El Camp de Túria

El professor Vicent Botella farà una conferència al saló de plens del Castell de Bétera, divendres 20 d’octubre, 19.30h. Dins el programa de conferències que organitza l’Associació ASSTEC sobre difusió científica. El títol de la xerrada és “Una introducció ordenada al Caos”

Però de quina cosa tracta la teoria del caos? Què en diu la viquipèdia?

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d’Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l’anomenat problema dels tres cossos. Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que, nogensmenys, no s’apropen o s’allunyen indefinidament d’un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogórov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d’equacions diferencials no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, el flux turbulent en el cas de Kolmogórov i qüestions d’enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s’havia observat en el moviment planetari, sí que s’havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que cal no confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què hi estava passant.

La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van començar a poder utilitzar ordinadors electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.

Has entés el primer paràgraf? El segon? Tots dos? No cap? Per això hauries de venir a escoltar el professor Vicent Botella.

L’Ateneu de Bétera ha convidat el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, a explicar la situació del conflicte Catalunya-Espanya. Després del Referèndum de l’1 d’octubre, i en tenir els resultats tan clars en favor de la independència, el  president Puigdemont va convocar el Parlament català per declarar, segons la llei que el propi parlament havia aprovat, la independència. Però en fer-ho, va trigar deu segons a posar-la a remull, en suspens, i ajornava sine die la seua execució per trobar diàleg i més suports internacionals. Tres dies després d’aquests fets, n’hi ha clares dues coses: Espanya no oferirà cap mena de diàleg a Catalunya. De fet, ha amenaçat d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola, si Catalunya no es rendeix. Diàleg zero. La segona cosa clara és que, una grapat de catalans, s’ha desil·lusionat momentàniament. Esparaven una cosa, el dia 10, però en van viure una altra. I si bé n’hi ha qui defensa que la jugada era intel·ligent, perquè volia mostrar al món la voluntat de diàleg de Catalunya, fins i tot en el moment últim que havia de fer-se la declaració, els dies passen sense diàleg i sense els suports que alguns esperaven més públics.

De tot això, de democràcia, de la violència del 9 d’octubre a València, de la indefensió del pacifisme davant els atacs feixistes en diversos territoris de l’estat, i fins i tot de la indefensió davant els cossos policials, en parlarem a l’Ateneu de Bétera, amb una conversa pública, oberta i pacífica amb Vicent Partal. Us hi apunteu?

ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat, Núm. 5. 19.30h

Gairebé tots els pobles del Camp de Túria commemoren el 9 d’Octubre la vespra, amb concerts, sopars de carrer, coets, com una festa institucional de reconeixement a la identitat valenciana. Ahir mateix, Sant Antoni de Benaixeve organitzà una xerrada per explicar la història de la comarca, amb el professor Josep Maria Jordan i Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’estudis comarcals.

Aquesta nit la Pobla de Vallbona rep les Sis veus per al poeta estellés, i Bétera, a la plaça del castell, presenta dos grups de la xerinola: Ràdio Rude i Roba Estesa. Abans, gegants, cabuts, coets, castells de focs, festa a la comarca abans del dia gros. 

Hores abans de la manifestació a València del 9 d’Octubre, que enguany reivindica “Sí al valencià”, València es debat entre una aposta ferma per la llengua, però encara sense mitjans propis, ni connexió a les televisions de Catalunya i de les Illes, i un finançament que és una tenalla de l’autogovern.

Espana no afluixa i continua el maltracte als valencians (som els últims en finançament segons tots els estudis públics), sense diners i sense suficient autonomia. Madrid ha pres les regnes del govern valencià, que només pot fer net, ajustar despesa i veure-les venir. Els valencians no ens atrevim, tret de casos i exemples puntuals, de fer un aposta ferma per la democràcia, i plantar cara a la corrupció pepera que va destapant-se que, a valència, va ser una orgia contínua.

L’Ateneu de Bétera presentarà dissabte “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca Fèlix Edo Tena. Quatre històries lligades a les quatres estacions de descripció del paisatge valencià amb una llengua acurada, culta, de bona literatura.

«El mas de Forès, rodejat en l’estiu només per un color, el groc del blat sec. Amb els casalicis i amb els corrals i amb l’era on es bat el gra. El mas i els seus dominis. Aprofitant cada pam de terra, bancals guanyats a la mateixa roca per fer un altre sac de pataques o un grapat d’ordi extra. S’escalonen en quilòmetres i quilòmetres de parets de pedra seca, murs de contenció que aguanten la terra, que converteixen la crosta en un enorme puzle i que envoltenel nucli, el nucli que és el mas. Els homes i les dones treballen els camps, barrets de palla molt amples i espatlles corbades sobre el sòl. Un parell de vaques remuguen al costat d’un bancal de blat.»

