Pere Meroño

En l’entrevista, l’economista Guillem López Casasnovas, analitza les qüestions candents de la despesa pública i el seu finançament. Borja de Riquer fa una ullada a la trajectòria internacional de Joan Estelrich, en què passà de representant catalanista a delegat franquista a la Unesco. Timothy Snyder es demana qui va matar més gent, si Hitler o Stalin. Fèlix Fanés recorda, com a primer director de “L’Avenç”, el paper que va tenir Tarradellas en el rellançament de la revista. Simona Škrabec rellegeix la poesia de Maragall, Joaquim Rabaseda valora el segon disc dels Manel, i Jordi Puntí s’interroga sobre el futur del llibre digital (…)

. Editorial: Per què no ens indignem?  La qüestió de la desigualtat i la profunda injustícia d’un sistema que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues… Per què les coses continuen sent com són? Per què hi consentim? Per que no ens indignem?

. Rellotge d’emocions, el millor Raimon. (Albert Fabà). És l’obra d’algú que, per dir-ho amb mots d’una de les cançons, la fa mentre s’acosta la nit. Paradoxalment, perquè Raimon, si alguna cosa em suggerí fou més aviat la força i l’energia.

. Oriol Regàs, L’Avenç i altres històries. (Fèlix Fanés). No era pas un repte menor trobar el just equilibri entre el regor històric i l’amenitat de la lectura, una acrobàcia indispensable si ens volíem dirigir a un públic com més ampli millor.

. Entrevista: Guillem López Casasnovas, el finançament i la despesa. (Josep M. Muñoz) La qüestió no és si tothom s’ha de jubilar als 67 anys, sinó de quants anys s’ha estat al servei de la societat en el món productiu: després de 45 anys d’estar actiu, t’has de poder jubilar.

. Hitler o Stalin: qui en va matar més? (Timothy D. Snyder). La qualitat especial del racisme nazi no es dilueix per l’observació històrica que les motivacions de Stalin fossin de vegades nacionals o ètniques. La piscina del mal simplement es fa més fonda.

. Joan Estelrich, de representant catalanista als congressos de nacionalitats europees a delegat franquista a la UNESCO. (Borja de Riquer). Estelrich es movia pels complexos passadissos de la diplomàcia europea amb notable habilitat i coneixement. Era, sens dubte, un dels grans experts en la qüestió de les minories nacionals.

. 1929: un debat català sobre el sionisme. (Joan Pérez Ventayol) Rovira i Virgili defensarà, com un dret democràtic de realització nacional, la instal·lació jueva a Palestina: “Un poble al qual tant deu la cultura humana, té dret a reconstruir la seva llar nacional, la seva pàtria”.

. Abans de la novel·la (Vicenç Pagès Jordà). Gargantua i Pantagruel ens proposa una relació amb la ficció diferent de l’habitual, pròpia d’una època anterior no només al realisme sinó també al romanticisme. Ara que patim tantes obres de ficció ambientades en èpoques presumptament pretèrites, val la pena submergir-se en un text que ens transmet íntegre el sabor de quatre segles enrere.

. Amb l’alenada de la mort. (Imma Merino) El caràcter sublim de Mistérios de Lisboa no és aliè a l’actitud respecte als fatalitzats personatges, però es fa visible a través d’una posada en escena fascinant. Hi ha un desplegament orgiàstic de la narrativitat, però Raúl Ruiz també fa present el cinema com a art de la representació.

. L’Avenç. Número 368. Maig 2011. 5’95 euros. 72 planes. Edita L’Avenç – La Magrana. Barcelona.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!