Convé fer dissabte, llençar coses, valorar-ne d’altres que no ens deixaríem prendre ni que ens matessin, fer un poc de balanç. L’any nou acaba en 9. Ve amb jutipiris d’entrada, és fa el graciós, va de rialles i això ens convé en certa manera, sense deixar-nos ensarronar.
No està pagat el riure: riure’ns de nosaltres, del mort ( en especial alguns ) i del qui el vetlla, obertament, sense ofendre a ningú i fer el cor fort. No venen ben dades, al món una de cal i una de sorra, com gaire bé cada any. La natura provident… ja sabeu allò que ens procura una bèstia per a cada molèstia. Que teníem l’Obama per gaudir i mirar d’estar esperançats amb un canvi, doncs a matar gent a Gaza i fer por de guerres grosses. Que guanya el Barça i està que no atura, dons a fotre’ns pels morros la crisi i tot en orris i ja t’arreglaràs…
En fi que els qui tenim feina i amor en mesura suficient ni que no sigui per tirar cohets ja podem estar més que contents…
Quan he començat el post en realitat em volia quedar amb les coses bones. Volia aprofitar per expressar el meu reconeixement a la colla vilawebàire, a aquest projecte que ens ajuda a constatar que res està perdut i que l’amistat i la revolució també poden ser virtuals.
Acompleixo 27 mesos de bloc a Vilaweb i n’estic molt contenta. Aquestes són les dades fins avui:
Moltes gràcies a totes i tots!
Que ho passeu bé el cap d’any , com us agradi, en bona companyia de persones, música o llibres… com volgueu.
Jo me’n vaig a estrenar any i a donar amor a Barcelona, a ca mumareta que ha fet 90 anys. Tornaré dia 10 de gener. No marxeu pas. Fins aleshores
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins aleshores,
🙂
I tant que continuarem amb aquestes visites virtuals i no tant virtuals ….. En aquesta casa hi ha espai per a tothom, i avui últim dia de l’any 2008, val més donar-li una bona patacada i començar un any acabat en 9, bonic i viure el dia a dia.
Gràcies VIctòria per tots els teus apunts i molts d’anys !
No canviïs, no em fugis. Estaria com un ferrer sense carbó sense tu, victorió. Has estat un consol, i més que això: la convicció que en el nostre redol encara hi ha persones que mereixen una nit d’insomni i de paraules. Aniria a Lluc a peu amb un atac d’asma per retrobar-te.
Un any nou és com un full abans de ser encetat: lluny de ser una terra erma, és la possibilitat de redreçar el fil de la nostra història, de lliurar-nos a l’esperança de canviar l’argument allí on ens convinga, de mantenir el compromís per la paraula. Que no ens falte inspiració per l’any que comença! Bon any nou!
Et desitge un Any Nou generós i creatiu.
Novament, m’has obligat a mirar el diccionari per tal de consultar un mot que no havia sentit mai. I sí, hi és!
Malgrat, doncs, el “jutipiris”… molt bon any, Victòria! I felicitats a la teva mare per fer-ne 90 en companyia.
La teva companyia és gratificant i plena de comprensió, però també és un repte de qualitat.
bon any!! gràcies per aquestes estones, i per fer-nos rumiar!
És curiós. Sé que aquests dies hi seràs més a prop i, a la vegada, la teva anunciada absència blocaire fa que et percebi molt més lluny… Coses del món virtual.
Amb els meus millors desigs pel 2009.
Reyes
Et desitge un feliç any nou, Victoria.
No et preocupes que no marxarem.
Una abraçada!
Per tu i la teva gent, Victòria, que aquest sigui un any que ens poguem estalviar les misèries, petites i grans, que no ens deixen viure la vida que volem. Una abraçada!
Tu vas a Barcelona i jo vaig a Formentera, mumare té 81 anys. Sempre atents amb el que dius i penses, estarem pendents.
que desitjo que sigui un dels millors dels teus. Fas camí i els que estem al teu costat en gaudim. Fa temps que no escric al bloc ja que no em connecto gaire i no tinc gaires coses a dir al meu bloc. No tinc inspiració! A reveure!
pels vostres comentaris i tendreses. Demà serà un altre dia. Ja som al 2009 i el gener ha dut de tot. Ja en parlarem