Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
28-N: cap a una llarga hegemonia / La societat del malestar / Berlusconi som tots / Què és la ciutat, sinó la gent? / Paul H. Freedman, un medievalista excèntric / Elegia per un diari / Assessoria literària a fons perdut (…)
. Editorial: La societat del malestar.
La incertesa sobre la feina, els maleïts diners, o el fet que l’atenció a la gent gran que no es pot valer per ella mateixa s’està convertint en una qüestió central en una població cada cop més envellida com l’europea.
. Cap a una llarga hegemonia? (Josep M. Muñoz)
Els qui pontificaven sobre els possibles costos electorals d’un PSC “massa catalanista” s’han trobat amb un transvasament de vot cap a CiU. La deserció té un component ideològic evident.
. Berlusconi som tots (Paola lo Cascio)
Tanmateix, Berlusconi té una cosmovisió que ha sintonitzat amb algunes característiques pròpies de la cultura difosa a Itàlia, així com el de protagonitzar els canvis importants, en valors i en maneres de pensar.
. Què és la ciutat sinó la gent? (Josep M. Muñoz)
Un llibre de Jordi Borja tanca una època de l’urbanisme i la política de Barcelona. Caldria saber perquè Barcelona ha passat de ser una ciutat on la gent va ser la protagonista de la reconstrucció urbana a una situació com l’actual, en que s’estén la percepció que ja no és per a ells.
. Entrevista: Paul H. Freedman, un medievalista excèntric.
A la Plana de Vic, l’any1975, jo resultava exòtic, no només perquè parlava català, sinó perquè a més era americà. Com que no es creia que un americà treballés en la història de l’església medieval, es pensaven que en realitat jo treballava per a la CIA.
. Picasso i la política (John Richardson)
Picasso s’afilià al Partit Comunista el 1944. com a pacifista de sempre, es va convèncer que s’havia unitat al partit de la pau –una alternativa a la fe catòlica que havia intentat repudiar sense èxit.
. Experts en metàfores (Simona Skrabec)
Ramon Erra publica una nova novel·la, Escolta Volòdia! on comparteix l’enlluernada atracció per l’Europa de l’est.
. Assessoria literària a fons perdut (Manel Ollé)
S’exposa a continuació un plec d’obvietats sobre el regiment de la cosa literària, perquè se’n faci el desús que convingui als nous –o no tan nous- gestors de la república literària regional.
. Joan Viladomat o la indústria del cuplet (Jaume Collell)
El compositor del celebèrrim tango “Fumando espero”, Joan Viladomat (1885-1940) no surt a l’Enciclopèdia Catalana.
. L’Avenç. Número 364. Gener de 2011. 72 pàgines. Edita RBA. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!