Convé fer dissabte, llençar coses, valorar-ne d’altres que no ens deixaríem prendre ni que ens matessin, fer un poc de balanç. L’any nou acaba en 9. Ve amb jutipiris d’entrada, és fa el graciós, va de rialles i això ens convé en certa manera, sense deixar-nos ensarronar. No està pagat el riure: riure’ns de nosaltres, del
Giro amb les ales del molí, molificada. Cap farina em conhorta, no se m’acaba la feina. Un traginar de somnis em despulla d’escates, pedra polida per la mar. Em desfaig a la teva boca com un confit.Hi ha dies que només la tendresa allibera del cansament que sents com el voltar infinit de les
Aquest matí el cel és molt blau. Hi ha cúmuls amb el cap ben blanc i el cul ben gris, rivetats de llum com un fistó de monja més ben brodat mai. M’han sortit roses al jardí, esveltes , color carn viva, rosades com galtes d’infant. El llorer és net i el nesprer ha perdut moltes flors que
Avui les noces del cel i de la terra han dut aigua i calabruix. Sobre el negre de l’asfalt, les pedres de gel blanques, sobre el gris de les llambordes, les bolles blanques, sobre el roig del carril de bicicleta, sobre el marés color de palla del passeig. Les llenties de gel, blanques, sobre el
Ahir que el matí va ser clar vaig aprofitar per brenar tranquil·lament a casa, amb el meu fill M. que em va acompanyar al metge. En tornar li havia explicat pel camí el ritual de la granota de la sort que na R. ens va donar al Montseny, tassa de porcellana inclosa per a fer-ne infusions,
No sé si és temps, però el jardí se m’ha omplert de flors: campanes de bignònies, begònies de seda, estrelles de gessamí i llimones noves. A la nesprera hi créixen fulles tendríssimes, mirant als núvols, afilades i altives, mentre l’om del veí ja grogueja i aviat em donarà bones feines per granar -ne les despulles.
Eren feixucs els vasosquan a nosaltres arribaren,emperò en omplir-se de vi purs’alleugerirena punt de volar amb el seu contingut,d’igual manera que els cossos s’alleugeren amb els esperits Poema d’Idris Al – YamânTraduït per Marià Villangomez Me’n vaig una setmana de vacances de tardor, al Montseny, amb bona companyia, amigues i amics ;-P), el bosc, el circ,
Arriba amb aquesta contudència i suavitat, alhora, amb que Vivaldi la va saber descriure. Ens durà un seguit de moments dolços: les festes del veremar, el formatge amb reïm, les horabaixes curtes, l’enyor de la llum, els encontres volguts, passat el tràfec de l’estiu, els bolets i el vi nou, 90 dies de llum obliqua i
La lluna era alta en el cel, plena i completa, com una bolla de cotó gegantí, flonja, dalt dels molins del Jonquet, aquest matí mandrós. Un sol de llautó, d’una albada alentida, sorgia del miratge en perspectiva que, al revolt del bus cap el passeig marítim, ens fa veure Sta. Eulàlia, la Seu, les atzavares
Però també em perfuma la vida. 1888 és el nombre de comentaris que hem intercanviat. 250 posts 40.000 visites. Una fragància especial. Un país que puc encabir a una pantalla, però és real, és el nostre país, més gran del que ells volen i diuen, indestructible, és una essència, per no oblidar-nos qui som, a on ens
Convé de fer encontres amb els amics i les amigues, celebrar l’amistat, actuar-la, fer-la present amb una litúrgia xalesta del goig de viure. Avui hem anat a dinar a un restaurant de cuina marinera, prop de la mar, però arrecerades de la calor, dins el local amb aire condicionat. És impossible una altra cosa al
Una estela d’aigua, talment la coa d’un cetaci gegantí, segueix el vaixell continuadament per la popa des que hem deixat el port. Tunísia ha anat fent-se petita fins a desaparèixer. La coa gegantina arriba a l’horitzó, tot aigua i boires, i des d’allí s’aferra al vaixell, com un lligam que no vol rompre’s, com els
He sortit a caminar quan s’ha aturat de ploure, eren més de les nou. El cel blau fosc, amb clarianes més pàl·lides de tant en tant , ennuvolat amb borrallons ben negres. La mar envestia amb força. Deixava l’arena a la platja a cada ona i els matolls d’algues, com jeroglífics indesxifrables. La lluna quasi plena s’afanyava a
El meu nesprer és ja curull de nespres, daurades, rosades, color de galta tendre, madures, setinades, menjívoles. Ja sabeu, per l’any passat, que els he de compartir amb les merles. Elles ens avísen de quan estan al punt. Les merles tenen un bec taronja que s’hi diu bé amb el color de les nespres. És una
Quan les paraules es fan carn i habiten entre nosaltres és un plaer diví. Els déus no tenen temps,ni espai.L’amor és un còdol,ben destra.Estén onades de goigfins l’infinit,amb un tremolor de llavi. S’omple la pell de boquesi la mar de lligams, lliures i elàstics. Parla el vent i “ancor non m’abbandona” 43 hores – menys