Arriba amb aquesta contudència i suavitat, alhora, amb que Vivaldi la va saber descriure.
Ens durà un seguit de moments dolços: les festes del veremar, el formatge amb reïm,
les horabaixes curtes, l’enyor de la llum, els encontres volguts, passat el tràfec de l’estiu,
els bolets i el vi nou, 90 dies de llum obliqua i d’enyor.
Vindran els botons grocs i vermells de les cireres de l’arboç,
el paladar exquisit dels pinyons blancs, gelosament guardat,
el sensual tast dels cristalls de magrana contra la llengua
i aquell suc dolç amb final amarg,
les carabasses que faran cabelleres d’àngel i melmelada,
les castanyes amagades al seu cau d’espines,
les figues tardorenques i els aglans… Ja la tenim aquí.
Ja faig dos anys de bloc.
Aquest va ser el meu primer post: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/26226
I us he de donar les gràcies per tant d’amor, per tant de compromís,
per tantes coses amb nom i sense nom, per ser-hi i fer país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I bona tardor.
Desig, i gust de lectures i estones.
Bona nit.
És tota una declaració d’intencions
Les petites oscil·lacions que fa aquest pèndol, són suaus, harmonioses, sentimentals, senzilles, agradables, plenes d’amor i de raò, entregades i compromeses al servei del nostre poble, bona nit i gràcies.
No havia llegit el teu primer post ….. i res millor que avui, perque no s’han aturat encara i no s’aturaran. Pareix com si la tardor fes miracles, i els fa. Ha estat i serà sempre un temps estimat i no sabria viure en països on no existeix.
per saber posar nom a les coses sense nom…i per totes les paraules que ens has regalat en aquests dos anys.
Jo en sé un parell, però són públics. No vull que em duguin a la gargoja per haver volgut fer un potet de confitura de magrana agre, per més que valdria la pena: una de les aportacions més reeixides de Mallorca a la cultura i al benestar general, aqueixa salsa. I més ara, que una amiga em va ensenyar la manera de prescindir del fogasser per colar el pinyolí d’unes magranes que solen ser petites i que ningú no cuida gaire. Crec que va trobar la recepta a un calendari de ‘sa Nostra’; qualsevol la podria fer. Abans d’aquesta recepta, te l’havia de preparar un gurú, la confitura per menjar la porcella de Nadal.
Per cert: la més gran frustació d’aquest estiu és que ha estat un estiu sense atzeroles. Me’n saps cap, d’atzeroler? Per cert, Victòria: per què no en sembres un? I una cervera, porfa. Pareix que estic prenys, amb aquest desig tan indefugible d’atzeroles. Tanmateix, no hi ha cap perill imminent que neixi algú amb una atzerola a cada galta o al front.
Bon dia victorió. Me’n vaig a fer el jornal amb la Baba.
(Saps que hi ha uns xinesos d’aquests de cadena de restaurants que em van davant i darrera amb la confitura de magrana, perquè diuen que ells no tenen cap agredolça que hi rivalitzi? Jo saps què els dic, fent la mateixa mitja rialleta que apresa d’ells? Que quan el Tíbet sigui independent, els passaré la recepta i fins i tot els donaré la confitura ja feta…)
És un plaer enfilar-se amb tu damunt del pèndol i oscil·lar, oscil·lar, oscil·lar…
Per molts anys.
Dos en són molts. Gràcies per continuar oscil.lant i nosaltres poder-ne gaudir.
… la nostra gosseta, l’Islay (pronuncieu ‘ay-la’), va neixer també un 21 de setembre, fa escasament un anyet. Coincidència també -o no- que aquest teu sigui un pèndol i aquesta nostra sigui, més aviat, un pendó montsenyenc.
Salut per les dos -quan vinguis d’aquí dos dies t’omplirà de pels, petons i llepades- i molt d’amor: us el mereixeu, cada dia més.
del seguidisme incompromès; de la pardaleria supina; de la peresa còmplice. I si ens aixecàssim per estirar les cames i les mirades? I si permetem que els vents autumnals i els ventijols d’aquesta nostra primavera d’hivern ens sacsegin les sensibilitats? I que ens untin les bieles del cervell amb el sagí de la follia? Enhorabona pels dos anys catosfers.
Gràcies a tu, Victòria, per tot el que en 24 mesos has estat capaç d’oferir-nos. I endavant!
Cau la pluja.
Cauen els dies i les estacions.
Instants que són sentiments
que hem fet nostres.
Complicitats, secrets.
El cor batega.
Respirem.
Oscil·lacions.