El nacionalisme català té una assignatura pendent des del retorn de l’autonomia: reconèixer i ajudar l’expressió cultural en llengua castellana de casa nostra. Vet aquí un interessant repte, el qual no reportarà més que dividends, de la nova i futura, esperem-ho, conselleria de Cultura regida per ERC. Efectivament, fou un tort explicable històricament l’absència de
Tard o d’hora havia d’esdevenir-se. Algú prou llest i amb empenta, gosaria de posar-hi fil a l’agulla. Aprofitar el bon posicionament de Barcelona i una experiència solvent en matèria de formació en mestratge i post-grau per crear una institució nova de trinca. Un centre disposat a impartir ensenyament de qualitat en economia i, tot, en
Noia, no puc evitar-ho: tinc una flaca per l’Eliseu Climent. D’ell venia a dir el Mestre Joan Fuster que era molt capaç de fer-la ben grossa. A veure qui ho havia de dir que al bell mig de la capital (?!) valenciana, territori comanxe, aixecaria un bastió de la catalanitat més intel·ligent, pragmàtica, i engrescadora.