Dos noms propis, Ernest Lluch, la trajectòria com a economista del qual és sintetitzada per Francesc Artal, i Carl Einstein, el crític d’art alemany que va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola al costat dels anarquistes i que és evocat per Juan José Lahuerta, centren aquest número. Jordi Nadal i Oller hi recorda, a més, com es va fer historiador. L’entrevista del mes és amb el periodista i productor de televisió Toni Soler, director del “Polònia”. Núria Santamaria hi comenta el relleu al Teatre Lliure, i Lluís Muntada hi ressalta la importància del llibre “Allez! Allez!” de Maria Campillo. A més de les seccions i les signatures habituals de cada mes (…)
. Editorial. Catalunya destina només 42 euros per habitant a la cultura mentre que en països com Finlàndia la xifra puja gairebé a 80 euros.
. Diari de guerra (Fèlix Fanés). L’autor publica un dietari escrit a Nova York en les setmanes posteriors a l’11-S.
. La tirania dels gestors (Mary Ann Newman). Sóc nord-americana, però des de fa uns vuit anys he estat infiltrada a l’administració, o millor dit a la para-administració pública catalana… Vaig acabar desenvolupant el projecte del Catalan Center at New York.
. Com em vaig fer historiador (Jordi Nadal). Intervenció en l’homenatge que Comissions Obreres de Catalunya va tributar a Josep Fontana i a Jordi Nadal.
. Entrevista: Toni Soler. L’analista i l’humorista (Josep M. Muñoz). Ens hem de treure del cap la idea que el català torni a ser hegemònic a Catalunya.
. Ernest Lluch i l’economia. La realitat i les idees (Francesc Artal) Lluch, sempre obsessionat pels “models”, volia descobrir el model econòmic valencià, i sostenia que el País Valencià no havia restat al marge de la revolució industrial.
. Els àrabs, una història complexa (Genís Barnosell) Un llibre d’Eugene Rogan, professor a Oxford, proposa un recorregut formidable per cinc segles d’història dels àrabs.
. Abans de ser vell. A “La viuda prenyada”, Martin Amis indaga en els costums eròtics i en les configuracions sentimentals vigents a l’any 1970.
. La gravetat i la lleugeresa (Imma Merino). A l’espera de “Les herbes folles”, fins ara l’última pel·lícula d’Alain Resnais, una aproximació a la trajectòria d’un cineasta que ha construït una obra identificable en les seves mutacions.
. L’Avenç. Número 371. Setembre 2011. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Està rodejat i conèix bé l’èlit política catalana i catalanista que tant partit ha tret, llogant-lo per a que es dedique a caricaturitzar al màxim i sap que l’autèntic instigador contra la llengua catalana esdevé d’aquest èlit política catalana esgotada.
I que pot ser fagen bó la dita espanyola ‘dime de que presumes y té diré de que careces’.
Per això hi són tota aquesta plagueta de professionals de sempre adjectes al régim com Buenafuente, Eduard Punset, Fuentes i tota la pesca. I si amb Espanya no n’hi ha prou, ens donaràn més del mateix amb l’escusa de més Europa, és a dir més del mateix, encefalomana plà.
Toni Soler pot parlar amb coneiximent de causa i això de la llengua no només ser que s’ha vaja destapat com una qüestió electoralista a Catalunya i la resta de l’Estat per estimular el vot en clau nacional CiU-PP i fornt l’esquerra-dreta.
També pot ser siga un consens de cansament de l’èlit catalanista i catalana que també li han encarregat caricaturitzar al màxim a Toni Soler i coneix tant bé.