El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

16 d'octubre de 2008
21 comentaris

Temps de veremar: L’esperit de vi i dels cossos

Eren feixucs els vasos
quan a nosaltres arribaren,
emperò en omplir-se de vi pur
s’alleugeriren
a punt de volar amb el seu contingut,
d’igual manera que els cossos
s’alleugeren amb els esperits

Poema d’Idris Al – Yamân
Traduït per Marià Villangomez

Me’n vaig una setmana de vacances de tardor, al Montseny, amb bona companyia, amigues i amics ;-P), el bosc, el circ, i un tast de bons vins a Canfufluns.

Temps de tardor per alçar la copa i tastar el vi novell i l’altre, el de reserva, confegit amb amor i fosca, acompanyant unbon formatge i menjusses dolces i agaïats fumejants… el vi – esperit també – que alleugereix el tassó, talment l’esperit alleugereix el cos.

Dies de vins i bosc i conrear l’amistat, la música i l’alegria de viure… tot el que
ens fa lleugers

  1. Donc aqui, la Marga i jo, ens trobem com els infants a la Nit de Reis, que és tanta l’alegria i l’il.lusió de que arribi l’endemà que anem una mica ‘nervis’ a l’espera de fer realitat, petitets però enormes, els nostre somnis: d’anar al bosc i conrear “tot el que ens fa lleugers” (amb el teu permís un dia et robaré aquests vers).

    Ens avancem al calendari: demà serà el dia dels presents i serem tots, estima-dons i estima-dones, els regals dels uns pels altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!