La Residència d’Oficials de l’Exèrcit aixecada l’any 1939 a la Diagonal de Barcelona, la construcció de la qual va ser sufragada amb les aportacions d’empreses catalanes, és el tema de portada d’aquest número. Hi destaca l’entrevista amb Casimir Martí, sacerdot i historiador, compromès amb els ensenyaments del Concili Vaticà II. Cyril Trépier analitza, des de
L’entrevista del mes és amb Josep Ramoneda, que ha estat director del CCCB, i periodista cultural i polític. En aquest número es clou la publicació de la recerca que Jaume Busqué i Lluís Bursó han dut a terme sobre la presó del Cànem, un episodi de la repressió de la postguerra. I recuperem un text de
La qüestió de la llengua és molt present en aquest número. L’entrevista del mes és amb el notari Lluís Jou, especialista en dret civil i un dels artífexs de la llei de Política Lingüística de 1998. Albert Fabà escriu a propòsit del projecte de llei Wert i l’amenaça que representa per a l’ensenyament en català,
La gran recessió que vivim porta a revisitar la figura del president demòcrata dels Estats Units, F.D. Roosevelt, que va proposar un New Deal als seus ciutadans, amb la idea que la missió d’un govern democràtic era “la difícil i ineludible tasca de posar la gent a treballar”, és a dir a combatre l’atur com
El “realisme històric” és el nom amb què es coneix el moviment cultural que va contribuir decisivament a renovar la cultura catalana als anys seixanta. Marta Vallverdú analitza l’eclosió d’aquest corrent en la literatura, des de la perspectiva del teixit cultural que el va fer possible. L’entrevista del mes: l’economista Alfredo Pastor, que reflexiona críticament
En l’editorial es recorda tant “la dècada de les decepcions” passada com la progressiva configuració de Catalunya, gràcies a l’autogovern, com una societat “independent”. El sociolingüista Albert Fabà mostra la correlació entre llengua i opció per la independència. En l’entrevista del mes: Benet Casablancas, a hores d’ara el compositor català amb una més gran projecció
“¡Qué gran decepción! Cuando uno se dispone a leer un libro como éste, lo hace con una de estas dos convicciones: a/ Que le queden desveladas las relaciones de poder propiciadas por la educación en las Escuelas Virtelia. Que aparezcan, para ello, listas de gente allí educada en cada año, e incursiones en su actividad
Pere Calders, és tema de portada. Toni Sala, i Carme Gregori, n’analitzen tradició i estratègia literària. L’entrevista és amb el sociòleg Salvador Giner. Simona Škrabec examina críticament algunes de les aportacions al cinquantenari de “Nosaltres els valencians”, de Joan Fuster. Joan-Lluís Lluís hi presenta la seva traducció de les “Notícies de tres ratlles” de Félix Fénéon. Jaume Subirana
La transició democràtica a Espanya no pot ser analitzada en termes de blanc o negre, perquè la realitat és plena de grisos. Però en el moment present convé –com fa Jordi Borja en l’article que obre aquest número– avaluar-ne els costos i els beneficis, i destacar-ne les ocasions perdudes de ruptura i de condemna del
Barcelona es va sumar, a principi del segle XX, a la voluntat d’atreure turisme com una forma de projectar-se cap a Europa, un fenomen que era entès per les elits del moment com una manifestació de la modernitat. L’entrevista d’aquest mes és amb el politòleg i historiador Isidre Molas, fundador als anys seixanta del Front
On es troba el plaer de la lectura? Quina és l’especificitat de la literatura? I quin espai ocupa avui la literatura dins el panorama de la cultura? Aquests són alguns dels interrogants que planteja l’entrevista amb Jordi Castellanos, un dels més destacats historiadors de la literatura catalana contemporània i codirector d’”Els Marges”. El centenari de
Llorens Gomis, Roser Bofill, catòlics, progressistes, matrimoni, foren els fundadors en aquell llunyà 1951 –en la fosca nit franquista, amb un vessament d’hemoglobina que no cessava, quan s’alça aquell edifici digne, necessari, compromès, de gran obertura de compàs, que fou i que, per molts anys, encara és la revista “El Ciervo” (…) Una proposta intel·lectual,
L’oblit de la història ha estat i és un dels factors fonamentals a l’hora d’explicar tant les causes de la crisi econòmica present com les dificultats que té Europa, amb la política d’austeritat imposada, per sortir-ne. Aquesta és una de les afirmacions més importants que fa l’economista Antón Costas, catedràtic de la Universitat de Barcelona,
En el número d’aquest mes que acaba, en tenim, entre els continguts més interessants: Enric Juliana, el periodisme polític; El port de Kaurismäki; Crisi i polític; Les narracions de Ruyra; Cara i creu dels jocs florals; El català i l’Estat; Del 19 de juliol als fets de maig; La dona desestimada (…) . Editorial: Enfortir
El tema de les identitats, diu Josep Fontana, és important per als historiadors, per tal d’entendre perquè les persones actuen col·lectivament. El mateix Fontana i el britànic Andrew Vincent hi reflexionen en sengles articles. Xavier Macià hi aporta un punt de vista personal i històric, el del Quebec dels anys seixanta, amb el conflicte entre