Xavier Folch: “La conclusió a què arribes és que Espanya no ens convé… Només queda una via per explorar: la de la independència”. Folch ha estat fundador d’Editorial Empúries, integrada ara al Grup 62. Va ser membre del comitè central i del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC (…)
Editorial: la llengua dels clàssics / Què és viu i què ha mort en la socialdemocràcia (Tony Judt) / Entra França i Catalunya (Jaume Sobrequés) / El Fons Cambó de París (Francesc Bernat) / Les nines russes de la literatura (Lluís Muntada) / Claude Chabrol; Un metge que diagnostica però que no fa teràpia (Imma Merino) (…)
. Editorial: La llengua dels clàssics
La societat, va escriure Burke, és una associació no tan sols entre els qui són vius, sinó entre els qui són vius, els qui són morts i els qui han de néixer.
. Què és viu i què ha mort en la socialdemocràcia
El socialisme –sota les seves disfresses i pseudoencarnacions- ha fracassat. La socialdemocràcia ha reeixit més enllà dels somnis més agosarats dels seus fundadors (Tony Judt)
. Camins de democràcia
La sentència marca un abans i un després de l’evolució de l’Estat de les Autonomies i, converteix en il·lusòries les expectatives de transformació cap a un model de federalisme plurinacional (Ferran Requejo)
. Entrevista: Xavier Folch, entre l’edició i la política
La conclusió a què arribes és que Espanya no ens convé… Només queda una via per explorar: la de la independència.
. Tolstoi se’n va de casa
El drama de la mort de Tolstoi va ser el primer gran esdeveniment mediàtic de Rússia. Astapovo va ser l’ull d’un huracà periodístic. Les càmeres eren allà, i el cinematògraf. Es pot veure Tolstoi a You Tube (James Meek)
. El Fons Cambó de París
A la postguerra, la biblioteca de l’antiga Fundació Cambó a la Sorbona de París es va convertir en el refugi intel·lectual d’un cert nombre d’erudits exiliats, amb els quals la Universitat de París havia pres un compromís moral. Acabat el franquisme, va estar a la base de l’actual Centre d’études catalanes (Francesc Bernat i Baltrons)
. Les nines russes de la literatura
Amb el predomini d’un to net, diàfan, sense megalomanies, “Combray, de lluny” parteix dels interrogants propis d’un lector agudíssim i es culmina en un aplec de contes d’un escriptor per a qui la realitat té una constitució literària (Lluís Muntada)
. Un metge que diagnostica però que no fa teràpia
Per valorar-ne la dimensió lúcida i decisiva, o en tot cas per apuntar que també podia ser insolent i fins i tot poca-solta, les necrològiques s’han referit a bastament a l’humor com un dels signes distintius de Chabrol, afegint-hi que, de fet, ell era més divertit que no pas els seus films, que sempre projecten una mirada ombrívola sobre l’espècie humana (Imma Merino)
. L’Avenç. Número 361. Octubre 2010. 72 planes. Edita: RBA. Barcelona.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!