Pere Meroño

L’entrevista del mes és amb Josep Termes, que, als 75 anys, culmina la seva llarga dedicació a la història del moviment anarquista amb la publicació, a L’Avenç, d’un llibre que sintetitza un segle d’anarquisme català i espanyol. Sebastian Balfour explora les arrels intel·lectuals de l’intent de modernització econòmica sense liberalització política que va intentar el franquisme, i Manel Forcano ens parla del rabí ben Adret, un dels defensors de l’ortodòxia a la Barcelona medieval. Mary Ann Newman inicia les seves “vistes de Nova York”, Vicenç Pagès llegeix l’últim llibre de Thomas Pynchon, Màrius Serra reflexiona sobre la llengua literària i Jordi Puntí llegeix dues novetats literàries amb el tedi com a rerefons (…)

. Editorial. L’exaltació de l’enriquiment a la qual hem assistit no té en compte que el desenvolupament d’un país no es basa només en el creixement econòmic, en la creació de riquesa, sinó en com aquesta es distribueix i corregeix les desigualtats… passa doncs per tornar a posar l’economia al servei de la societat, i no la societat al servei de l’economia.

. La nova clandestinitat literària (Màrius Serra). La banalització de la llengua literària, una forma de bandejar la literatura catalana.

. Vides paral·leles (Mary Ann Newman). Les primeres vint-i-cinc paraules que vaig aprendre en castellà me les va ensenyar ella, allà. Venien empeltades de l’aire sedós i de les pluges amb sol del tròpic. I de la música del castellà de Cuba, i de la música de la música de Cuba, al so de la qual ella ballava amb tanta elegància. Jo hi estava enganxada (vet aquí una meravellosa història que a un servidor li agradaria veure convertida en llibre).

. La densitat de la Sainte-Victoire (Josep M. Fonalleras). El secret de la muntanya és la densitat. Cézanne la pinta amb obsessió en els darrers anys de la seva vida. Des del 1890 al 1906, almenys hi ha divuit acostaments al tòtem. Però és que no ha deixat de pintar-la des de 1870.

. Josep Termes: la història com a nostàlgia (Josep M. Muñoz). Va ser l’Andreu Nin el que em va expulsar del PSUC. Jo vaig plantejar la necessitat de reconèixer que el seu assassinat havia estat un desastre, i em vaig trobar amb l’oposició del Sacristán i la seva dona. (reconec que m’incomoda una mica, la personalitat d’en Termes; abans lloat per uns per comunista i marxista; ara, lloat pels altres, per la seva proximitat al nacionalisme)

. Franquisme i modernització. La SEAT, emblema d’una contradicció (Sebastian Balfour) El model de modernització dels tecnòcrates es va basar en la creença que el desenvolupament generaria nivells de vida superiors que contindrien o neutralitzarien reivindicacions sociopolítiques.

. Salomó Ben Adret. El triomf d’una ortodòxia (Manuel Forcano) Salomó ben Adret, gràcies a la seva autoritat com a mestre talmudista i jurisconsult, va ostentar el títol de rabí de Barcelona i va servir com a ministre d’afers jueus de tres reis catalans.

. La construcció de l’espai narratiu (Lluís Muntada). Maurici Pla eixampla els patrons del meravellós i del fantàstic, associats a la desfiguració del món i als processos onírics.

. Un detectiu amb sandàlies (Vicenç Pagès Jordà). Doc Sportello, el detectiu protagonista (del llibre de Thomas Pynchon), aconsegueix mantenir el rumb de la investigació i no perdre’s entre la vintena llarga de personatges, cadascun dels quals pot dur adherits camells, prostitutes, amics, amants i totes les combinacions possibles. Afegim-hi els veïns, els policies de diferents cossos, parents fins al tercer grau, prestamistes, fetilleres, informàtics, immobiliaris, mercenaris, un exorcista zen deszombifador, un càrtel de la droga i membres de la Germandat Ària.

. Identitats, símbols i mites a debat (Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà) El Congrés Internacional Pere Anguera ha revisitat alguns dels temes explorats pel desaparegut historiador reusenc.

. L’aparador: L’ofici de raonar. Societat, economia, política, valencianisme. Vicent Soler; Quaranta anys d’advocat. Història del meu temps, 1894-1936. Amadeu Hurtado; El mar. Blai Bonet.

. Narrar el Tedi (Jordi Puntí) Puigdevall ha explicat que el que l’interessa és l’estil, i no els fets.

L’Avenç. Número 369. Juny 2011. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!