El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Arxiu de la categoria: General

La serra Calderona, 25 anys després

1
Publicat el 30 de juny de 2017

Tres dies d’un ponent inaguantable. Una serra eixuta, malgrat les pluges de l’hivern. I un bosc mediterrani propici. Pocs recursos, poc de valor del patrimoni natural, la guàrdia baixada de fa anys, centenars d’anys, i un finançament espanol que ens té a punta de pistola contra la paret: ni respireu, ens amenacen.

El govern del pp va governar més de vint anys i va deixar abandonats boscos i muntanyes. També va deixar el calaix buit, i el creminal Montoro diu que els valencians no mereixem sinó morir-nos. Entre més ajudes, no en rebem cap per protegir-nos ni de l’ombra que fan les mosques.

N’hi ha que diu que la superfície forestal del territori valencià ocupa el 60% del total. Que la inversió de 25 milions d’euros hauria de ser, com a mínim, de 150 milions per començar a gestionar alguna cosa.

En canvi d’això, un bomber militant del pp diu a les xarxes que al culpa és del govern ecologista de Compromís. Però de segur que aquests tampoc no saben conduir avionetes ni explicar-nos per TV què ens passa als valencians… Ah, que no tenim televisió per explicar el sidral de la Serra Calderona. Això que només han passat uns anys, de prohibicions de TV3 i tancament de TVV. Del terrible incendi de la serra de 1992 (10.000 hectàrees d’una tacada), n’han passat vint-i-cinc, d’anys. I potser no n’hem aprés gaire, de tot plegat.

Itinerari didàctic pel castell de Riba-roja

0
Publicat el 21 de juny de 2017

Divendres torna l’activitat de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. Serà a Riba-roja, i farem un recorregut didàctic pel castell. Després, la presidenta de l’Institut, Rosa Dasí, presentarà la revista Mirades al Camp de Túria.

D’uns anys ençà, l’activitat de l’institut a Riba-roja havia desaparegut. Amb l’objectiu de guanyar i recuperar la comarca, i dins el programa “Batega, no som una comarca dormitori”, hom pretén ajudar a revitalitzar la vida social, cultural i cívica dels pobles.

El castell a la Viquipèdia. Es tracta d’una construcció de gran volum formada per la juxtaposició de diferents edificacions. Això li confereix una gran complexitat de planta. Està realitzada en maçoneria i fàbrica de maó i tapial. Es compon de dos cossos diferenciats, principal i cavallerisses, connectats per un pati interior.[2][1]

El cos principal, adjacent als carrers Benedito i Cisterna posseeix quatre altures amb diverses estances i departaments. S’accedeix per la planta baixa i per la primera planta des del pati, en aquest últim cas ascendint pel terreny natural o des del carrer Benedito per un accés secundari. La part inferior no es troba comunicada amb la resta de les plantes. Les cavallerisses sense un edifici longitudinal, independent del principal i que es troba a l’altre costat del pati. Té dues plantes, connectades per una escala situada al centre. Forma mitgera amb l’edifici veí pel que la seva coberta és a una sola aigua que dóna al pati. A diferència de l’altre cos, no està dividit en nombroses estades, ja que només separa cada planta en dues zones. Es tracta d’un edifici senzill de construcció molt posterior al cos principal. Destaquen les finestres geminades d’art gòtic tardà i algun arc interior carpanell de tres centres. Els successius condicionaments de l’edifici han deformat la imatge de palau a l’haver estat utilitzat com a magatzem durant els anys previs a la seva adquisició per l’Ajuntament.

25 anys de reivindicacions per la Serra Calderona

0
Publicat el 13 de juny de 2017

L’Ateneu de Bétera acull una exposició organitzada i coordinada per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i l’Ajuntament d’Olocau. Hi repassa  la història d’una reivindicació popular, social, comarcal, en favor de la protecció de la Serra Calderona, un dels pulmons verds de València ciutat. El 1992, el foc va cremar 10.000 hectàrees de bosc de cap a cap de la serra, de Gàtova a la mar. Durant tres dies el desastre s’acarnissà contra la serra i la gent dels pobles que l’habiten.

