El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
No sé si és temps, però el jardí se m’ha omplert de flors: campanes de bignònies, begònies de seda, estrelles de gessamí i llimones noves. A la nesprera hi créixen fulles tendríssimes, mirant als núvols, afilades i altives, mentre l’om del veí ja grogueja i aviat em donarà bones feines per granar -ne les despulles. Poms de flors blanques i atapeïdes esclaten per tota la capçada com a una primavera. Pateixò perquè el fred que ha de venir no me les mati.
No sé si és temps o sóc jo o és la càlida cripta del jardí, flanquejat per quatre cases que m’aïlla i no se’n tem del que succeeix a defora, suspès el temps, com jo també l’he suspès ( Som a casa perquè no puc parlar, afònica i refredada ) i m’arrauleixo o mandrejo segons el cos m’ho demana.
No sé si és temps però al meu cor hi entra una llum de tardor entre mig de les fulles que va i ve i m’escalfa i clapeja de llum i ombres la taula de marbre i em conhorta. Estic mirant els esplèndids volums editats per Perifèrics de l’obra poètica completa d’en Damià Huguet ( Palma 2008) :”Treu fulla la verdor entre els macs que no veim. Una ombra de setembres apaga els breus calius de la maror que taca tots els focs que hem previst potser inútilment amb espigues de llum i miralls entelats que volen callar el nom de les creus que proclamen les clarors que hem sembrat”… una delícia impagable, us el recomano .
Prenc un xarop homeopàtic que, forçat, forçat, m’ha de fer bé. Els components sónen poètics a més no poder: Bryonia, drosera, eucalyptus, anisum, ipecacuanha, antimonium sulfuratum aurantiacum, aigua purificada i lleixiuet. Agunes coses són clarament verí, però diuen que el verí convenientment dosificat ens salva. Ja és això, talment la vida.
També m’he pres la llicència, possats a fer, de veure’m una copeta menuda de ratafia de Canfufluns 1712+2 que ja sabeu que està feta amb 68 herbes ( més una ) i 68 nits de serena i amor. Ben segur que em caurà bé… i d’hora baixa un te pu erh amb la tassa de porcel·lana blanca i blava i les instruccions per no cremar-te els dits, per si m’escalfa l’ànima.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només em queda desitjar que et milloris… entre tantes delícies de tardor.
Ja et vas refredar a la cuina de casa… ja t’ho deia jo que passava molta corrent!? Llegeix, llegeix. De tant en tant, una bona dormida… i d’aquí pocs dies, curada! Mentre tant, gaudeix de la “primavera”.
El temps totsol no fa aquestes virgueries.
Ah una cosa: no et beguis tota la meva ratafia, eh? Només una copeta perquè et curi
No hi ha dubte. Segur que ets tu que les atrau, les flors, amb la teua sensibilitat. Que millores.
el verí i el desconhort, l’obstacle i l’abandó, el silenciós camí del desert i el penyassegat abismal, la caiguda i la decepció, el laberint verd-amarg i el conreu de l’inhòspit, el desús sentimental i l’illa xicoteta d’una distopia plana, l’etiquetament categòricament menystenidor i el flux torrencial d’una vida dissoluta, la liminalitat d’una desesperança retrospectiva i el desmarcament dels ramats obedients, la pedregada de prejudicis arbritaris i la pluja dels subterfugis dilatoris: quines contraessències més valuoses per a atemperar l’ànima!
vaig llegir per primera volta al nostre Damià Huguet en el jardí tapiat d’una casa de pedra i fusta; potser això és l’acte de la lectura: contemplar un jardí isolat, mentre reverberen els mots del món…
Saps fer poesia fins i tot d’un refredat!
Victòria, que et curis ben aviat. Diria que sí: amb flors, xarops, sentiments, brevatges i tants escrits. I que mantinguis l´ànima ben calenta. Desitjos per a tu, de lluny i de veritat.
però recorde que en grec clàssic metzina i medecina eren la mateixa paraula, depén de la dosi i de la intenció.
Si el jardí se t’ha omplert de flors, és que és temps…que et millores, bonica, i gràcies per les flors…
Fer passar el temps envoltada de les flors que sobtadament i amb retard han florit en el jardí de casa teva ( per alguna cosa serà … ); saber trobar el llibre adient i trobar la calor de la llar i les persones estimades. Afegim un d’aquells xarops medicinals, convenientment dosificat. La copeta menuda de la ratafia de les 68 herbes ( més una ) i infusions de pu erh també ajudaran ( recorda de fer vàries infusions; una primera abocar l’aigua sobre la granota ….; la segona, beure poc a poc, i després pots fer-ne fins a quatre …. ). La pluja, el fred i mal temps tampoc ajuda, però amb tot el que t’envolta, desitjo una ràpida recuperació.
Ara, només falta que el Sol surti per ponent; o que, sobtadament, ens adonem, amb lúcit esglai, de que el món ha passat a la quarta dimensió on no són els nostres actes qui genera unes determinades conseqüècies, sinó que són les consequències el que provoque els nostres actes.
I això sense febre!
Que et milloris Princesa.
Pareix un bar. De tant en tant jo hi vénc per mirar qui hi ha. Per què no fas còctels quan estiguis bé, Victòria? Et podries folrar
hi arribo un xic tard. El jardí bell i florit és bona companyia. I per al refredat et diria ma mare que en anar al llit prenguis un got de llet calenta amb mel i et posis un mocador de seda al coll i que la mà amiga t’acotxi. És infalible. Una abraçada.