tempus fugit

de tot i de res

4 de febrer de 2014
0 comentaris

l’oasi d’una àgora

El brogit d’aigua de la font, la visió de converses, el lector i, la presència de dues confidents dones de pedra envoltades pels brolladors de la petita fontana, poden esdevenir l’oasi real del sovint virtual desert intern. 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.