De res no havien servit les propostes, els estudis, els avisos que havíem llançat a l’administració sobre la desprotecció. La Conselleria del Medi Ambient havia abaixat la guàrdia, o s’havia plegat de braços. El paisatge no era rendible, que no afegia vots. La serra semblava abandonada, n’hi havia restes de llenyes d’anys i panys, i les zones arbustives no havien sigut controlades ni cuidades. El resultat de l’abandonament va ser el que ja sabem. El pitjor incendi dels últims cent anys.

Però això tampoc no va ser el més nefast. Faltaven els abusos i els espavilats. Pedreres, abocaments, usos incorrectes, extraccions, camins exagerats, pràctiques il·legals, monocultius fins al capdamunt de la serra i una cultura política contra la raó. El paisatge valencià no tenia valor, i van passar cinc consellers, com a poc, que no van saber què ordenar ni com. Finalment, una petita figura administrativa, parc natural, que va quedar en paper banyat en no adjudicar-ne suficients recursos, un pla de treball i , sobretot, una filosofia de conservació, protecció i canvi en el valor patrimonial del paisatge valencià.

De com van passar trenta anys de reivindicacions i defensa del patrimoni, on l’Institut va ser un protagonista viu i entusiasta, ens en parla aquesta exposició que serà presentada a Bétera divendres 16 de juny a partir de les 20.00h, amb la presència d’actius protagonistes d’aquesta història.

Ni han fet la feina, ni han destinat encara suficients recursos al patrimoni. I ves que sense finançament fem aigua, els valencians. Però dissabte no penseu que n’hi havia gaires reivindicant-ho.

L’Ateneu de Bétera presentarà “Del sud al nord, una llàgrima parla”

0
Publicat el 9 de juny de 2017

Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla tracta de mostrar el món patriarcal en què vivim, des del sud fins al nord; i ho fa mostrant tota la brutalitat vers la dona que es practica en l’hemisferi sud, amb temes tan injuriats com l’ablació, les noces de xiquetes amb homes grans, la lapidació, però també hi ha poemes on s’increpa la dona perquè es rebel·le, s’enfortisca i no es mostre submisa, com ho fan els poemes “Africanes”, “Malala”, els dedicats a les dones de Ciudad Juárez, a la traginera del Marroc, etc. Un món cruel on la dona és una simple supervivent.

Però, i el nord? El nord no és menys patriarcal, com mostra el poemari, però és subtil, té maneres sibil·lines d’actuar contra la dona pel patriarcat, i en trobem massa mostres al nostre entorn: els assassinats, el prototipus de dona, l’assetjament, els models establerts, l’amor egoista, la família segons el model patriarcal, etc.

Moltes llàgrimes parlen per les dones al món, i aquest poemari vol ser un revulsiu, un espill que ens mostre els problemes del món patriarcal i la seua superació mitjançant l’amor a les persones i al món, tant a l’hemisferi sud com al nord.

Josepa Montagut i Mariner va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Treballa com a administrativa a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Pertany al Col·lectiu de Dones Feministes de Montcada de l’Horta. Ha publicat el poemari Papallones silenciades sobre una mar de gel (Onada, 2015) i ha estat inclosa en l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans. L’any 2016 ha rebut el Premi Fideu de la Unió Musical de Montcada i l’Ajuntament de Montcada l’ha nomenat, entre altres, Dona Destacada del Poble.

*INFORMACIÓ EXTRETA DE LA PÀGINA ONADA EDICIONS

La presentació començarà  ales 20.00 per tenirr temps que arribe la gent que serà de concentració a València.

Sis Veus amb banda de música per al poeta Estellés

0
Publicat el 8 de juny de 2017

Diumenge serem a Benaguasil en la preestrena del concert “Sis Veus per al poeta Estellés” aquesta vegada amb la banda de música de Benimaclet, i la colla de dolçaines del mateix CIM.

