El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Giro amb les ales del molí,
molificada.
Cap farina em conhorta,
no se m’acaba la feina.
Un traginar de somnis
em despulla d’escates,
pedra polida per la mar.
Em desfaig a la teva boca
com un confit.
Hi ha dies que només la tendresa allibera del cansament que sents com el voltar infinit de les aspes del molí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
salut i bon nadal! 😉
Hi ha paraules que es desfan així, és cert. Bon nadal!
Oh Victòria confitada! 🙂
Bon Nadal.
Au. Jo també t’ho vull dir. Què te pensaves que només sabia dir penjaments? Idò no.
–Confit llepat
–Brillant de quatre-mil duros
–Estrella amb puntes
–Estrella del cul del cove…
Ara tu has de dir ‘estidores’, i jo te contestaré
però la juguesca ha estat molt i molt ‘dolça’. Tot dolç, ple de llaminadures, molt i molt bé.
Us haig de dir novament bones festes ?? Doncs, sí …
Bon Nadal!
són els teus versos.
La vida ens mol i esprem
perquè donem el millor que tenim.
El molí gira i gira
amb el vent de la vida,
aquest vell amic-enemic
que no dóna treva.
La meva abraçada de tendresa
sempre és amb tu.
Amb els teus versos m’acaba d’entrar ganes de menjar dolç… :S
Bon Nadal i Bones Festes, Victòria, per a tu i els teus! En quant a la nova trobada al gener, em sembla perfecte!!! 😉
Besades!
no és dolent desfer-se en farina, si després ens fem pa