El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Hi ha roses al jardí i el ressò dels amics
Aquest matí el cel és molt blau. Hi ha cúmuls amb el cap ben blanc i el cul ben gris, rivetats de llum com un fistó de monja més ben brodat mai. M’han sortit roses al jardí, esveltes , color carn viva, rosades com galtes d’infant. El llorer és net i el nesprer ha perdut moltes flors que jeuen en terra, però les que resten ja són fruits menuts com a cigrons, rodons, peluts, promeses de primavera… ja veurem si sobreviuen tants d’avatars que els hi esperen.
Ha nevat a la serra de Tramuntana, a Valldemossa, al camí de Lluc. Una neu falaguera, esponjosa, netíssima, que ha escampat fred i blancor pertot.
Hi ha la mirada.
Hi ha els amics.
Hi ha l’amor.
Hi ha el llac íntim,
que escampa el seu ressò
a cada víscera que tremola
a cada veu que diu
a cada silenci que paeix.
Hi ha la vida,
incansable.
Hi ha l’Andreu Vidal que diu: Totes les coses del món tremolen, algunes de tant fremir a penes existeixen, magnífica constatació. Què hi ha, sinó, de més viu que el fremir ? És aquest fremir que em porta per la vida i em fa gaudir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que vegis també les roses del teu jardí. Muac.
Jo ho tenc claríssim a n’això. Com hi tenc en Miquel Bauçà. I la penada que pas és que aquest llibre es perdrà. Com és que les edicions importants les fan editorials sorgides com bolets? No ho puc entendre. La putada és aquesta: o ara o mai. I la veritat és que no tothom té 36 euros per comprar un llibre, ho comprenc perquè jo me’ls he trets de l’esquena (multiplicats per tres). Però aquest llibre l’he de tenir i l’han de tenir els meus fills. Com han de tenir el DCVB i altres obres cabdals.
el llibreter s’excusa… Avui , per televisió, he vista la serra nevada i he pensat que el fred us arribaria. La rosa és bellíssima… com els teus articles. Una abraçada.
fremiments i aperitius,
amanides i sobretaula,
estem tots ben vius:
tenim els llavis de fraula,
passem prou dels nocius
que degollen la paraula,
mentre als camps o als nius
tinguem una bona faula!
Xiuxiuejos gens asprius,
refilades sense enyors,
nyespros de molts colors!
Paisatges ben actius
enllaçant la fina baula
entre el Vent i la rauxa.
———————————
Escolteu aquesta cançoneta, “Tudo isto é fado”: http://www.goear.com/listen.php?v=6fe9b30
Avui intercanvi de poesíes; genial …. i la rosa del teu jardí com un petit miracle, que contrasta amb les roses que posa’t en el meu apunt d’avui per la mort cruel de dues dones.
Totes les coses del món tremolen …. i de tant fremir a penes existeixen ..
Qui diu que llegir és perdre el temps ? Paraules bellíssimes …
La teua declaració del que “hi ha” em recorda la manera de dir del “Manifest groc”, però el teu manifest és molt líric. M’agrada.