Per què Vic? Aquesta és la pregunta que mira de respondre Xavier Casals sobre el sorgiment i l’expansió del partit ultradretà Plataforma per Catalunya. Martín Rodrigo i Tate Cabré inventarien el llegat dels indians en l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona. L’entrevista del mes és amb Carlo Ginzburg, un dels més reconeguts historiadors europeus de la
Al llarg de tot un any, la figura de Joan Maragall ha estat revisitada. “L’Avenç” s’hi suma amb sengles articles de Jordi Castellanos i de Margarida Casacuberta, que analitzen el compromís polític del poeta, el conservadurisme del qual era del tot compatible amb una visió heterodoxa de les responsabilitats del conflicte social o de l’articulació
Llengua i immigració centren els continguts d’aquest número. Andreu Domingo i Elena Vidal, des d’una perspectiva demogràfica, analitzen els diferents models migratoris en cada un dels països de parla catalana, i es pregunten per com afecten la vitalitat de la llengua catalana. Joan Pujolar, des d’una perspectiva més sociològica, subratlla l’actitud “líquida” dels joves cap
Dos noms propis, Ernest Lluch, la trajectòria com a economista del qual és sintetitzada per Francesc Artal, i Carl Einstein, el crític d’art alemany que va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola al costat dels anarquistes i que és evocat per Juan José Lahuerta, centren aquest número. Jordi Nadal i Oller hi
El resultat de les passades eleccions municipals, amb l’increment del vot de dreta i xenòfob a l’àrea metropolitana de Barcelona, és objecte d’anàlisi per part dels politòlegs Jordi Muñoz i Joan Subirats. En l’entrevista del mes, l’economista Germà Bel fa un repàs a la seva trajectòria professional i política, centrada en la qüestió de les
L’entrevista del mes és amb Josep Termes, que, als 75 anys, culmina la seva llarga dedicació a la història del moviment anarquista amb la publicació, a L’Avenç, d’un llibre que sintetitza un segle d’anarquisme català i espanyol. Sebastian Balfour explora les arrels intel·lectuals de l’intent de modernització econòmica sense liberalització política que va intentar el
En l’entrevista, l’economista Guillem López Casasnovas, analitza les qüestions candents de la despesa pública i el seu finançament. Borja de Riquer fa una ullada a la trajectòria internacional de Joan Estelrich, en què passà de representant catalanista a delegat franquista a la Unesco. Timothy Snyder es demana qui va matar més gent, si Hitler o
L’entrevista del mes és amb la sociòloga Marina Subirats, i s’hi parla de la memòria de la guerra civil, del maig del 68 o del paper decisiu de l’educació en la igualtat de les dones. Isabel Segura recupera la biografia de l’arpista i benefactora Clotilde Cerdà. Daniel Mendelsohn fa una lectura crítica de l’èxit de la
L’entrevista del mes és dedicada a Joan Mas Cantí, soci número 1 del Cercle d’Economia, una entitat de la societat civil catalana fundada el 1958 per joves empresaris i economistes europeistes. La configuració “no emocional” de la identitat de la Unió Europea és precisament un dels temes tractats en aquest número, de la mà de
Editorial: si funciona, no ho toquis / La força i la poesia de Carlo Levi (Vincenzo Consolo) / Austeritat (Tony Judt) / L’entrevista: Xavier Rubert de Ventós (Josep M. Muñoz) / Gonzalo de Reparaz: un colonialista anarquista? (Gustau Nerín) / La dona del detectiu (Vicenç Pagès Jordà) / Kiarostami o el desig de ser un
28-N: cap a una llarga hegemonia / La societat del malestar / Berlusconi som tots / Què és la ciutat, sinó la gent? / Paul H. Freedman, un medievalista excèntric / Elegia per un diari / Assessoria literària a fons perdut (…) . Editorial: La societat del malestar. La incertesa sobre la feina,
Editorial: l’endemà de les eleccions; Joan Solà, el mestre (Albert Rico); Uns recordo per a Joan Solà (Narcís Iglesias); L’entrevista: Miroslav Hroch, aprenent de les petites nacions (Josep M. Muñoz); La vida secreta de Marcel Duchamp prop de Figueres (Joan Casellas); Sobre el dietari de Miquel Pairolí, Octubre (Lluís Muntada); La maleta de Dovlàtov (Jordi
Editorial: El populisme que ve/ Elogi de Joan Triadú/ Vargas Llosa, l’intel·lectual guèiser/ F.P. Verrié, la fe en les coses petites/ Lectura per anticomunistes i ignorants nostrats/ Salvem Benjamin dels seus fans/ Sir Falstaff als mercats financers/ El cas Huertas: l’inici d’una incerta transició/ El principi de la incertesa (…) . Editorial. El populisme que
Xavier Folch: “La conclusió a què arribes és que Espanya no ens convé… Només queda una via per explorar: la de la independència”. Folch ha estat fundador d’Editorial Empúries, integrada ara al Grup 62. Va ser membre del comitè central i del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC (…) Editorial: la llengua dels
L’error de la Diagonal (Jordi Borja) / Primeres clandestinitats de Josep Benet (Jordi Amat) / Cap a la ruptura del PSUC (Carme Molinero i Pere Ysàs) / Nocturns d’Ishiguro (Vicenç Pagès Jordà) / Entrevista a Lluís Llach / L’himne nacional d’en Morera (Joaquim Rabaseda) / Després de la sentència (J.M. Bricall, J.M. Castellet, S. Giner,J,