El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ahir que el matí va ser clar vaig aprofitar per brenar tranquil·lament a casa, amb el meu fill M. que em va acompanyar al metge. En tornar li havia explicat pel camí el ritual de la granota de la sort que na R. ens va donar al Montseny, tassa de porcellana inclosa per a fer-ne infusions, i tot el que calia per fer del te pu erh una cerimònia agradable i profitosa.
Vam collir llimones… n’hi va haver que feien més de 400 grs, si fa no fa una lliura. A mi el te m’agrada amb llimona. Ho vaig disposar tot damunt la taula del jardí i som-hi. Ho teniu a l’arxiu.
Na R. ens va explicar que el primer te que fas, de la modalitat de premsat en forma de niu d’oronella, l’has de tirar per damunt el granot per tal d’obtenir-ne la sort i la prosperitat. Vaig pensar en primer lloc que m’ho havia dit una persona de confiança i després que no s’hi perd res per mirar de fer les coses exquisides quan tens temps i de per estar bé i confiar en el futur. També vaig pensar que si a Mallorca hi ha qui conrea doblers en una caixa de Cola-Cao i li en surten a mils els euros -diuen- jo ben bé puc ruixar un granot negre i mirar de tenir sort. Si més no, el te va ser boníssim
En M. va fer el pà amb tomàtiga, formatge i secallona i jo vaig apariar la resta. Hi vam convidar a taula la Ratafia de Canfufluns a una dosi quasi homeopàtica…i dit i fet, una delícia . No sempre ho puc fer berenar amb el meu fill. Si això no em cura el refredat, ja és que sóc de fireta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta és la cerimònia del te a l’estil Montseny? Segur que en quedareu ben a ple amb aquest berenar!
I amb les limones, què en fareu?
de la fina, res de fireta!
Jo no he pres el té, però he seguit la cerimònia: la tassa, el té, la ratafia “homeopàtica”, el pà amb tomàquet amb formatge i secallona…i m’he quedat impressionada amb les llimones!
He vist també el teu jardí i m’he imaginat el teu fill…què més vull!!
Diuen que sí, que les granotes porten molt bona sort, però no sabia lo del té. Ho provaré!
Els rituals reforcen la fe i la fe mou muntanyes.
A més, ajuden a crear moments especials.
Són 400 g La lliura són 800 g, si no l’han canviada.
Què moníssima la granoteta, i si fa efecte, més que més. Jo en voldria tenir una d’iguala, l’he de menester.
Al te no m’hi pos res: ni llet, ni llimona, ni sucre, ni mel…
Ja estàs més bé de la calipàndria. Ara és el meu torn.
Calcomanies de petons (de qualque manera hem d’interceptar els virus)
Tot aixó, arreplegat, sens dubte, cura. Lo pu erh i lo gordito gripauet, la ratafia de les 68 herbes (més una, més aquella paraula, la paraula, escrita sobre una fulla de figuera), la proximitat càlida de l’estimat, el pà amb tomàquet, l’afecte dels arreplegats que sóm amb tu, d’aquí i d’allà, com un bàlsam bo tot ho cura.
També tu amb la teva delicada presència.
Hi ha qui, aquells dies en que és més cara la llum, amb boira o sense, fa teràpia abocant la seva coentor sobre els altres; altres fan risoteràpia, aromateràpia, hidroteràpia, i altres politeràpies per fer més lleuger el seu esperit. Nosaltres, Dolça, som més de fer victoriateràpia. Tots els dies.
Un petó de bàlsam bo.
Això vol dir que tot va millor, perque fer un berenar d’aquestes característiques no es pot fer si una està ‘pansida’ ……
La Ratafía, ho cura tot – inclús els peus plans- , jo l’estic emprant pel refredat – a saber si agafat a distància o de tant parlar de pluges i humitats a França- . Puc assegurar, que com a mínim aixeca l’ànim,- i que si segueixo practicant la teràpia “antidepressiva” puc agafar un bon torrat- Sigui, com sigui…..visca la Ratafía!
La galipàndria qu’he arreplegat , de forma gratuïta i sense ganes, ha fet que recordés antics remeis com el que tu esmentes ; del té amb llimona. Si hi posem unes gotes d’anís -gotes, no una trilla- aprofitem , a part de un agradable sabor, les propietats expectorant i digestiva del espirituós
Ara , si em disculpeu, vaig a incubar aquest maleït refredat.
Millore’t !!!!!