Dissabte, 30 de setembre de 2017. 19.30h ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat Núm. 5. Amb Fèlix Edo i Josep Aparisi.

Bàndes i bàndols, les arrels del fenomen musical a Llíria, és un llibre d’Elvira Asensi que estudia l’origen de les bandes de música, la Primitiva i la Unió, una història que explica també una part important del País Valencià, dels pobles sobretot, del XIX i el XX a través de les bandes de música. Rivalitats, associacionisme, conxorxes, política, poder, un entorn social i cultural que canalitzava la vida rural, i massa vegades la poca identitat valenciana en favor d’ofrenes i glòries que mai eren compensades. A Llíria, el Camp de Túria, la història d’aquestes dues bandes grans, continua marcant la vida de molts joves. Sense les bandes, no s’entendria el segle XX a la comarca, i malgrat tot, el paper de la música ha vençut a la banda mateix. Ara, la riquesa cultural i musical és inqüestionable, i el llibre explica com i de quina manera molts pobles valencians van saber canalitzar tanta inquietud, neguit i rivalitat.

La presentació del llibre serà a Llíria, a l’Ajuntament Vell, ca la Vila, divendres 22 de setembre, a les 19.30 h., amb la participació de Jorge Hermosilla, Universitat de València, i Juanjo Adrià, historiador.

Un grapat de músics de diferents bandes valencianes, més l’Ateneu musical de Manises “La valenciana”, la banda de músics valencians a Catalunya, la banda de música de Badalona, entre més músics que s’afegiran en unes hores, tocaran en favor de la convivència, la pau i la democràcia a la Rambla, avui que farà un mes dels atemptats.

Davant el mosaic de Miró, les bandes participants interpretaran l’Himne a l’alegria: un clam per la convivència, una afirmació en favor de la vida. Diumenge, 17 de setembre, no tenim por, en favor de la pau. 16.50h. Barcelona.

La Trobada de Folklore 2017 arriba a Bétera

La Trobada Folc 2017 que promou l’Àrea de Cultura de la Diputació de València arribarà a Bétera divendres 15, dissabte 16 i diumenge 17 de setembre, festival que reunirà agrupacions i entitats de música i balls populars. L’objectiu és garantir el foment i la difusió del folc valencià. Les jornades intercomarcals de folklore, dins del programa València és música de la Diputació, pretenen visibilitzar les manifestacions del repertori de música, ball popular i cançó en les seues diferents varietats. La present edició de la Trobada aposta per la descentralització i abandonar l’antiga modalitat de concurs. Entre les formacions participants destaca la presència de corals, orquestres de pols i pua, grups de “tabal i dolçaina” i de danses amb rondalla.

Per participar dels tallers cal aplegar-se a la Casa Nebot, el 16 de setembre 17.00 h.

TALLER DE DOLÇAINA BAIXA, amb Ramon Asensi i TALLER DE DANSÀ, amb l’Aljama de Bétera

En unes hores, començarà l’Aplec del Camp de Túria 2017 a la Pobla de Vallbona. Enguany amb una aposta organitzativa i de programa que mereix una gran resposta de públic. Fires en favor de l’artesania, de l’alimentació, de les entitats culturals i associatives de la comarca; xerrades sobre ecologia, sexualitat, economia, tallers de mediació, recitals de poesia, teatre infantil, jocs i animació, i actuacions de Pep Gimeno Botifarra i Diluvi, entre més convidats. Sopars populars, debats, itineraris urbans, i una aposta ferma per la identitat i el país. Divendres i dissabte el Camp de Túria farà festa grossa en favor de la cultura i de l’activitat política. No us ho perdeu!

*la majoria de les activitats són gratuïtes. Només els dinars, sopars i altres detalls van per compte de cadascú.

L’Aplec del Camp de Túria és una iniciativa sociocultural i reivindicativa que naix de la voluntat organitzada de diversos col·lectius de la comarca. Enguany, l’Aplec es farà a la Pobla de Vallbona, el 8 i 9 de setembre. Els organitzadors proposen un oci diferent que potencie la cultura, la llengua i valors com la igualtat, la solidaritat i la cooperació.

Han passat gairebé seixanta anys del primer Aplec organitzat a Llíria clandestinament i encara cal la reivindicació per recuperar els mínims: llibertat, dignitat, llengua, educació, finançament, entre més aspectes bàsics d’una democràcia normal.

El programa d’enguany és atapeït, divers i d’interés.

