Pere Meroño

Editorial: l’endemà de les eleccions; Joan Solà, el mestre (Albert Rico); Uns recordo per a Joan Solà (Narcís Iglesias); L’entrevista: Miroslav Hroch, aprenent de les petites nacions (Josep M. Muñoz); La vida secreta de Marcel Duchamp prop de Figueres (Joan Casellas); Sobre el dietari de Miquel Pairolí, Octubre (Lluís Muntada); La maleta de Dovlàtov (Jordi Puntí) (…)

. Editorial. El PSC corre el perill seriós de “tornar al passat”, tot renunciant a la construcció d’una esquerra nacional i tornant-se a presentar com l’alternativa al nacionalisme.

. La dignitat de l’est (Christoph Diechmann). El reconeixement de l’est continua sent una assignatura pendent. Les dues Alemanyes s’han unificat, però la història de la diferència entre uns alemanys i els altres no es pot unificar.

. Joan Solà, el mestre (Albert Rico). L’exigència amb ell mateix, la capacitat de treball i la seva intel·ligència són les que li atorgaven l’autoritat connatural a la figura de mestre.

. Uns recordo per a Joan Solà (Narcís Iglésias) Recordo la seva independència de criteri i de caràcter, especialment meritori en el context tribal de la catalanística. Un dia li ho vaig comentar. Li va agradar, em va semblar intuir que no hi havia pensat mai.

. Miroslav Hroch. Aprenent de les petites nacions. El meu interès en els processos de formació nacional va començar en els anys 1950, quan alguns historiadors soviètics i txecs denunciaven els moviments nacionals com a “reaccionaris”. Mai no he pretès desenvolupar una “teoria del nacionalisme”: el meu enfocament ha estat comparatiu i històric, i la meva recerca centrada en les nacions “petites”, no dominants. És un error pensar que la nació no pot existir sense un estat. Parlem de nacions culturals, independentment de la forma política en què s’organitzin. I això es pot aplicar al cas català. A un jove estudiós dels moviments nacionals li recomanaria que no s’involucrés emocionalment en el tema, que no estigués ni a favor ni en contra del “nacionalisme”.

. La vida secreta de Marcel Duchamp prop de Figueres (Joan Casellas).

. Mestratge vital i literari (Lluís Muntada). El dietari Octubre, de Miquel Pairolí, és una cúspide de la nostra literatura, expressa una consciència macerada, fon contingut i forma, precisa l’aliança entre felicitat i horror al buit. Octubre és un mestratge vital i literari.

. La maleta de Dovlàtov (Jordi Puntí). Una constant de les obres de Dovlàtov és que costa de definir si són ficció o memòria personal.

. L’Avenç. Número 363. Desembre de 2010. 80 pàgines. Edita RBA. Barcelona.

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!