A bombo i plateret l’ajuntament de Maó, ja té la seva “marca espanya” consolidada. El conjunt d’apartaments de disseny recentment acabat al final del moll de llevant del port, aviat tindrà el complementari espai La Colàrsega, urbanitzat com cal i que disposarà d’una zona comercial de locals d’elit – franquícies o no- i bars o
Mentre mares i àvies venien a l’exterior dels mercats alls, i clavells per les terrasses de restaurants o bars, avis i pares feinejaven ferralla o mobles vells, i alhora també els més joves s’iniciaven com a peons eterns de l’emergent creixement urbà de la ciutat, la higiene era, en la mesura i medis disponibles, un
Com a mínim n’hi ha dues, l’una amb càmera que enregistra la vida i l’altre amb escopeta que l’elimina, i tal vegada, aquesta última tindria raó de ser en circumstàncies d’anar afamats per manca d’alimentació en lloc d’anar-hi d’ansietat o afició bel·licoses.
Potser un dels últims exponents d’allò que podríem dir l’ofici de traginer ja sigui transportant ferralla, mobles vells o productes dels hortals propers cap a llocs també propers dels barris perifèrics de la gran, prospera i sempre creixent Barcelona, que els urbanistes de torn ja sabien molt bé com allargar les obres públiques o de
La moixeta es diu apatxe, té dos anys i cada dia el seu cuidador i ella volten pel poble cercant el sol guaridor d’hivern o l’ombra refrescant de l’estiu. Són l’exponent públic de dependència i sensibilitat entre animals i persones i, tot s’ha de dir que en això, al nostre país s’ha fet un pas
Des d’un comunitari televisor, segur que les aventures del “Kung fu, pequeño saltamontes”, no els passarien desapercebudes aprenent així les lliçons justicieres del popular heroi televisiu de l’època, que anava pel món defensant-se d’injustícies socials mentre cercava el germà fugit acusat de ser (sense presumpció d’innocència perquè algun espavilat li va encolomar el mort), l’autor
Són dos còmics que d’alguna manera representen el beneit i el llest dels pallassos tradicionals. El llest brandeix veritats dogmàtiques de partidària ideologia conqueridora de dominació, el beneit ho qüestiona tot passant de tot convençut que la innocent i imparcial ment infantil sap clarament distingir el bé i el mal. Els dos fan declaracions al
El brogit d’aigua de la font, la visió de converses, el lector i, la presència de dues confidents dones de pedra envoltades pels brolladors de la petita fontana, poden esdevenir l’oasi real del sovint virtual desert intern.
El PA!, segurament l’aliment més prolífer en les llars del poblat tal qual ho era també en moltes altres de la ciutat, la diferencia, potser la trobaríem en el fet que unes nenes l’anaven a cercar al forn amb la característica bossa de roba pel pa que a elles no els calia com tampoc –
Podríem dir-ne de les senyores Cospedal i Camacho. Ambdues són difícil d’escoltar quan ja saps que no t’interessa res del que puguin dir ni tan sols per quedar amb els ulls oberts tot dient –quina barra!; a més a més, per la gent que ja portem una pila d’anys simpatitzant i practicant el feminisme, també
L’enginy innat del joc de carrer: bicicleta mancada de frens i neumàtics, caixa de fullola pel transport de fruita damunt les quatre rodes d’un desballestat petit cotxe de bebè i un dinamisme innat de jugar plegats, tenint cura un dels altres, els bastava per ser feliços dins d’aquell territori seu on, tal vegada, encara no havien après
A un recer de l’alta paret de marès d’un antic palau o convent, hi ha el pati exterior que podem veure a través d’una reixa que separa l’edifici de la vorera de l’angost carrer del nucli antic de Ciutadella. Som a l’hivern i el dia és curt però això no vol dir que, l’estona de
Una vegada més el ciment destructor del paisatge també s’ha acarnissat a l’entrada del bucòlic poble de pescadors de Fornells. La bombolla urbanística ha creat l’absurd, no basta el lloc privilegiat com a segona residencia, sinó que també, l’habitacle, ha de ser de luxe i així ho fan saber amb un cartell colpejador als ulls
El noble animal suportava estoicament les jogasseres manetes, tots plegats semblaven conscients de la mútua dependència per sobreviure en un espai hostil que, no cal dir, dignificaven amb la innocència de ser nens i amics que alhora se sabien útils a la comunitat sense oblidar allò que devia ser-los més important, sentir-se estimats.
La panoràmica és relaxant però no saps ben bé per què, una neguitosa esma t’obliga a enregistrar-la alhora que també veus que dos ullets més l’estan contemplant…, al cap d’una estona un cop més, un fragment d’escriptura memoritzat tal vegada et diu el perquè volies impressionar la imatge: Amb closos ulls hem contemplat cels i