es va inspirar en exemples d’altres ciutats o països, ni va ser una proposta pensada pels tècnics o professionals, ni tampoc va sorgir de les llargues reunons i pesades discussions político-ideològiquesdels grups polítics esquerrans. Va néixer de la pràctica social, de la resistència popular, de l’acció col·lectiva colomenca amb la col·laboració inestimable de Xavier Valls, l’autèntic pare d’aquest Pla. (…) No és una història qualsevol. És la història de la lluita d’un poble per fer d’un suburbi una ciutat. No és un trosset d’història local ni l’anècdota d’un grup de persones que van protagonitzar una aventura digna i coratjosa, però similar a moltes altres que es van produïr a moltes ciutats, pobles i barris de Catalunya i a Espanya , durant els difícils anys de la dictadura i el complicat període de la transició. Es tracta d’una història exemplar, en el sentit que sintetitza un procés social i polític coherent, en què intervenen nombrosos actors moguts per valors moralrs solidaris, amb una capacitat d’iniciativa i d’avançar amb realisme i am esperança, amb imaginació i amb el convenciment que la seva causa era justa i que els drets pels que lluitaven no eren solament per ells. Eren per a tothom.

Forum-Grama

Fòrum-Grama és una associació cultural i de comunicació local, sense ànim de lucre, nascuda l’any 1996, oberta, independent i sense ànim de lucre, inspirada en la línia de la històrica revista Grama (fundada a inicis dels anys 70 i amb una llarga trajectòria) i del Club de Debats de Santa Coloma de Gramenet.

El seu objectiu és crear una plataforma de comunicació dedicada al foment de la trobada, el pensament i el diàleg, compromesa en la construcció d’una societat més justa, més solidària i més culta. S’adreça a tothom però també especialment als joves. Tot i ser una publicació local que vol donar a conèixer la vida i la gent de Santa Coloma de Gramenet, també vol tenir una visió global a partir de la consciència de la diversitat de la ciutat. Amb l’arribada i l’establiment de gent d’arreu és fa encara més evident la necessitat de construir la ciutat de tots: multicultural i participativa, amb una identitat comuna compartida. Actualment sobrepassa el centenar de socis, té més de dos-cents simpatitzats i un local per reunions i treball al carrer de Sant Domènec 5.

La revista digital del mateix nom, que també és hereva de la que s’editava en paper mensualment fins ara ja fa uns 10 anys, és el seu mitjà principal. A més, com associació organitza al llarg de l’any tot un programa d’activitats: presentació de llibres, conferències, xerrades, tertúlies-cafè, assemblees, trobades… També fa un butlletí electrònic que és una crònica dels fets i els escrits de cada mes.

Amb altres entitats locals, com el Casal del Mestre, el Centre Excursionista Puig Castellar i l’Associació Colomenca de Literatura, també ha contribuït a l’organització conjunta d’un cicle anual de ‘Debats a Santa Coloma’ amb la participació de ponents destacats per tractar temes com: Desigualtat i pobresa a càrrec de la catedràtica Marina Subirats, Noves tecnologies amb el professor Artur Serra o sobre la Regeneració democràtica, amb el jutge Santiago Vidal, per esmentar només algunes de les darreres.

La revista té diverses seccions com la d’Escrits al fòrum, Opinió, Llibres i Cultura, Món, La foto, Edicions, Arxiu, Debat i vídeos.

Fins el moment, amb ‘De suburbi a ciutat’ s’han editat una sèrie de 16 llibres. Per això, al llarg d’aquests anys, la tasca de Fòrum-Grama esdevé un notable arxiu, no només d’escrits d’opinió, reportatges, reflexions o debats, sinó també d’imatges. vídeos  i llibres, que vol aportar al patrimoni social i cultural de la ciutat. Per descomptat, la revista està oberta a tothom  que vulgui escriure, comentar o fer la seva aportació.

www.forumgrama.cat

L’activisme no és clicar un ‘m’agrada’ en una pàgina a la web. Aquesta és una evidència molt clara que no caldria recordar, però de manera força generalitzada s’esvaeix al moment de la realitat, de passar de la indignació al compromís, com deia l’Stephane Hessel. Es tracta, més aviat, de plantejar-se una acció que no sigui només testimonial, passiva i puntual, sinó que vagi més enllà: que sigui col·lectiva, que estigui planificada  i que busqui un resultat.