L’experiència de la música tradicional combinada amb la música de banda podia provocar alguna sorpresa, fins i tot divisió d’opinions. Pep Botifarra ho va provar i va eixir bé. Ara, aquest producte excels de combinar Estellés i la música tradicional, a partir d’aquestes sis dones que coordina Eva Dénia, afegiran la banda simfònica… Si no us voleu perdre la provatura, caldrà ser diumenge a les 19.00h a l’auditori de Benaguasil, el Camp de Túria. Pagarà la pena i ens retrobarem amb la poesia i la música. Una nova via de treball per a les bandes de música i les músiques d’arrel tradicional. Feina per envant i innovació.

*Post: en directe escoltarem algun poema que no apareix al CD de les Sis veus. Una altra excusa per venir a Benaguasil.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Contra el finançament que ens imposa Espana

0
Publicat el 7 de juny de 2017

Dissabte hi ha convocada una concentració a València per protestar. La crida la fan diversos col·lectius, partits, associacions, voluntaris i particulars per somoure consciències. Els valencians som els últims de la fila pel que fa a finançament. Això és, som els que menys rebem, en canvi de ser dels que més paguem. Com s’explica si no és que l’Estat ens imposa un càstig? És una creu que arrosseguem cent anys. Més descaradament des que governa el PP a madrit, però ja passava. Fa massa que passa. Dependrà dels valencians que continue passant.

L’última és l’acord PP i Ciutadans perquè no arribaren trenta milions d’rueos per millorar el transport públic. Sí, pp i c’s s’han aliat per continuar fotent els valencians. Aquest fotre que n’hi ha que els agrada tant de lluir.

Voler la clau és voler la independència?

VALÈNCIA, dissabte 10 de juny de 2017, 18.00h. Parterre

 

 

Ser Valencià, segons Ricard Pérez Casado

0
Publicat el 12 de maig de 2017

Ricard Pérez Casado, un il·lustre ex-alcalde de València, ha escrit el llibre “Ser valencians”. El presentarà al seu poble, Nàquera, acompanyat de l’editora, Àfrica Ràmirez, del poeta major Alexandre Navarro, i de la regidora de cultura, M-Àngeles Navarro.

El llibre no és un dolç, perquè ser valencià no ho és, i menys encara quan has tingut responsabilitat política d’una gran ciutat, València, i potser perquè ser valencià i ser alcalde només ho poden ser unes quantes persones en cada poble. Altrament, escoltar un home com Pérez Casado, que ve de moltes batalles i encara més aventures, i escoltar-lo acompanyat d’un gran poeta i una editora valenta, és un regal. No és un dolç, però sí que és un regal. Aquesta vesprada Nàquera acull un dels actes principals del cap de setmana. No serà l’únic, però sí dels que mereix la pena.

Biblioteca municipal de Nàquera, 19.00h. Hui divendres.

Dissabte serà la Trobada del Camp de Túria

0
Publicat el 11 de maig de 2017
A partir de les cinc de la vesprada de dissabte, Llíria acollirà la Trobada d’escoles en valencià de la comarca. Concentració, cercavila, tallers, actuacions, concerts… Una festassa per l’escola i per la llengua. Ací teniu el programa detallat perquè no us perdeu res.
17:00 h. Arribada i concentració de les escoles al punt de partida (Mulló del Pla de l’Arc).
 17:15 h. Cercavila per l’itinerari establert, amb la participació del Grup de danses i rondalla “El tossal” i la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria.
 17:30 h. Benvinguda als Centres Educatius participants a la plaça Major.
18:00 a 20:00 h. Tallers.
17:30 h. Visita guiada per la Llíria medieval. Es podrà reservar plaça a la porta de l’oficina de turisme (Ca la Vila) de 17.00 a 17.30 h. La visita tindrà una durada aproximada de dues hores.
19:30 h. Interpretació de la cançó de la trobada “Llíria, simfonia de cultures”.
 20:00 h. Actuació del Grup de danses i rondalla “El tossal” amb la interpretació col·lectiva de la jota de Llíria. Globotada de cloenda de tallers, en acabar les actuacions.
 20:45 h. Sopar a la plaça Major.
 22:30 h. Concert de la Gira d’Escola Valenciana. Actuacions d’Herba Negra i Sva-Ters a la plaça Major.

