Un nou hivern és nat, un any novament ple d’oportunitats, per celebrar l’esperança, els vincles, l’amistat i la restauració dels anhels de poble. Bon Nadal i Bones Festes
Sovint podem trobar recer a la poesia. “Al llindar de l’ara” de Lluís Solà ( fragments): “En la por inconsolable es dreça l’arbre, i persisteix, i salta i inventa la melodia incansable de les fulles, i els signes són al davant, com gerres plenes d’aigua, i els astres disseminen clarors i ombres pels camins imprevisibles,
Les artèries de l’amor abracen murs, cerquen camins, comencen esperances. Són del color de la vida que no s’atura. Vida i esperança per a vosaltres.
Floreix l’esperança certa, roig sobre gris, lliri entre cards, de les espines grises. Paraules estotjades a l’ànima, perennes, inajornables
Divendres 29 de maig, a les 19 hores, a la Llibreria Lluna de Palma, dediquem la tertúlia del mes a l’escriptora Felícia Fuster. L’amiga llibretera Maria Barceló ens fa arribar el llibre triat: Felícia Fuster Obra poètica, a cura de Lluïsa Julià (2010) Proa. M’abelleix presentar aquesta obra i compartir l’emoció i la bellesa dels
Molts d’anys blocaires de VilaWeb. Us desitjo un 2014 sense rendicions i un horitzó clar i ple de llum per al 2015. Bones Festes! Imatge: Port de Pollença, MVS, 2014.
Ara comença a ploure a Ciutat, quatre gotes esparses que no sé si quallaran. El cel de bon matí ha sortit cendrós i uniforme i ha tornat blau pàl·lid amb núvols suggerits només d’un gris molt clar. És agradós, no pareix gens amenaçador, potser hi tornarà. Per la finestra veig el magraner veïnat i record
De vegades convé canviar de direcció però mai de propòsit. Surten flors a l’arbre de l’amor, just on va estar podat, la bonança i el vell, bell, propòsit necessari de resistir, treure ulls a la vida, sembrar esperança vertadera, somni irrenunciable. El caragol transita pels obstacles, dibuixa la victòria . La imatge vos dirà més
He estat mirant el cel tot l’horabaixa. Un cobricel gris, uniform, tintat de ditades de saïm, ha deixat caure la pluja vertical i continuadament , ha obert clarianes i s’ha transformat en un seguit de núvols foscos de diverses tonalitats que es movien cap el nord fins a la fosca. Arribava olor d’herba i terra
Voldria agrair a Núria Ventura l’entrevista que m’ha fet i ha confegit per VilaWeb a rel dels 10 anys dels Blocs. Quan vam parlar per telefon – i això només és habitual amb persones amb les que hi tens confiança- me vaig sentir talment dialogant a un cafè amb una amiga, tranquil·la, espontània, còmode fins
De vegades la meva ànima té partiguera. No li basta restar continguda a les parets del pensament , al bategar del cor, als porus de la pell, al alenar sincronitzat , als moviments que fa la retina a la llum excessiva o a la fosca, als paisatges de la vida gelosament estotjats, a la carícia
“No em lliuro a les coses, només m’hi deixo en préstec”. Aquesta frase de Sèneca m’ha fet pensar que la vida i les coses ens transcendiran mentre nosaltres partirem a un viatge lleugers d’equipatge. Ens aferrem en va a les coses i persones. Res ens pertany ni podem pretendre pertànyer a res, en un sentit
Ha començat el mes de maig, diàfan i de llum llarga, al bell mig de la primavera. Ja compartim equitativament les nespres setinades amb les merles. Na Q. es menja la fruita, enfilada als braços del padrí, directament de l’arbre. S’estremeix al contacte del llavi amb el borrissol de la pell però no la vol
Malgrat el cel un poc ennuvolat ens fa un bon dia. Al camp albons, margarides i roselles. A la garriga estepes de flor blanca que estranyament anomenem estepes negres. “La ginesta floreix i el blat madur i amb ell les males herbes… Ara digueu…” Ho dic: restaré per sempre més fidel al meu poble. De