El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
1888 no és el nom d’un flascó de colònia
Però també em perfuma la vida.
1888 és el nombre de comentaris que hem intercanviat.
250 posts
40.000 visites.
Una fragància especial.
Un país que puc encabir a una pantalla, però és real, és el nostre país, més gran del que ells volen i diuen, indestructible, és una essència, per no oblidar-nos qui som, a on ens volem trobar, de què no ens hem d’amagar, quina és la nostra vastitud. La Catosfera és el meu país real. No he d’esperar res més, ni cap almoina. No.
Bones amistats .
Companys de viatge.
Llibertat.
El meu país normal.
Gràcies a totes i tots, als meus enllaços, als altres, al temps que m’ha estat donat, a la joia de compartir i comunicar. He après molt
Com diu el poeta gallec Pimentel – traduït per J.M.Llompart, us convoco:
Vine, tu, amb els teus braços diferents
amb els teus ulls,
d’allà on neix el vent
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ja vaig vindre fa temps, i m’hi he quedat, s’hi està molt bé…
Gràcies a tu, per tot.
Victòria, a mi m’agrada molt, l’aigua de colònia, tot i que no en gasto d’aquesta especialment. I m’agrada tant o més que tinguis tants comentaris i tantes visites, moltes més que no pas jo. Si això és enveja, és molt sana, en tot cas. 1.888 felicitats, doncs.
m’emmoixen m’engaten em fascinen …
Amb això sóc com un ca. L’olfacte és el sentit que tenc més desenvolupat, el que m’orienta, el que m’avisa. Puc flairar l’olor d’una persona que ha entrat a casa meva quan no hi sóc, puc saber que hi ha un incendi quan els que se secorren encara no han avisat els bombers
m’entabanen em maregen em tomben em torben …
I n’hi ha que podrien matar-me, per exemple el Loewe. Ja ho saps: si em vols escabetxar no cal que compris una bala.
Amb n’Amador Magraner, que treballa amb resina de polièster, vaig fer un catàleg de sentors, de fortors, a compte d’un perfumista (cec, com s’esdevé a molts perfumistes) per exposar-ho espectacularment a Santa Mònica
El Arcipreste de Hita va dir: “en los frascos pequeños están las buenas esencias y los venenos”, perquè m’identificàs amb el flascó. Amb jo se va errar: m’identific amb les essències i amb el senet
Els ianquis la saben més llarga que ningú: diuen que l’olfacte està lligat al rinencencèfal, que és la part més antiga del cervell: senyal d’intel·ligència
Gràcies per esser-hi, Victorió, i per la bella comparsa que has aplegat. Ja te pots preparar si ens has de mantenir a tots!
No te rentis mai, m’agrada ensumar-te així com ets.
Tanmateix, encara que tenguis el vici de rentar-te, jo sempre et trobaré
M’ha fet gràcia. Feim igual. Comptabilitzem comentaris, no pas entrades al bloc.
Un B’7.
Els blocaires nouvinguts i els experimentats l’olfacte el tenim molt viu i per això sempre acabem escollint els flascons amb l’olor més senzilla, emocional, intel.ligent i sensible.
Quan algú fa festa, brufam. I alguns fins i tot bufen l’espelma que delata els anys. Ara i en aquesta atmosfera catòdica que compartim toca flairar. Afinem l’olfacte per brindar per més companyia, per més enllaços, per més comentaris, per més visites, per més dermis, per més carn en pell. Bona és l’hora. Per tant, enhorabona!
Encantada d’haver format part d’aquests milers de visites i de comentaris al teu blog. És un plaer entrar-hi i llegir-te.
Aquest que no ens pot prendre ningú, aquest en que no hi valen apostasies ni necessita de guerres ni màrtirs ni conquestes, aquest que els emprenya tant que existeixi perquè encara no ens han pogut fer tantes lobotomies perquè l’oblidem. Aquest país essencial que tu conrees tan bé amb la paraula. Enhorabona!
..els que visitem sovint i no diem res perquè de vegades no cal (o no saps) afegir res i hom prefereix gaudir de l’escrit en silenci.
El nostre grupet (per dir-lo així) és més gran del que sembla.