Quan poso algun text o alguna imatge a la meva pàgina de facebook de seguida veig que hi ha molts ‘seguidors’, que em sembla millor que dir ‘amics’. Són els que diuen que ‘els agrada’ i alguns, pocs, també s’atreveixen a escriure algun comentari. La sensació que podem tenir amb això és que estem molt ben connectats i que fem alguna cosa positiva i important, però està clar que és un miratge enganyós, que no és molt més que quan xerrem virtualment amb els amics o coneguts saltant d’un tema a un altre, entre tòpics, notícies del dia i fets generals. És cert que si facebook fos un país seria el més poblat de la terra i que les xarxes socials en general estan en constant ebullició i han revolucionat la comunicació global i les possibilitats d’intercomunicació d’idees entre persones i grups d’arreu. Les revoltes socials dels darrers anys a Europa, als països àrabs, a Turquia o als Estats Units han demostrat que les xarxes socials són un instrument eficaç per a les protestes i com a catalitzador social i de canvis polítics. El sociòleg Manuel Castells diu que l’evolució d’aquestes tecnologies de la comunicació han creat noves possibilitats per a l’organització i per a la mobilització de la societat superant les barreres de la censura i la repressió, sobretot protagonitzades per joves que utilitzen al màxim les possibilitats de les noves tecnologies de la informació i els seus efectes multiplicadors.

Contra l’activisme mandròs

El problema pot ser creure ingènuament que la nostra acció es pot limitar a participar individualment a les xarxes de forma aïllada i auto complaent. No hi ha prou amb escriure un tuit, clicar una assistència a un esdeveniment o unir-se a un grup. És indiscutible que l’activisme digital ha d’anar acompanyat d’una implicació real participant en accions col·lectives i manifestacions, treballant en projectes, expressant opinions i debatent, fent propostes i arribant a acords, col·laborant virtualment en fer realitat canvis concrets…

Són molts els exemples de l’encertada combinació de l’acció directa amb l’activisme on-line: la Via Catalana de l’onze de setembre de l’any passat, la V del d’aquest any, la Gigaenquesta, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, els grups de suport, la tasca de les ONGs, els mitjans de comunicació social,  el periodisme ciutadà i molts altres. Aquestes experiències han de servir als joves internautes o els que ja tenen una edat que l’activisme també s’aprèn i que caldrà anar més enllà de indignar-nos i usar les xarxes socials, també haurem de sortir més de casa, encara que ens emportem el mòbil, l’ipad i el portàtil amb nosaltres.

Fa poc es va celebrar La Marató i el Gran Recapte. Durant les festes de Nadal hi ha una munió d’actes socials de voluntariat i solidaritat. És un bon moment per replantejar-nos un activisme menys mandrós…

Més de 500 noies segrestades a Nigèria

Sembla inevitable que sota l’allau diari de notícies es vagin enterrant constantment els successos anteriors d’una manera continua i permanent. Passats uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que va ser motiu de portada i del que va protagonitzar efímerament l’actualitat. Es pot parafrasejar que ‘la urgència de les novetats va en contra de la importància dels fets’. Això és més significatiu encara quan passa amb qüestions cabdals que ens haurien d’afectat més enllà de la novetat puntual del dia i que no s’haurien d’oblidar tan ràpid simplement perquè toca actualitzar sense parar la premsa, la ràdio, els telenotícies i els diaris digitals. És un zàping informatiu repetit que no ajuda a la qualitat de la nostra informació, ni a la reflexió ni al plantejament d’accions i estratègies. Però nosaltres podem fer alguna cosa per rescatar de l’oblit aquests drames de les noies de Nigèria.

Què significa Boko Haram?

