Editorial: si funciona, no ho toquis / La força i la poesia de Carlo Levi (Vincenzo Consolo) / Austeritat (Tony Judt) / L’entrevista: Xavier Rubert de Ventós (Josep M. Muñoz) / Gonzalo de Reparaz: un colonialista anarquista? (Gustau Nerín) / La dona del detectiu (Vicenç Pagès Jordà) / Kiarostami o el desig de ser un altre (Imma Merino) (…)
. Editorial: Si funciona, no ho toquis. Pierre Vilar qualificava l’Estat de les Autonomies d’”artifici més que edifici”.
. La força i la poesia de Carlo Levi (Vincenzo Consolo). “Les paraules són pedres”, Ed. L’Avenç, fruit d’un viatge a Sicília en tres temps, té un ritme interior d’imminència, una tensió i gairebé una passió en la mirada i en la intel·ligència a l’hora de captar la realitat.
. Austeritat (Tony Judt). Es publica pòstumament un llibre –“El refugi de la memòria”, Ed. La Magrana- de records dictats durant la seva malaltia.
. Ja ens regiran les butxaques (Albert Fabà). La Sentència del Tribunal Suprem sobre les llengües a l’ensenyament.
. Nit de reis amb lapislàtzuli (Josep Maria Fonalleras). Me la vaig mirar amb una atenció continuada i em penso que fèrtil. Hi vaig veure les llargues potes del camell i aquella construcció de fusta a tall de portal que sembla l’entrada d’una mina, arrecerada sota la roca blanquinosa.
. L’entrevista: Xavier Rubert de Ventós. L’atenció flotant del filòsof (Josep M. Muñoz). Jo vull la independència, no vull somiar-la. La vull per als meus fills petits; ells potser sí que la veuran. I per això, ens cal ser pragmàtics. Hem d’arribar-hi perquè la gent veu que és allò que els interessa.
. Gonzalo de Reparaz: un colonialista anarquista? (Gustau Nerín). Era un ferm monàrquic i es mostrava decididament contrari a la llibertat electoral. Reparaz treballava per al govern a Tànger, i creia que el colonialisme era l’única sortida per a Espanya.
. Màquines d’emocionar (o no) (Manel Ollé). En un moment –que ja fa massa que s’allarga- en què el debat poètic en l’àmbit català es redueix a la ignorància mútua i, en el millor dels casos, a les consignes i bandositats, potser sí que és de la màxima actualitat llegir un crític de la vella escola com T.S. Eliot.
. Una qualitat prometeica (Lluís Muntada). Un dietari escrit als vint anys –“El mirall inhumà”. Editorial Acontravent-, testimoni únic de l’obra de Joan Granés, un plausible escriptor empordanès mort prematurament.
. La dona del detectiu (Vicenç Pagès Jordà). La novel·la negra –“Sé el que estàs pensant”, Edicions Proa- amb què debuta John Verdon conté els ingredients exigibles al un best-seller de qualitat.
. Kiarostami o el desig de ser un altre (Imma Merino). Pocs cineastes com Kiarostami han fet present la bellesa i el misteri del món, a vegades amb la simplicitat d’un cop de vent, però també amb una acurada elaboració d’imatges de manifesta inspiració pictòrica.
. L’Avenç. Número 365. Febrer 2011. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!