El nou escenari europeu

0
Publicat el 9 de maig de 2017

En el dia d’Europa, publiquem un article que el professor Josep Maria Jordan Galduf (Llíria, 1950) ha escrit per a la revista Saó del mes de maig: Europa, l’escenari que ens dibuixa el professor Jordan Galduf…

 

“La recent celebració a Roma del 60 aniversari dels Tractats constitutius de l’actual Unió Europea (UE) fou l’ocasió perquè els mandataris de vint-i-set estats membres (tots excepte el Regne Unit) reafirmaren la gran importància del projecte comunitari i subscrigueren el compromís de continuar avançant en la gestió compartida dels problemes comuns. És clar que hi ha vida més enllà del Brexit.

La Declaració de Roma va esmentar l’especial preocupació de la UE sobre la política migratòria, la lluita contra el terrorisme, el creixement econòmic, la generació d’ocupació (amb especial referència a la joventut), la cohesió social (enfront dels fenòmens de la pobresa i de les desigualtats) i l’acció unitària en l’escena internacional (per tal de tenir una veu forta en un món cada vegada més multipolar). Però, com organitzar-se millor enfront d’aquests reptes?

La Comissió Europea ha elaborat un Llibre Blanc en què dissenya cinc possibles escenaris sobre el futur de la UE. Un document per fomentar un debat informat entre les distintes instàncies de poder públic (europees, nacionals i regionals) i de la societat civil a fi de prendre les decisions més pertinents del camí que cal seguir. Cinc escenaris que, en realitat, es poden resumir en tres:

-Anar enrere en matèria d’integració europea, integració que es concentraria en el mercat únic i en un menor nombre de polítiques i accions en comú.

-Anar endavant tots alhora i fer molt més conjuntament en el camí envers una federació o unió política.

-Impulsar una UE de distintes velocitats, de manera que els països que vulguen compartir més àmbits d’acció en comú ho puguen fer sense ser frenats pels altres.

Aquesta tercera opció és la més realista. I també la més pertinent, perquè els països de l’euro completen una autèntica unió econòmica i monetària. Això és imperatiu a hores d’ara, tal com ens ha ensenyat la gran recessió patida recentment. És clar que els països de l’euro hem avançat els darrers anys en una major coordinació de les polítiques econòmiques, però cal anar més lluny.

De moment, la coordinació de les polítiques econòmiques ha resultat molt positiva per a cada país, no sols amb vista a la necessitat d’aconseguir una major estabilitat del cicle econòmic, sinó també per a promoure un major progrés econòmic a llarg termini, tot impulsant reformes i bones pràctiques en distints àmbits (com ara la sostenibilitat, la innovació i la convergència socioeconòmica).

En aquest context, cal subratllar que la política regional és un dels principals instruments de l’acció estructural de la UE, i això resulta de gran interés per al País Valencià, que figura en el lloc 184 del rànquing de 263 regions europees, segons un índex de competitivitat regional que combina onze aspectes econòmics i socials. Així, la renda per càpita valenciana se situa en el 79% de la mitjana de la UE, i tenim puntuacions prou dolentes, entre altres matèries, en infrastructures, innovació i sofisticació empresarial. A la fi, la Generalitat Valenciana pot comptar amb el suport de la política regional comunitària per avançar en el desenvolupament integral i sostenible del nostre territori.

Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia aplicada, Universitat de València

Publicat al Núm. 426 de la revista SAÓ

L’ideco presentarà divendres el programa d’activitats

0
Publicat el 8 de maig de 2017

L’institut d’estudis comarcals del Camp de Túria presentarà divendres, 12 de maig, a l’Ateneu de Bétera, la programació d’activitats de primavera-estiu.
El mateix divendres, obrirà el programa l’escriptora Raquel Ricart, amb una conferència sobre dones escriptores, protagonistes. La xerrada s’emmarcarà dins un programa de visibilitat de les dones al Camp de Túria, que iniciem amb “Dona i literatura”.
Trobareu més informació en la pàgina de l’Ateneu. A continuació el programa “dona i visibilitat” tractarà els temes d’educació i sanitat.

