tempus fugit

de tot i de res

23 de gener de 2014
0 comentaris

roser d’hivern

A un recer de l’alta paret de marès d’un antic palau o convent, hi ha el pati exterior que podem veure a través d’una reixa que separa l’edifici de la vorera de l’angost carrer del nucli antic de Ciutadella.

Som a l’hivern i el dia és curt però això no vol dir que, l’estona de sol o llum intensa que pugui caure a l damunt del roser, de ben segur que li serà un bàlsam d’oxigen i, de ben segur també que, si algú passejant s’atura a observar-lo, la visió del banc convidant a través de la reixa a asseure’s, li faci pensar que en aquest cas s’estaria millor darrera que a defora. 

 

resistents (3)
22.01.2014 | 8.29
A Sense categoria
tamarell
28.04.2014 | 8.48

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.