tempus fugit
de tot i de res
13 de gener de 2014
0 comentaris
visió d’ocell
La panoràmica és relaxant però no saps ben bé per què, una neguitosa esma t’obliga a enregistrar-la alhora que també veus que dos ullets més l’estan contemplant…, al cap d’una estona un cop més, un fragment d’escriptura memoritzat tal vegada et diu el perquè volies impressionar la imatge:
Amb closos ulls
hem contemplat
cels i arbres
dolorosíssims.
Un ocell
esbatana
camins
de temps.
Somnis sense mans
sota la sorra.
(fragment de “Finisterre” de Lluís Solà)
Comparteix això:
Relacionats
del “dia cluc [o dia gris]” (aquell en què hi ha boira que no deixa passar bé la claror del sol) a l’imparable feminisme.
A General
“els encants”
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!