De ben segur que són germans i com a tal, ben avinguts hagueren volgut posar davant la càmera, ella, amb un generós somriure doncs no entreveia cap perill -la foto la feia una paya- i el menut sembla adoptar aquell posat més seriós de milhomes tan característic dels nens que es trobaven al carrer per
Entremig del rocam, la minúscula platja conté la suficient arena per què una criatura jugui a fer castells…, i així, un cop capbussada en els rocams de la pre-senilitat, divagant, l’ imatge esdevé com una sorrenca llepolia proustiana d’aquells fets d’infància presents de tant en tant.
Algú de la Barcelona amb nom, els faria arribar sacs de roba usada que les esglésies recollien (1) per la qual cosa podem pensar que el paquet de roba que duu la dona sota el braç, devia ser el futur fons d’armari familiar i, és de suposar també, que la tria i adjudicació de les
Ni els guionistes del Polònia hagueren fet millor el discurs del Sr. Rajoy ni encertat en l’entrada, al final de les frases més patriòtiques, de la claca…, el camí serà llarg, avorrit i espinós gràcies al ferri blindatge de la casposa constitució del 78 custodiada a l’altar que el tribunal constitucional té al seu temple
És un altre toma del carruatge que sortia del nucli dels precaris habitatges i tal vegada, els més petits, aprofitaven el recorregut del trajecte per l’únic carrer per esbargir-se i qui sap si també, els més assenyats, per donar un cop de mà en la tasca de traginar la mercaderia a transportar però, fos el
Com que ja no forma part de la logística de l’exèrcit, el ministeri se’n desfà. Tant hi fa que el nou propietari sigui l’Ajuntament, el Consell Insular, o el govern balear, el cert és que, entre tots plegats, en lloc de conservar i revitalitzar per a ús social aquest assentament militar, l’han anat deixant de
En l’anterior apunt, els visibles blocs de pisos emergents prop dels nuclis de barraques, propiciaven la sovint contractació en negre de mà d’obra que tanmateix, pal·liava la precària economia de l’habitant del suburbi que com podia se’n sortia, no només de la misèria econòmica sinó també de la cultural en la qual estaven immersos gràcies
Dimecres i dissabtes són els dies que l’ajuntament arreplega andròmines, però això no vol dir que alguna persona, despistada o barruda, deixi allò que li fa nosa qualsevol dia a qualsevol lloc; no passa res, si el botí és interessant, no dura ni mitja hora com així va passar amb el llit bressol, el televisor
Amb especulació o no post Porcioles, l’espai urbà pels voltants dels nuclis de barraques s’anava transformant, la qual cosa beneficiava els homes joves que hi vivien doncs els cridaven per a fer feines de peons de manobre tot dins del natural tripijoc dels prestadors o “prestamistes” -el que ara ve a ser “subcontractistes” d’obres –
Sense cap intenció de captar imatges primaverals que per això ja estan els professionals, gaudeixes d’un passeig de capvespre al costat d’una persona familiaritzada amb la flora i de cop hi volta assenyalant el terra diu –mira, orquídies! I una gens avesada en botànica pensa en veu alta que aquestes només són blanques o groguenques
Fent anar un raspall netejant el carro de cavall situat en un racó de mals endreços que un fidel gos adormit custodiava, una nena estava múrria i apartada de les demes, no volia saber res del que passava i respectant la seva actitud, amb un gest li demano permís i com que no va girar
De mica en mica tot a punt i, de moment, no fan falta tendals ni ombrel•les ni fulles de morera per resguardar-se del sol hivernal, amb el temps i l’escalfament global tal vegada sí que, d’aquí a poques dècades, caldrà convertir en perennes aquests elements anti-raigs del demolidor Ra, campant lliure de capes d’ozó. Durant
Si t’endinses per s’albufera des grau a observar la plàcida estada temporal d’aus migratòries, no només xales veient actituds del tot divertides sinó que sorprenentment topes amb singulars racons que et conviden a seure una llarga estona que quan ho penses se’t fa curta perquè, avariciosament, voldries haver pogut emmagatzemar més serenor, o ironia, per
L’àvia, controlant espontaneïtats incontrolables; ella, en absència dels adults es fa càrrec de les criatures i amb quatre crits enllesteix desavinences, malifetes o rebequeries doncs elles, les àvies, en saben un borrall i de fet acostumen a ser el puntal de l’ordre familiar dins l’ètnia gitana. Mentre se li reconegui lucidesa mental, els seus descendents
Com ara mateix, les reivindicacions ciutadanes eren nombroses si bé avui en dia, qualcuna ha variat de context. En l’educació la mancança d’escoles, la d’ambulatoris en sanitat, la dels sindicats en el món laboral algunes famoses dins del gremi metal·lúrgic o tèxtil, i el dret, i fins i tot reconeixement, de la dona com a