tempus fugit

El PA!, segurament l’aliment més prolífer en les llars del poblat tal qual ho era també en moltes altres de la ciutat, la diferencia, potser la trobaríem en el fet que unes nenes l’anaven a cercar al forn amb la característica bossa de roba pel pa que a elles no els calia com tampoc – i en això sortien guanyant -, calçar dures sandàlies de can Segarra (sabateries amb preus econòmics), que tan malbé feien els peus sobretot a l’estiu que els mitjons, un cop nets i sargits amb l’ajuda d’un ou de fusta, quedaven desats dins d’un calaix d’armari.