La panoràmica és relaxant però no saps ben bé per què, una neguitosa esma t’obliga a enregistrar-la alhora que també veus que dos ullets més l’estan contemplant…, al cap d’una estona un cop més, un fragment d’escriptura memoritzat tal vegada et diu el perquè volies impressionar la imatge: Amb closos ulls hem contemplat cels i
On la ciutat canvia de nom, Barcelona, dècada dels 7O, copiant una definició exacta d’en Paco Candel http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Candel_Tortajada El joc de “la taba” potser era l’últim fins a arribar al joc del matrimoni de feia temps concertat.
Com que el territori illenc és petit els “gordo de navidad o del niño”, enguany tampoc hi eren entre l’escàs sortit de números de les poques “ Administración de Loterias y Apuestas del Estado” establertes, i això voldrà dir que els esforçats venedors de l’once, sotmesos a pressions de l’organització per què com sigui augmentin
Avui amb aquest fenomen meteorològic no hi ha finestra que s’obri per a res més que apuntalar els porticons a l’exterior. Avui els moixets tafaners no tindran cap interès a treure el nas a la intempèrie i de ben segur que, amb la baixada de temperatures, seran les estufes l’únic que els interessarà contemplar. Avui
Tal vegada sigui el flexible horari de feina provocat per la crisi que no ens deixa, el que fa que cada dia vegis més persones fent matinals caminades o corregudes amb modalitats d’estiraments i, si aquests es fan combinant l’equilibri en llocs desnivellats, de segur que la persona encara té la vitalitat d’afrontar de manera
Per molt que t’ho proposis, has d’estar gairebé sota l’onada per captar la força de l’esclat violent de l’aigua damunt les roques però si tens la sort que algú, professional o no, ben equipat i segurament amb bona tècnica de treball intenta també fotografiar la natura violentada…, ja estàs salvada!, la seva sola presència dóna
Camí ombrívol, silenciós de sorolls d’asfalt amb segles presenciant entortolligades branques de bells vells ullastres que els voldríem de ningú, perquè fossin de tothom.
Ahir la criatura feia una fortificació en l’arena, de mica en mica, segur que inconscientment ja s’adonava de l’efímera construcció, de fet, el joc no deixa de ser una preparació per afrontar la vida d’adult i, si avui la criatura torna al lloc, tal vegada pugui intuir o aprendre amb quina facilitat també els cops
La nit era perfecta i el lloc, de tan senzill, idíl·lic, per tant…, com enregistrar la sinuosa lluna creixent amb la simplicitat del lloc?, doncs fent trampes com fan alguns professionals de la fotografia tot i que, per allò del prestigi, se’n guardin prou de dir-ho.
A trenc d’alba és la seva hora d’iniciar la feina, avui, amb un llarg anticicló anunciat dóna gust veure’l salpar del port, sap que cap canvi de tems, ni a ell ni altres pescadors, el farà córrer perill; avui la incertesa no és la captura que segurament serà bona, més aviat serà en la venda.
Vénen d’enlloc i per on passen causen, tot depenent de l’escala de valors, admiració, enveja o indiferència. De lluny veus el seus habitacles d’oci estàtics, o mòbils per terra i mar. El de la imatge navega majestuós i ara, amb els mastelers nus que atansen les veles plegades per l’entrada al port, esta amarrat per
No és ni la primera ni l’ultima llibreria emblemàtica que tanca. Des dels inicis la llibreria Manent, pels habitants de Maó, devia ser el “Google”literari al món. Amb el temps la seva esplendor, amb la tangible aparició d’Internet, de mica en mica ha anat perdent embranzida i ara la botiga, fidel amb el disseny d’aparadors
Borrasca instal·lada damunt l’arxipèlag, gregalada, lluna plena…; a un moll del port el resultat del còctel de l’enrenou en la natura. Traves pel dret a decidir, la força de tots, tots!, els 11 de setembre, referèndum d’independència…; un còctel gens aigualit instal·lat damunt l’estat. La crisi mundial, els “gàngsters” locals- estatals- globals, els desposseïts de
Què és aquest enrenou de gent carregada amb bòtils buits i després plens d’aigua?…, ah! és ve, són dos quarts de deu d’un matí de dissabte a Es Mercadal, l’horari obert de s’aljub, una de les tantes obres d’enginyeria que Richard Kane, en el seu mandat durant la dominació anglesa de s’illa va deixar. Aquest
Tisores, navalles, ganivets i tota mena d’einam de tall de fusters, sabaters, carnissers peixaters…, en un tres i no res recuperaven de nou l’afilat tall desgastat gràcies a la presència de l’esmolet i el seu carret mòbil amb la rodona mola d’afilar que girava premen, cap amunt i cap avall, l’articulat llistó de fusta que