El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Compartir el nesprer amb les merles o bones eines fan bones feines
El meu nesprer és ja curull de nespres, daurades, rosades, color de galta tendre, madures, setinades, menjívoles.
Ja sabeu, per l’any passat, que els he de compartir amb les merles. Elles ens avísen de quan estan al punt.
Les merles tenen un bec taronja que s’hi diu bé amb el color de les nespres. És una eina eficaç, precisa com un estilet. No us penseu que piquen debades, de qualsevol manera, no. Ho fan amb cura i disseny, formant una estrella. Llavors buiden el seu contingut, revoltant els pinyols, tot libant les aromes , la polpa i els sucs.
Quan ja estan llestes del seu àpat, les restes de la nespra cauen amb els seus pinyols compactes i brillants, color de mel, cercant la terra per continuar el cicle mil·lenari.
Converso amb les merles, que són com de família:
– No sigueu goludes- els dic. Ja n’heu menjades masses. Ara ens toca a nosaltres.
No cal passar pena. N’hi ha a bastament. Dia per altre piquen elles , en collim nosaltres, compartim el tresor. L’arbre és generós.
A més gaudim d’un espectacle per a tots els sentits, la vista de la merla, alhora familiar i esquiva, esquitllada entre les fulles, l’espectacle de la seva feina acurada; el nesprer, la visió de les fruites madures, el flaire sucós i fruitat, les fulles molsudes i afilades; la música del cant burleta de la merla i el frec del vent a l’arbre; el deler del sabor, àcid i dolç a la vegada; el tacte vellutat.
Un miracle quotidià de la primavera, com els canvis de llum i el traginar dels núvols, l’esglai d’una noticia inquietant i després la pau.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només puc escoltar el cant de la merla cada matí, però de nesprers no n’hi han.
Tinc un nesprer i dos cirerers, dues pruneres i una perera (si no em descompto) Les merles els visiten cada dia de bon matí, a les 6 ja hi són. El nesprer massa jove, encara no fa fruit, però els cirerers (que son cadascú de classe diferent) fan bones cireres si és bon any. Tot just han florit, però ja ho tenen tot ullat els ocellots, i entrem en competència. No hi ha acord sobre quantes m’en poden picotejar, ni conveni, i fan vaga a la japonesa, s’hi abraonen si poden. Hi poso xarxa i CD’s que voleien al vent amb lluentors, però nomes espanten als pardals.
Soc poc poètic, ja ho admeto, però és que els meus fruiters son de prfopietat privada, i les merles això no ho entenen, no volen negociar. Els puc donar l’adreça del teu nesprer?
I he vist que està acceptat al DIEC amb la definició de “fruit del nesprer del Japo“(!?).
El meu primer arbre que vaig plantar va ser un cirerer i cada primavera els ocells s’hi fanun tip de menjar. El meu pare diu que li agrada veure’ls com piquen el fruit.
Me n’has fet venir desig. Ara n’hauré d’anar a comprar…
Coneixes el poema de Roís de Corella “Balada de la garsa i l’esmerla” (que els estudiosos de la literatura diuen que probablement es refereix a una merla)?
M’agrada molt. Segurament algunes de les merles que et visiten també estan enamorades i canten les seues balades.
Hola Victòria. Molt adequat el tema dels néspres en aquesta època de l’any. A Badalona dels néspres en diem micacos. És una paraula per designar aquesta fruita que crec que no es fa servir enlloc més (també li diem badiu a un pati interior o tornem-hi a un xuxo). Ara que vénen les festes de la ciutat, les festes de maig, a alguns bars i cafeteríes es serveix Aigua de Badalona. És feta d’Anís del Mono (de Badalona) i de suc de micaco. A mi ni m’agraden els micacos ni aquesta aigua. Ho he provat, com a bon fill de Badalona, però… No hi ha manera. No m’agraden. I això que al badiu de casa dels meus pares n’hi tenim 2 de micaquers. Però res.
tens al costat la natura oberta, dolça, esplèndida d’un nesprer i les visites de les merles i dels companys de vilaweb a prop. Gaudeix de la primavera i de l’aigua que ens dóna vida, Ricard.
L’arbre fa fruits i no l’importa qui els prengui.
La humanitat és una altra cosa.
Nosaltres compartim, com feu vosaltres, els nostres nespres (micacos, diu la Marga), les cireres, pressecs, pomes i peres amb molt de gust amb les nostres merles -i amb els gaigs, els pit-roig, les mallerengues…
Heu escoltat el cant bell, excel.lent, de repertori riquísim, ple de variacions increibles, de la merla? Pareu l’orella: la merla és la Jean Pierre Rampal dels ocells.
A nosaltres ens encanta que vingui a menjar dels fruits de casa nostra i que canti, que canti la merla.
veure’t envoltada de primavera, de vida esclatant, de vibracions dels sentits, ets part de la llum de primavera. Et segueixo.
Tinc, aquí, una merla per tu. Salutacions!
Queda clar que el miracle de la convivència es produeix amb la generositat.