El 3 de juny es farà una visita guiada al Castell de Riba-roja, que forma part del programa Conéixer els béns culturals de la Comarca, a les 10:00h, en col·laboració amb el departament de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament. Hi ha programades exposicions, cicles de presentació de llibres, una Jornada sobre Sostenibilitat, la Travessa a la serra Calderona, un cicle de Memòria Històrica homenatge a les mestres republicanes depurades durant els franquisme…, i més activitats i accions, en adhesió a causes iniciades per altres entitats comarcals.
Recordem als socis que cal actualitzar la informació de les vostres dades, adreces, correus electrònics, telèfons… Es per això que agrairem que ens envieu un correu electrònic a  mmanez2@gmail.com.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El lliurament del Sambori obri les Trobades del Camp de Túria

0
Publicat el 6 de maig de 2017
Avui, dins el programa de la Trobada d’Escoles en Valencià al Camp de Túria es farà el lliurament del 19é Premi Sambori de Literatura. Hi actuarà el Grup de Danses i Rondalla “El Tossal” de Llíria i la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria. Però també:
-Ana Santiago, de l’IES Laurona de Llíria, acompanyada a la guitarra per Juan Amador.

-la Batucada de l’alumnat de 1r, 2n i 3r de primària del CEIP Sant Miquel de Llíria, dirigida per Jose Ibáñez i Sergio Izquiero.
-Els alumnes de Dansa Contemporània de l’Escola de Dansa de Llíria, dirigides per Estefania Narbon.
-Interpretació de la cançó “Llíria, simfonia de cultures”.
-Es lliuraran també els premis del Concurs del Cartell anunciador de la Trobada.

On: Teatre de la Banda Primitiva de Llíria.
Quan: Dissabte 6 de maig a les 19.00 hores
.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escola Valenciana denuncia el greuge que patim al País Valencià

0
Publicat el 4 de maig de 2017

El País Valencià és el més perjudicat dels pressupostos del PP per al 2017/2018

I en van cent, 100 anys de càstig contra es valencians. I ves que C’s (ciutadans???) i PNB (bascos???) diuen que són uns pressupostos que estan molt bé, que hauríem d’estar contents. Això ho diu gent que no és valenciana. Però són gent que, en no ser valenciana, hauria de reclamar una distribució més equilibrada, i justa. De no ser que es declare directament antivalenciana. Però com n’hi ha gent per tot, potser és que ells tenen un tros de pastís diferent, més convenient per ells. Però aleshores, si el repartiment no ens interessa, per què hi participem?

El comunicat d’escola Valenciana no enganya. Saben que una part molt afectada d’aquest pressupost tan pobre serà l’escola. Sobretot l’escola dels valencians. Us deixem la carta del portaveu d’Escola Valenciana, Àngel Martí:

  • L’entitat cívica exigeix que el govern encapçalat per Mariano Rajoy compense en 2017 tots els anys d’infrafinançament i espoli contra el País Valencià.

Durant la mobilització popular que commemora el 310 aniversari de la desfeta d’Almansa, el portaveu d’Escola Valenciana, Àngel Martí, ha expressat que «el tracte injust del finançament del sistema econòmic estatal ens deixa en una situació molt incòmoda i discriminatòria respecte d’altres comunitats autònomes, que reben una inversió superior per habitant. És inconcebible que el País Valencià reba 286 euros menys per habitant que Castella i Lleó i una inversió de 123 euros inferior que La Rioja, la tercera regió amb menys densitat de població de l’Estat espanyol, precedida únicament per Ceuta i Melilla.»

Les xifres no enganyen: el País Valencià rep del Govern de Rajoy 1.350 milions d’euros per any. Això suposa una inversió anual de 119 euros per habitant. «Aquestes dades són alarmants vistes en perspectiva i comparades amb la inversió mitjana estatal, que se situa en els 185 euros per habitant. Cada valenciana i cada valencià rep 65 euros menys que la mitjana estatal, cosa que fa agreujar les desigualtats econòmiques entre regions i es tradueix, de forma directa, en una manca d’infraestructures i serveis», en paraules del representant d’Escola Valenciana.