Un cas paradigmàtic que vull destacar és el de la vulneració de drets que estan patint les nenes de Nigèria segrestades pel grup gihadista armat Boko Haram. Aquest grup ha segrestat més de 500 dones i nenes des de l’any 2009, que estan suportant tota mena de maltractaments, discriminacions i condicions vexatòries.

Aquest fet és una demostració més de la constant violència física i psíquica que viuen moltes dones i nenes arreu del món, així com tota mena de discriminacions, abusos, subordinació i vulneració dels seus drets humans. I també de que la incapacitat de la comunitat internacional de recuperar les nenes de Nigèria posa de manifest la vulneració permanent dels drets humans de les dones i les nenes

Però també resten ràpidament oblidades les reaccions i les notícies que provoquen aquests fets i que podrién aportar molt per a la seva difusió, comprensió o solució. En aquest cas, cal saber que moltes organitzacions, institucions i entitats, especialment les formades per dones i per feministes, denuncien davant la comunitat internacional aquest incompliment persistent, també els de les nenes de Nigèria. I que, a casa nostra, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Institut Català de les Dones han volgut posar de manifest una vegada més el seu rebuig i la condemna més absoluta per aquests fets.

A aquesta crida s’ha sumat la cooperació catalana per demanar que, d’una banda, es prenguin les mesures necessàries per aconseguir que les nenes tornin amb les seves famílies i puguin rebre l’atenció necessària; i, de l’altra, que es posin en marxa els mecanismes internacionals necessaris per garantir la defensa dels drets humans de les dones i de les nenes, ja que aquests drets són responsabilitat de tota la humanitat.

Human Rights Watch ha urgit a Boko Haram a l’acompliment dels principis dels drets humanitaris internacionals  i a posar fi als sofriments que causa a la població civil des de fa  5 anys.

Boko Haram significa, en una traducció lliure aproximada, ‘la educació occidental està prohibida’.

Fòrum-Grama és una associació cultural i de comunicació local, sense ànim de lucre,  nascuda l’any 1996, oberta, independent i sense ànim de lucre, inspirada en la línia de la històrica revista Grama (fundada a inicis dels anys 70 i amb una llarga trajectòria) i del Club de Debats de Santa Coloma de Gramenet.

El seu objectiu és crear una plataforma de comunicació dedicada al foment de la trobada, el pensament i el diàleg, compromesa en la construcció d’una societat més justa, més solidària i més culta.

S’adreça a tothom però també especialment als joves. Tot i ser una publicació local que vol donar a conèixer la vida i la gent de Santa Coloma de Gramenet, també vol tenir una visió global a partir de la consciència de la diversitat de la ciutat. Amb l’arribada i l’establiment de gent d’arreu és fa encara més evident la necessitat de construir la ciutat de tots: multicultural i participativa, amb una identitat comuna compartida. Actualment sobrepassa el centenar de socis, té més de dos-cents simpatitzats i un local per reunions i treball al carrer de Sant Domènec 5.

La revista digital del mateix nom, que també és hereva de la que s’editava en paper mensualment fins ara ja fa uns 10 anys, és el seu mitjà principal. A més, com associació també organitza al llarg de l’any tot un programa d’activitats: presentació de llibres, conferències, xerrades, tertúlies-cafè, assemblees, trobades… També fa un butlletí electrònic que és una crònica dels fets i els escrits de cada mes.

Amb altres entitats locals, com el Casal del Mestre, el Centre Excursionista Puig Castellar i l’Associació Colomenca de Literatura, també ha contribuït a l’organització conjunta d’un cicle anual de ‘Debats a Santa Coloma’ amb la participació de ponents destacats per tractar temes com: Desigualtat i pobresa a càrrec de la catedràtica Marina Subirats, Noves tecnologies amb el professor Artur Serra o sobre la Regeneració democràtica, amb el jutge Santiago Vidal, per esmentar només algunes de les darreres.

 La revista té diverses seccions com la d’Escrits al fòrum, Opinió, Llibres i Cultura, Món, La foto, Edicions, Arxiu, Debat i vídeos.