DIVENDRES 8 DE SETEMBRE
18.30  Cercavila inaugural des de l’antiga Bàscula Municipal
19.30  Fira d’entitats, d’artesania i agroalimentària
19.30  Animació teatral infantil
19.30  Xarrada “La moneda social al Camp de Túria”
20.30  Taller de danses populars
21.00  Sopar popular
21.30  Batukada
22.30  Actuació de Pep Gimeno “Botifarra”
24.00  Sarao

DISSABTE 9 DE SETEMBRE
10.00 Ruta antifeixista des de l’antiga Bàscula Municipal
11.00 Fira d’artesania i agroalimentària
11.00 Mini-olimpíades
11.00 Xerrada “Conflictes ecològics al Camp de Túria i els Serrans”
11.00 Escalabirres
11.00 Birles
12.00 Taller de mediació “Es poden resoldre els conflictes de manera no violenta?”
12.00 Taller de Muixeranga
13.00 Presentació i recital del poemari “Nuesa”
14.00 Dinar popular
15.00 Actuació musical
16.00 Monòleg “Vagines, vergonyes i altres vivències”
17.00 Xarrada “Diversitat sexual i de gènere”
18.00 Mostra de balls populars
19.00 Cercatasques
20.00 Correfocs des del c. Maria Mare Micaela, 3
21.00 Sopar popular
22.00 Concert d’Aspart, El Diluvi, AODJ (Assemblea Oberta de Dones) i Kinki Kill PD

A l’Aplec es podrà gaudir de zona chill-out, espai de lactància i zona de bar

Després de l’entrà de la murta, l’Ateneu de Bétera obri la vespra de la festa a la fresca del corral. És divendres, 11 d’agost, i Gent del desert no són tuaregs ni saharians, però s’hi assemblen. Fan bona música, folk-rock, i vénen d’Ontinyent (la Vall d’Albaida). Avui presentaran l’espectacle Ésser viu, on la banda interpreta peces que recorren els deus anys de trajectòria musical del grup. Gent del Desert es caracteritzen per un cert eclecticisme musical, a cavall del folk i el rock mediterrani (segons que explica la seua pàgina web). Serà el tercer colp que són a l’Ateneu i tenen una qualitat de molt nivell.

23.00h, plaça del Mercat Núm. 5. Ateneu de Bétera

Hui mateix el TSJ ha anul·lat una part del decret de llengües del govern valencià, en afirmar que és un decret que discrimina. Però què caram discrimina el decret de llengües valencià? Doncs que si agafes l’itinerari Avançat et possibilita d’aprendre com a mínim tres llengües, les dues oficials segons llei, i una d’estrangera (majoritàriament, les escoles trien l’anglés). I en quina cosa discrimina més, el decret? Doncs que, per fer-ho possible, que és acabar els estudis obligatoris amb un mínim de decència lingüística en les tres llengües, el decret permet de fer més hores en anglés.

Ep, però ací arriba la caverna del pp (una majoria imputats de creminals i corruptes) i protesten. Perquè si ells aconsellen de no triar l’Avançat, que vol dir que els alumnes ‘no’ acabaran dominant una de les llengües oficials, no tens la possibilitat de fer tantes hores en anglés. Tornem a recordar que l’opció és lliure, que tries allò que vols. Que ets tu, conscient, que tries no aprendre valencià.

És això que el TSJ del País Valencià diu que és discriminatori. Justament la tria voluntària que tu fas, rebutjar l’ensenyament del valencià, no et possibilita de fer tant d’anglés, alhora que no et possibilitat de fer un aprenentatge del valencià més adequat. La teua tria personal i lliure.

Així que el TSJ, justícia espanola pura i dura, no fa justícia per als valencians en la interpretació de la llei. Perquè ells sempre interpreten. No ens enganyem. Ells només que són del teu costat si llepes, untes, i poses.

En canvi, el TSJ no diu que la GC discrimina, en no fer cap ús de la llengua dels valencians.

El TSJ no diu que l’església discrimina, en prohibir de fer misses en valencià.

El TSJ no diu que les notaries discriminen, o els advocats, o els farmacèutics, o la majoria de Centres de Salut, o el col·legi d’arquitectes, o de metges, o d’infermeria, no diu que discriminen.

Per no dir, el TSJ no anul·la el propi TSJ, que discrimina completament els valencians, en no fer cap ús de la llengua dels valencians. I dels mitjans e comunicació, dels militars, de la policia, d’una majoria d’empreses, no diu absolutament res, el TSJ. Que no li convé, de cap manera, comprovar qui discrimina a qui.

La desobediència de les interpretacions injustes. O de les lleis injustes. És això a què ens aboca tot plegat. Sobretot la pocavergonya.

