En el principi dels temps, no hi havia paraules. La humanitat va comunicar-se durant segles i segles com criatures balbucejant sons i explorant les possibilitats creixents d’un versàtil aparell fonador. Però va arribar un moment que tot tenia nom. Gràcies a la mutació constant, la nostra espècie ha dominat el caos; l’ha sabut classificar i
Els cementeris són arxius de vides extingides. Passejar entre passadissos de quadrícules que allotgen les restes físiques de moltes biografies anònimes fa sentir respecte. Alhora, reconforta comprovar que el desmemoriament no esborra les fotografies descolorides ni les lletres de les làpides. Després de segles de vida, hi ha paraules que també moren. Desapareixen de la
Conèixer objectivament com funciona l’engranatge que mou una comunitat potser és impossible. Un grup humà resulta de la suma de singularitats heterogènies i canviants. Però les ciències socials no paren de construir coneixement, a partir d’un ingredient essencial: l’observació. He recopilat un material interessant. Aquesta setmana hem anat a un centre mèdic amb el noi,
Els camins de la fama deuen ser previsibles. La publicitat actua a partir de protocols coneguts que persegueixen l’èxit dels productes que promouen. Si acabem consumint i incorporant a les nostres vides allò que ens venen com a desitjable, potser la llengua també podria beneficiar-se’n. Us voldria explicar que els meus alumnes –parlants de català
La fugacitat impera. Que de pressa que passa tot! Es poden fabricar records a tanta velocitat? Potser seran només records efímers. I marxaran per sempre, com algunes paraules que anem canviant per calcs o per altres opcions més populars mentre arraconem autèntics rastres del nostre origen remot. Avui he pensat una paraula. Feia temps que
Si no hi ha tema, la conversa no flueix. Per al diàleg, diuen que calen dos parlants com a mínim, però altres coses són igualment imprescindibles: un context compartit i un motiu sobre el qual es basen els torns de paraula. Per això, no tot el que sembla un diàleg ho és realment. Què us
Els poetes saben què és la poesia. N’escriuen. En mengen i en regalen. ¿Però trobaríem dos artesans de poemes que ens la describissen igual, que l’elaboressen amb les mateixes tècniques, que en busquessen el mateix efecte? En tot cas, un bon poema és el que s’entén i emociona, veritat? Dijous i divendres passats, moltes persones
En el paisatge lingüístic que componen els comerços dels barris, ciutats i pobles del nostre país s’hi veuen reflectides moltes històries; algunes que venen d’un passat remot i d’altres que just acaben d’aixecar la persiana. En certa manera, fixar-se en la retolació equival a fer un cop d’ull a un compendi d’història, a un tractat de sociologia o
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no trenca cap os, però trenca el més gros. Fotre’s la llengua al cul. Anar-se’n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també
Els estats d’ànim costen de descriure. No tenen color ni forma. Els percebem però no es veuen. Sovint són força complexos i normalment no duren gaire. Ens calen paraules ben precises per parlar-ne, doncs. Enguany a la taula parada de Nadal érem molts, com sempre. Ma germana s’havia entretingut a escampar volves de neu i
Viatjar és descobrir, però també planificar, localitzar espais i, sobretot, assaborir els millors episodis. Viatjar sense cap expectativa redueix les emocions, perquè es desaprofita l’espera. Però què confiem trobar allà on anem? Durant el temporal a València del cap de setmana passat, vam fer una expedició femenina de tres dies al cor de la Ciutat
Un mateix espai físic conté estats mentals discordants. Què dona sentit a la meua vida? i a la del company? i a la dels fills? i a la de tots els que ens envolten? Les converses són el lloc de trobada de les nostres divergències vitals i un camp d’entrenament per a la tolerància. Malgrat
Mal èxit sembla un oxímoron, però el diccionari ho refuta. En la primera accepció de requesta s’especifica que és la manera bona o dolenta de sortir algun afer. Quina descoberta! Tothom pensa en l’èxit com un aspecte positiu, com la part de la història individual o col·lectiva que es pot explicar incomptables vegades a qualsevol públic
Arriba un flux constant de males notícies. Encara que no ens haguem tornat immunes del tot al dolor aliè, ens hem resignat parcialment a mirar de lluny els drames dels altres. Hi ha milions de causes injustes arreu; fins i tot just davant nostre. En un combat desigual entre el fort i el feble, quin
No podem sobreviure sense el calendari. Estacions, mesos, setmanes, dies i hores són fraccions de temps que marquen el compàs de les accions, perquè als carrers de les ciutats el cicle de la vida resulta invisible. En canvi, per les carreteres que solquen paisatges intactes es perceben els ritmes naturals. Ara mateix, les vinyes del