Pere Meroño

Editorial: El populisme que ve/ Elogi de Joan Triadú/ Vargas Llosa, l’intel·lectual guèiser/ F.P. Verrié, la fe en les coses petites/ Lectura per anticomunistes i ignorants nostrats/ Salvem Benjamin dels seus fans/ Sir Falstaff als mercats financers/ El cas Huertas: l’inici d’una incerta transició/ El principi de la incertesa (…)

. Editorial. El populisme que ve.

“Més enllà de les eleccions del dia 28, aquesta és una qüestió que ens hauria de preocupar seriosament en el futur immediat i per a la qual no hi ha altra antídot que el “discurs racional” per a una “política sensata” que cal reclamar, ara més que mai, amb força”.

. Elogi de Joan Triadú (Ramon Pla i Arxé)

El seu caràcter i les seves conviccions eren d’una fermesa que m’ha fet comparar-lo amb el seu estimat Pedraforca: d’una altura considerable, un punt cantellut i inamovible.

. Vargas Llosa, l’intel·lectual guèiser (Carles Álvarez Garriga)

Acabàvem d’assistir a un d’aquells encontres excepcionals en què hom es topa amb un novel·lista guèiser, un intel·lectual d’aquells per a qui el Món, l’Eternitat, són el rebedor de casa.

. Entrevista. Frederic-Pau Verrié: la fe en les petites coses.

En aquest país, alguns passos endavant s’han donat perquè hi ha hagut gent que en un cert moment han fet alguna cosa perquè creien que allò s’havia de fer. Per imperatiu moral, cívic.

. Opinions d’un jueu volterià: el filosemitisme heterodox de Joan Fuster (Pau Viciano)

Admet que darreres les crítiques a Israel pot amagar-se, mal dissimulat, l’odi de sempre contra els jueus però no accepta aquesta coartada per a donar un xec en blanc a l’Estat israelià.

. El cas Huertas: l’inici d’una incerta transició (Jaume Busqué i Barceló)

La detenció, a la plaça Llucmajor de Barcelona, de “Wilson i de “Txiki”, tots dos dirigents d’ETA, havia d’alterar radicalment la situació processal de Huertas, amb qui la policia els va relacionar.

. Lectura per a anticomunistes i ignorants nostrats (Francesc Vilanova i Vila-Abadal)

Un dels fenòmens que s’han esdevingut en l’àmbit de la publicística en aquests darrers anys és el sorgiment d’un grup, a cavall del periodisme i de la pretensió de ser la nova intelligentsia, marcat per l’anticomunisme militant, un neoconservadorisme ortodox i matusser, un neoliberalisme força primitiu i un equipament teòric més aviat escàs.

. Pere Anguera: els símbols nacionals de Catalunya (Genís Barnosell)

A partir de 1880, el catalanisme elaborarà en un termini prou curt d’una vintena d’anys un conjunt de símbols que havien d’esdevenir un “emblema d’identitat per a marcar la persistència de trets diferenciadors dins d’Espanya”, en contra de la voluntat castellanitzadora impulsada pel poder.

. Salvem Benjamin dels seus fans (Stephan Wackwitz)

Benjamin és l’últim, el més important i el més brillant representant de la cultura literària jueva del segle XX, un medi tan ple de talent que la literatura alemanya encara no s’ha recuperar de la seva eradicació a mans dels nazis.

. Sir Falstaff als mercats financers (la nova novel·la de John Le Carré) (Vicenç Pagès Jordà)

És en la manera d’organitzar el material narratiu on fracassen la majoria d’autors que tenen una bona història per explicar: com si amb un bon què, el com deixés de ser decisiu. Doncs bé, és en el muntatge on Le Carré mostra una perícia més subtil.                                                                      

. L’Avenç. Número 362. Novembre de 2010. 72 pàgines. Edita RBA. Barcelona.

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!