La fira del llibre de València és un indicador de democràcia

0
Publicat el 2 de maig de 2017

“L’índex de lectura d’un país determina la seua salut democràtica.”

Això són paraules d’un president dels Estats Units d’Amèrica, un de renom. No feu el fava que, Trump, de llibres, és un trumpellot de deu. Però investigueu qui podia dir una frase d’aqueix calibre…

Els valencians tenim un índex lector baix, comparat amb la mitjana europea. I molt baix si la mitjana es compara amb els països nòrdics. Ara que en Marzà viatja a Finlàndia per aprendre’n, potser que ens aportarà més dades. Els finlandesos són uns lectors de lo alto, cosa que no té res a veure amb el fred o el desgel. Té a veure amb la importància que el país i els responsables, també la societat civil, donen a la lectura. Ací no donem gaire importància a la lectura, la veritat, i si en donem, hem començat tard per obtenir grans resultats a curt termini. Caldrà paciència i continuar treballant-hi, però sense defallir.

L’organització de la Fira del llibre de València avui ha presentat el primer balanç d’enguany. Van tancar portes ahir, però avui tenim una valoració positiva de vendes, del contingut del programa, molt actiu, i de l’afluència de públic, que feia d’espectador i feia de comprador. Els valencians ens hem gastat un milió d’euros, en catorze dies de fira. Si els números no enganyen (Montoro fóra una bona excusa per fer-hi trampa), no són els 21 milions que fan a Catalunya en un sol dia de Sant Jordi, però ja és encetar un camí de providència en favor de la lectura.

Ara bé, quants llibres d’aquest milió d’euros, corresponen a llibres escrits en català? Ens temem que una proporció molt baixa comparada als llibres comprats en espanyol. Sobretot perquè una majoria de parades només oferia llibres en aquesta llengua, i parades que en tenien, en català, els tenien tan amagats que calia preguntar si en tenien cap. Encara cal molta pedagogia i treure’ns el fantasma que el català no és negoci a València. En condicions normals, normaletes, d’igualtat entre ambdues llengües, en el programa i en els aparadors d’oferta al públic, potser els resultats serien diferents. Almenys serien més equilibrats i favorables a la literatura en català que es fa a València.

Tota pedra fa paret, i caldrà felicitar els organitzadors. Animar-los perquè l’any que ve els valencians pugem a primera pel que fa a tenir les mateixes oportunitats, espais, casetes, aparadors, publicitat…

 

Ja n’hi ha prou d’abusar dels valencians

0
Publicat el 28 d'abril de 2017

Dissabte baixarem a València a manifestar-nos. Commemorem el 25 d’abril, 310 anys després de la derrota a Almansa. Defensem que n’hi ha prou de burlar-se dels valencians, pels pressupostos espanyols (que ens posen a la cua, al furgó del carbó), però també contra els abusos de la policia borbònica, que ens identifica com a criminals quan els parlem valencià. Diem prou a la invisibilitat dels valencians, que no pntem una mona en el panorama d’un Estat que ens ha bandejat, ocultat, apartat, que només ens ha acollit quan li hem calgut per omplir-los el pessebre. La inversió en sanitat, educació, serveis socials és la més baixa de totes les autonomies. No cal dir, com ens han robat, fins i tot els diners d’Europa destinats al corredor mediterrani, amb l’excusa que el corredor mediterrani és madrid i rodalia. No cal dir com són els nostres trens de rodalies, les nostres infrastructures en general, i com paguem per viatjar per les autopistes, mentre ells, a madrid, viatgen de franc. I regalats, que nosaltres encara els paguem els desperfectes de les seues ruïnes.

Per tot això, diem prou: una representació de l’Institut baixarà a València pel dret de decidir. De tenir la llibertat de dir quin país volem i com el volem governar.