Pere Meroño

Llengua i immigració centren els continguts d’aquest número. Andreu Domingo i Elena Vidal, des d’una perspectiva demogràfica, analitzen els diferents models migratoris en cada un dels països de parla catalana, i es pregunten per com afecten la vitalitat de la llengua catalana. Joan Pujolar, des d’una perspectiva més sociològica, subratlla l’actitud “líquida” dels joves cap a la llengua. L’entrevista del mes és amb l’historiador Joan Lluís Marfany, reconegut especialista de la literatura catalana del segle XIX. Mary Ann Newman evoca l’11-s, en el seu desè aniversari, arran de la publicació del dietari de Fèlix Fanés. A més de les seccions habituals de cada mes (…)

. Editorial. La cultura no apareix entre les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. I sense un suport públic decidit a un sector tan feble, i alhora tan decisiu per a la identitat col·lectiva, com és la cultura, Catalunya estarà més “indefensa” que mai.

. Deu anys més tard (Mary Ann Newman). Deu anys més tard la manca de generositat, la meselleria i la gasiveria s’han aferrat als Estats Units. Sovint amb l’excusa de la seguretat, la desmemòria dels valors de Roosevelt i de Kennedy, i fins i tot de Nixon i Reagan… han guanyat el pols polítics del país.

. Entrevista: Joan-Lluís Marfany. Historiador (de la literatura). (Josep M. Muñoz).  La idea que hi ha una renaixença lingüístico-literària que després evoluciona cap al nacionalisme és errada: el que hi ha és una incipient idea nacional que suscita la restauració de la llengua a la plena dignitat.

. Els joves i la catalanitat líquida. (Joan Pujolar). Si la catalanitat dels joves és efectivament la catalanitat que ve, aquesta serà doncs clarament una catalanitat líquida, híbrida i fluïda una catalanitat eternament “en construcció” i marcada per la por estructural a la dissolució.

. Migracions i llengua als territoris de parla catalana. Una perspectiva demogràfica (Andreu Domingo i Elena Vidal Coso). A les terres de parla catalana, en total hi ha 2,5 milions de residents estrangers, un 16,9% de la població, que augmentaria fins al 18,5% si comptéssim les persones nascudes a l’estranger.

. Els nous italians de Barcelona (Claudia Cucchiarato). A l’inici del mil·lenni, Barcelona, més que qualsevol altra ciutat del món, s’ha convertit en una mena de Meca del jove italià mitjà.

. L’art de la novel·la històrica (Vicenç Pagès Jordà). El mèrit de Laurent Binet no és haver triat un tema tan rellevant, sinó haver escrit el llibre sense els clixés que tan sovint trobem a les novel·les històriques. El llibre (HHhH) avança de mica en mica, no pas en línia recta sinó endavant i endarrere, a còpia de circumloquis i disquisicions.

. Un univers amb lleis pròpies (Lluís Muntada). Borja Bagunyà publica un nou recull de contes, fonamentals en l’experimentació formal i l’edificació de laberints interiors.

. Comanxes! (Genís Barnosell) … el llibre de Pekka Hamalainen aconsegueix recuperar els comanxes com el que eren: guerreres i comerciants, caçadors i diplomàtics, capaços de respectar la pau i d’imposar la guerra amb grans dosis de violència tant contra els combatents com contra dones i infants. Res per envejar a europeus i nord-americans.

. L’Avenç. Número 373. Novembre 2011. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!