El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El petit plaer d’anar en bus i despertar-se lentament
La lluna era alta en el cel, plena i completa, com una bolla de cotó gegantí, flonja, dalt dels molins del Jonquet, aquest matí mandrós.
Un sol de llautó, d’una albada alentida, sorgia del miratge en perspectiva que, al revolt del bus cap el passeig marítim, ens fa veure Sta. Eulàlia, la Seu, les atzavares i els fassers com formant part de la mar grisa, imaginaria ciutat.
Els núvols, talment pètals de rosa, com els que Safo veia, s’expandien damunt el blau diàfan.
El bus, ple de gom a gom. El dia, ja llevat del tot.
La lluna, resistint poderosa, mentre els estudiants llegeixen, miren apunts, s’aferren els auriculars a les orelles, neteixen els vidres de les ulleres… festegen i jo badoco
Quina sort aquests dies clars de trànsit a la tardor que s’escola als carrers de Ciutat i aquest país virtual dels blocs que ens acull i on sóc lliure, aquest trajecte, de trànsit també, que em permet despertar lentament fins arribar a la feina.
La lluna ens ha seguit tota l’estona.
Com em diu en Joan a un comentari, hi ha un escenari de la vida, que ens ajuda a viure, i és la vida.
El petit plaer de cada dia, l’autobús, el cafè, el paisatge, un amic que has trobat… tot plegat esbandeix la bugada de la quotidianitat i la fa més clara, més “sostenible”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquests últims díes la lluna ens ha regalat una lluminositat majestuosa. prendre el cafè mirant per el balconet el cel i a casa amb la claror natural d’una lluna resplandent. Són aquests petits plaers que certament ens fan esbandir la bugada de la millor manera.
….Aqui anem amb Rodalies Renfe que no dona peu a inspiracions poetiques 🙁
veure les rodalies plenes, els bus i els metros plens, milions i milions de persones humanes, humanes?, anant a guanyar un sou, dependre del sou, treball precari per la majoria, no hi ha cap alternativa a aquesta mena de vida sotmesa?. I al darrera tota la jovenalla que seguirà el mateix procès. No estic satisfet i s’hem remou tot.
Avui han dit que la població mundial que passa gana, s’acosta als mil milions.
Bona nit i una abraçada.
La lluna, ves per on, ens determina -gairebé- i això que és satèl·lit. Vull dir que l’influx sobre les nostres vides, des que vida som, és determinant. Fixem-nos en l’agricultura. La lluna ens és propera (la podem posar en un cove) i probablement per això ens afecta tant els canvis d’humor: la terra n’és plena, de llunàtics! En canvi no conec ningú que vulgui ser selenita. Acompanya tant, la lluna, que a la seva llum espillada s’hi han fet veritables prodigis i encanteris.
Aquestes petites estones de matí que esdeven com un inventari …
Victòria, una bella prosa poètica!
;O)