Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

25 de gener de 2012
0 comentaris

L?AVENÇ Per què Vic? L?expansió de PxC

Per què Vic? Aquesta és la pregunta que mira de respondre Xavier Casals sobre el sorgiment i l’expansió del partit ultradretà Plataforma per Catalunya. Martín Rodrigo i Tate Cabré inventarien el llegat dels indians en l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona. L’entrevista del mes és amb Carlo Ginzburg, un dels més reconeguts historiadors europeus de la cultura, autor d’”El formatge i els cucs”. Joan Todó, autor d’”A butxacades”, és l’escriptor convidat d’aquest 2012, amb una sèrie que es diu “Lo melic del món”. Genís Barnosell ressenya els dos darrers llibres de Tony Judt, i Susanna Portell el món poètic de Perejaume (…)

. Editorial. Prou d’austeritat. La idea que un govern pot saldar el seu deute tot privant-se d’ingressos sembla clarament forassenyada –però és justament el que s’està fent. Ens cal una altra política, i abans que sigui massa tard.

. Vistes de Nova York. #Occupy Lincoln Center (Mary Ann Newman). Crida l’atenció la general absència de retòrica familiar. La no-violència que s’hi expressa. La calma. La no-insistència. Fins i tot el llenguatge de l’amor. Realment en aquell moment fa la sensació que s’està gestant una manera de fer i de pensar que podria fer forat. Una satyagraha.

. La llei de ferro del vot econòmic (Jordi Muñoz). Els canvis socials als seus tradicionals barris forts, l’emergència d’un PP especialment populista, l’atur i el descontentament polític creixent han provocat pèrdues substancials de vot als socialistes catalans.

. Entrevista: Carlo Ginzburg, les traces de la història (Josep M. Muñoz). Un dels llibres que per a mi han estat decisius va ser “Guerra i pau”. El meu pare n`havia revisat la traducció que va publicar Einaudi, amb una introducció que no va poder signar més que amb un asterisc perquè era jueu.

. Perquè Plataforma per Catalunya ha sorgit a Vic? (Xavier Casals). La PxC seria una expressió de vigatanisme, atès que ha bastit una nova síntesi ideològica generada a la ciutat en termes de capital de la “muntanya catalana”.

. Els malestars del present (Genís Barnosell) Tony Judt sosté que ha estat la mateixa esquerra la que ha fet fallida. No tant perquè una part d’ella ha evolucionat cap a “terceres vies” massa compromeses amb els mercats financers, sinó perquè tota ella s’ha amarat d’individualisme.

. La gestió de la complexitat (Vicenç Pagès Jordà) Jonathan Franzen aconsegueix gestionar la complexitat psicològica, històrica, laboral, geogràfica. No hi ha habitació on no gosi entrar, no hi ha generació que no retrati amb lucidesa, no hi ha col·lectiu que despatxi amb un tòpic rebregat: a tots els consagra la seva atenció, exempta de reduccionismes.

. Narrar els abismes interiors (Lluís Muntada) La novel·la de Max Besora manifesta un gran equilibri entre atributs dissímils. Els elements onírics i abstractes sempre es contrapunten amb un referent material. Les cadències del volcà assenyalen tots els cicles temporals de la novel·la i tot els compassos de la psicologia del protagonista.

. L’Avenç. Número 375. Gener 2012. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!