Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’entrevista del mes és dedicada a Joan Mas Cantí, soci número 1 del Cercle d’Economia, una entitat de la societat civil catalana fundada el 1958 per joves empresaris i economistes europeistes. La configuració “no emocional” de la identitat de la Unió Europea és precisament un dels temes tractats en aquest número, de la mà de Montserrat Guibernau. Pere Vilanova hi analitza les revoltes dels països àrabs del nord d’Àfrica, i Josep M. Montaner es pregunta si no fóra hora de rectificar l’oposició a la continuïtat de les obres de la Sagrada Família. Joan-Lluís Lluís s’incorpora a la nòmina d’escriptors de L’Avenç, i Jaume Subirana revisita la figura de la traductora i poeta Paulina Crusat. Genís Barnosell ressenya el llibre de Germà Bel sobre l’Espanya radial, i Hilari Raguer l’obra pòstuma de Gabriel Cardona. (…)
. EDITORIAL: La locomotora i els vagons. La publicació del llibre de l’economista i exdiputat socialista Germà Bel de l’”Espanya radial”, constitueix una fita molt notable en el pensament que el catalanisme ha anat elaborant en aquests darrers anys.
. La revolta social àrab: ¿una transició regional?. Pere Vilanova. En tercer lloc, crida l’atenció la naturalesa secular, laica, de tot el moviment, de les seves diferents expressions… han estat sobretot urbans.
. Eric Hobsbawm publica “Com canvia el món”. Stefan Collini. L’historiador ideal del marxisme ha de ser en part teòric, en part erudit; en part creient, en part escèptic en cap cas ingenu.
. Joan Mas Cantí, fundador del Cercle d’Economia. Josep M. Muñoz. La nostra idea era fer una aliança amb la UCD de Suárez, amb la idea que a Catalunya hi hagués un sol partit de centre, amb el mateix pacte que hi ha a Alemanya entre la CDU i la CSU de Baviera.
. Paulina Crusat, mitjancera. Jaume Subirana. Mentre esdevé un personatge clau per al diàleg entre les literatures catalana i castellana, Crusat manté una intensa correspondència amb Carles Riba.
. El conte com a haiku. Vicenç Pagès Jordà. Els contes d’Alice Munro tenen entre vint i trenta pàgines. En aquest espai, l’autora canadenca hi sap construir un petit món i hi sap convocar una petita constel·lació de vides, sempre fràgils, sempre diferents. La seva obra compleix l’objectiu que marca Richard Ford als contes: explicar alguna cosa que no sabem i que, no obstant és important.
. Construir la nació a través de les infraestructures. Gernís Barnosell. Una política de construcció d’infraestructures tossuda i persistent ha invertit durant tres segles recursos ingents no pas en una xarxa de transports al servei del creixement econòmica sinó al servei de la política.
. Gabriel Cardona i la història. Hilari Raguer. Cardona no era només un gran historiador, sinó també molt bon escriptor. No fa novel·la històrica, sinó història novel·lada. els seus llibres són història perquè es documenta rigorosament i no s’inventa res, però jo en diria història novel·lada per la traça i fins la bellesa literària amb què ho narra.
. L’Avenç. Número 366. Març 2011. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!