L’empresa Consolat de Mar ha programat l’estiu amb bona música. Un itinerari comarcal per viure la nit a la fresca, acompanyats per músics excelsos. Benaguasil, Olocau, Benissanó, acolliran aquesta setmana un Quartet que tomba de tos. Com és possible, us demanareu, aplegar tanta exquisitesa? Consolat de Mar és més que no una empresa de música, una invitació a escampar la música i la cultura. Potser que també venga instruments de música.

Divendres, dissabte i diumenge, hores i indrets diversos, perquè tothom puga triar a la carta.

Mikhail Spivak, Agnes Probst, Andrey Yarovoy, Konstantin Karzanov

Si un llig l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb, no s’estarà de dir que, a espana, l’economia no té res a veure amb la bonhomia. Almenys, aquesta bonhomia de la qual parlem,  no té res a veure amb els responsables majors de l’economia d’aquest estat al qual pertanyem per obligació d’una o més guerres  i diverses dictadures, l’efecte de les quals dura, i dura i dura. I dura.

Un economista, un polític, un banquer, un ministre, un cap de govern (poseu-ho en plural si voleu) no havia de ser forçosament una mala persona. No ho havia de ser, però els exemples que hem patit, en aquest estat, a dalt de tot de la piràmide, són de traca i mocador.

Apropiació indeguda, preferents, cartes black, caixes, bancs, trama corrupta, doble comptabilitat pública, operacions criminals, finançament del partit, enriquiment fàcil… diu en Partal que l’estat espanyol és un projecte econòmic. Concretament, un projecte d’enriquiment escandalós d’unes elits que han saquejat l’estat, fent-lo servir sense vergonya ni prudència.

Citant l’editorial de Vilaweb, l’estat espanyol va rebre, entre 1985 i 2010, un paquet de 230.000 milions d’euros nets en ajuts europeus, que han anat a parar en una majoria a obres públiques, a infrastructures sense sentit, que han servit perquè unes quantes empreses privades guanyen diners amb una obra pública trucada.

…ACS, Acciona, Sacyr, OHL, Ferrovial i FCC, i encara Telefónica, Endesa, Repsol, Iberdrola i Gas Natural, a més de Santander i BBVA, CaixaBank, són empreses exemple de la poca bonhomia econòmica. A mans de mala gent. Malaltissa.

Una altra dada: prop del 40% dels ministres del període democràtic s’han incorporat, després, a les direccions de les grans empreses privades. I han protagonitzat operacions de frau per a intentar crear megaempreses des de la política. A l’estat espanyol, la política i l’economia es confonen amb uns nivells impossibles de trobar en cap altre estat europeu.

—la política es fa servir per a mantenir els privilegis econòmics… I allà on no arriba la política es posen en marxa els recursos de l’estat, al servei d’un partit i d’una idea: la justícia o la policia. L’estat és un immens negoci per a uns pocs. Ruïnós per a la majoria.

“Cada dia és més visible com de podrit està l’estat i com n’és, d’irreparable.”

A Bétera, a l’Ateneu de Bétera, en parlarem d’economia, amb el professor Josep Maria Jordan. En parlarem d’economia i de bonhomia.

Si voleu llegir l’article complet de Vicent Partal, el teniu ací a Vilaweb

Divendres, l’Institut d’estudis Comarcals ens convida a debatre com afectarà el Brèxit als valencians. Això, si encara resistim aquest embat d’Espanya contra València i els valencians. El debat de les idees, de l’economia i del futur a curt termini el portarà el catedràtic d’economia Josep Maria Jordan Galduf. Li hem demanat al professor Galduf que ens faça cinc cèntims de la situació valenciana, perquè la veu d’un expert sincer, humil i savi sempre ens ajudarà a visualitzar una realitat que els valencians no volem veure des de la barrera. Sobretot perquè les circumstàncies que vivim, a les quals ens aboca la política espanola, ens castiga més que a ningú. Els govenrs d’espana, de qualsevol color i ideologia, fan patir als valencians els mals de la política, l’economia, i la pròpia impotència. Per què? Per què els valencians som el sac de rebre els colps? Quina nova plaga bíblica ens cal per despertar-nos?

Josep Maria Jordan ens ho provarà d’explicar divendres a l’Ateneu de Bétera. El debat serà conduït pel mestre Albert Dasí. Abans de començar pels volts de les 20.00h, farem un tast d’orxata de l’Horta.

Aprendre fora de l’aula, gamificació i neurociència, tres temes ara mateix oportuns perquè els mestres es repensen què fan i com a l’aula. A més, de la presentació d’experiències en comunitats d’aprenentatge. Les XVIII jornades de formació destinades a mestres que organitza la regidoria d’educació de Bétera convida mestres, famílies i experts a aprendre i debatre en favor de l’escola. Els ponents tenen nom i criteri perquè el cinc i el sis de juliol els mestres no us avorriu.