A la secció d’opinió col·laboren en aquests moments: Agustina Rico, Albert Fabà, Alexandra Sevilla, Antonio Molina, Aurora Maquinay, Carme Palma, Chema Corral, Ferran Saro, Jaume P. Sayrach, Joaquima Utrera, Jordi Valls, Josep Lluís Sànchez, Josep Miquel Lacasta, Josue Aguedo, Manel Valls, Odei A-Etxearte i Ramon Bueno. Per descomptat, la revista està oberta a tothom  que vulgui escriure, comentar o fer la seva aportació.

Cal afegir que a més de la revista ja s’han editat uns quinze llibres, del que destaca el que es presentarà pròximament, de la periodista Odei Antxustegui-Etxearte, sobre l’experiència del Pla Popular a Santa Coloma de Gramenet i la figura del arquitecte i urbanista Xavier Valls, que el va fer possible.

Al llarg d’aquests anys, la tasca de Fòrum-Grama esdevé un notable arxiu, no només d’escrits d’opinió, reportatges, reflexions o debats, sinó també d’imatges i vídeos que vol aportar al patrimoni social i cultural de la ciutat. Llarga vida al Fòrum-Grama!

Visiteu la web, llegiu, escriviu i participeu a la revista: www.forumgrama.cat

De la valoració general sobre el resultat de la consulta o del ‘procés de participació’ del passat 9 de novembre a Santa Coloma de Gramenet el més rellevant a destacar és el nombre absolut de participants: 17.797 persones que s’han desplaçar a algun dels instituts per dipositar el seu vot de resposta a la pregunta sobre el futur polític de Catalunya.

La distribució de les més de 120 meses electorals es va fa fer en 7 centres de votació ubicats a instituts de secundària: Puig Castellar, Numància, Les Vinyes, Terra Roja, Can Peixauet, La Bastida i Torrent de les Bruixes, tots ells situats a zones perifèriques de la ciutat i alguns força mal comunicats. Els voluntaris que van fer les funcions de membres de mesa, gestors, informadors o coordinadors superava els 200, però des de l’obertura a primera hora dels centres de votació l’afluència va ser molt alta i en ocasions massiva. Malgrat això no va haver-hi cap incident ni cap problema remarcable i la diada va transcorre en un to tranquil, cívic i d’entusiasme general, lluny de la por que es podria haver encomanat davant la incertesa per la suspensió aprovada uns dies abans pel tribunal constitucional, però marcat per la desorientació de molts ciutadans que no sabíem ben bé quin era el seu col·legi i on estava la seva urna.

A Santa Coloma el nombre de vots pel Sí-Sí van ser 11.083 (62, 27 %), el vots pel Sí-No eren 3.243 (18,22 %), el Sí-en blanc era de 202 (1,14 %), els vots pel No van tenir 1.969 (11,06 %), el vots blancs van ser 95 (0,53 %) i a l’apartat d’altres es van comptabilitzar 1.205 (6,77 %). Quan només mirem la primera pregunta, els vots afirmatius per que Catalunya esdevingui un estat van ser de 14.528 (81,63 %).

Més difícil de comptar van ser el nombre de fotografies i ‘selfies’ que van fer milers de votants per immortalitzar el moment. Diuen que el diumenge es va superar el record mundial de fotos de gent votant! Els ‘facebooks, emails i whatsapps’ en van plens!

El grup territorial de l’Assemblea Nacional Catalana ‘Gramenet per la Independència’ ha valorat molt i ha agraït la participació de la ciutadania colomenca en un procés que no ha tingut cap incident, que ha resultat festiu, emocionant, democràtic i inoblidable. Així com també ha felicitat tota la feina feta pels molts voluntaris i voluntàries que aquests dies han dedicat una part del seu temps treballant per fer possible que aquest 9 de novembre fos un èxit per a Santa Coloma de Gramenet i per a Catalunya.

En tot cas, aquestes són els dades i vostres són les conclusions…

L’enllaç amb els resultats del 9N de la nostra ciutat:

http://www.participa2014.cat/resultats/dades/ca/escr-mun-08245.html

Així es va viure la jornada a Santa Coloma recollida per Gramenet TV:

http://youtu.be/Gto38NhQFDQ